Thomas Mann: ‘L’existència de Pau Casals és per a mi un gran consol’

23.09.2012

Tot just ara fa 40 anys de la mort d Pau Casals. Recuperem una carta que Thomas Mann va escriure l’any 1954, en què el novel·lista alemany lloa la integritat del músic català. Thomas Mann respon amb aquesta carta a una crida adreçada a la comunitat internacional per defensar la figura de Pau Casals.

 

Carta de Thomas Mann sobre Pau Casals
Erlenbach- Zürich, març de 1954

Senyor J. Mª Corredor
Perpinyà

Benvolgut Senyor,
La meva opinió sobre Pau Casals? No tinc una opinió, sinó una veneració profunda i una joiosa admiració davant un home en el qual la magnificència de l’art es conjumina amb el refús estricte de contemporitzar amb el mal, amb allò que és moralment miserable i que ultratja la justícia, de tal manera que aclareix i ennobleix la nostra comprensió de l’artista, el sostreu per sempre a la nostra ironia, i en la nostra època de desmoralització, és un exemple d’altiva integritat que res no pot corrompre.
No hi ha aquí cap rastre d’escapada, de neutralitat esteticista davant els problemes humans, de la propensió a prostituir-se que caracteritza tan sovint l’amable i petit cercle dels artistes, els quals diuen: “Jo toco per a qui em paga”. Un talent fantàstic, que el món es disputa, que té assegurat arreu un èxit delirant, al qual hom ofereix una fortuna per a la seva actuació… imposa unes condicions que no tenen res a veure amb els diners i amb l’èxit. Aquest esperit creador no va a cap país on la llibertat i el dret no són respectats. Tampoc no va a aquells països que, tot i anomenar-se ells mateixos “lliures”, pacten per oportunisme amb la injustícia. Refusa el seu geni a un món que, a despit d’estar profundament en deute, desitjaria poder gaudir del seu talent musical. Ja no accepta invitacions, no abandona aquell poblet, proper a la frontera franco-espanyola, que ha escollit com a refugi: Prada. Molt pocs coneixien aquest nom abans que ell l’unís al seu. Actualment tothom el coneix. S’ha convertit en símbol de l’artista que es manté incorruptible, en símbol de la incommovible unió de l’art i de la moral.
Unió victoriosa, car les muntanyes de l’eremita són la fita de devots pelegrinatges procedents de tot el món. Sí, el món va vers aquell que se n’ha retirat, i els Festivals de Prada són obra tant de la força d’atracció d’un gran caràcter com de l’entusiasme musical, que en aquest cas no pot deixar de transformar-se en una protesta contra l’hegemonia del mal.
Quin triomf! Quina estimulant satisfacció! La fràgil humanitat sempre ha necessitat homes que salvessin el seu honor. Aquest artista n’és un, un reivindicador del gènere humà. Reconec amb alegria que la seva existència constitueix per a mi, com per a milers d’altres persones, un gran consol.
Thomas Mann

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Tenim la gran sort que Pau Casals forma part d’aquest grup de dones i homes que ens fan de far en el tortuós camí del nostre lliure creixement personal i ens fan prendre consciència del que som i podem ser malgrat boires i tenebres que puguin escampar els poderosos que ens voldrien sempre manipulats i subjugats.