Thermal: epokhé sonora

13.01.2017

El darrer concert del cicle Sampler Sèries va tenir lloc al teatre del CCCB, dijous 12 al vespre. Thermal és una proposta del guitarra elèctrica Andy Moor, Thomas Lehn, que interpreta el sintetitzador analògic, i el saxofonista John Butcher, que van oferir tres improvisacions d’alt voltatge que ens van deixar suspesos en el temps.

Thermal (Butcher, Moor i Lehman)

Thermal (Butcher, Moor i Lehman)

Amb Thermal -nom que respon a un disc que el trio va enregistrar a Amsterdam l’any 2001 i que fou publicat el 2003 per Unsounds- el teatre del CCCB es va omplir d’autenticitat. És el vell recurs de les Avantguardes històriques: aprèn l’ortodòxia per deconstruir les seves bases. Els tres músics que hi havia a l’escenari tenen una formació clàssica impecable, un domini de les tècniques convencionals envejable i l’assumpció de tota una tradició musical que es remunta al cantus firmus. Però no ens van oferir consonàncies i frases simètriques, formes tancades, melodies que es poden cantar, ni tan sols tensions harmòniques extremes que es podien resoldre –o no- en la tònica. I, per descomptat, no es van cenyir a cap partitura. Van soltar les vísceres davant de la gernació en una improvisació excitant, reveladora, veraç i commovedora.

El concert va ser, seguint la fenomenologia d’Edmund Husserl, una epokhé sonora. Si bé el filòsof posa entre parèntesi la doxa (opinió) i la realitat mateixa i deixa en suspens el judici, des que va sonar la primera nota del concert es va obrir un parèntesi que suspenia temps i espai i ens abocava a l’abstracció, però alhora ens feia somiar en mons i escenaris possibles que ens podien semblar del tot plausibles. Perquè els sons que emeten el saxòfon de John Butcher, la guitarra elèctrica d’Andy Moor i el sintetitzador analògic de Thomas Lehn són descriptibles, però no descriptius. És a dir, els podem classificar de manera objectiva, com va fer fa cinquanta anys Pierre Schaeffer a Traité des objets musicaux (1966) per posar ordre al fenomen de l’escolta reduïda que requereix la música acusmàtica –i que recull Michel Chion a Pierre Schaeffer et la recherche musicale el 1983. És cert que el que sonava amb Thermal no era música concreta, però el concepte general ve a ser el mateix: emetre sons de diferents textures amb tècniques esteses o expandides que converteixen els instruments en joguines de genis que exploren les seves màximes potencialitats. És una música orgànica, que segueix el batec del cor de l’artista i ens connecta amb la seva interioritat per apropiar-nos-en. Perquè assistim a allò tan sagrat –i que, tornant a les Avantguardes, s’ha desacralitzat-, que és l’acte de creació. Només aquella música pot sonar en aquell moment, i ja no es repetirà. És única i l’hem de rebre com un regal que dóna sentit al mite de Prometeu: en robar el foc dels Déus aboca la humanitat a la techné i la creació d’obres d’art.

Mai havia vist un sintetitzador analògic recórrer tants registres, ni un saxo tan inspirat, però tampoc un fenomen d’allò més curiós –per a citar-ne només un-: tocar la guitarra amb un raspall. Els terrenys de la nova creació són insondables, i els artistes cada dia ens ofereixen sensacions més fortes, i amb un missatge més directe: abstreu-te de prejudicis, deixa’t portar, fes-te preguntes que mai hagis de respondre, gaudeix de la bellesa del soroll i demana’t: quan es tornarà a produir una conjunció tan feliç?