The New York Times dóna la benvinguda a Josep Pla

18.05.2014

Aquest dimarts 20 de maig  a les 19h l’Institut Ramon Llull reprèn la sèrie Diàlegs al Llull. Aquesta setmana se celebra una nova sessió sobre la traducció i recepció d’autors catalans al món anglosaxó. Hi intervindran Najat El Hachmi, que té tota la seva obra traduïda a l’anglès i el traductor anglès Peter Bush, que acaba de publicar la traducció d’El quadern gris a la New York Review of Books amb un gran èxit de crítica. Alan Riding, crític del diari The New York Times n’ha fet una peça, titulada ‘Un idioma sense estat‘.

“Com sol passar amb molts escriptors admirats provinents de països petits, Josep Pla és pràcticament desconegut fora de la seva Catalunya nadiua. Bé: Catalunya no és un país com a tal, però l’idioma català ha estat durant molt de temps un símbol orgullós d’una identitat diferent de la de la resta d’Espanya”, escrivia Alan Riding a l’edició de The New York Times, del 18 d’abril de 2014. El crític americà subratlla que tot i haver mort l’any el 1981 a l’edat de 84 anys, i ser un mestre reconegut a Catalunya, cap de les seves obres no s’havia traduït a l’anglès fins ara.

“Quina importància té el fet que El quadern gris sigui escrit en català?”, es pregunta el crític americà. I ell mateix respon: “En l’excel·lent traducció a l’anglès de Peter Bush, és un autèntic plaer. I el dietari, a més, és inseparable de Catalunya, perquè, tant com un autoretrat, és una evocació de la vida de la regió en una època llunyana”.

Riding destaca especialment les descripcions de Josep Pla. L’autor de Palafrugell “es complau a retratar la gent que l’envolta, com ara la seva veïna Enriqueta Ramon, «a small, plump old spinster, who every day squeezed into an elaborate corset, and was ruddy-cheeked, despite her refined sensibility, beneath a steep pile of permed hair.» (‘una vella soltera petita i grassoneta, encabida dins una cotilla enrevessada, vermella de cara malgrat la distinció dels seus sentiments, rematada per un pentinat molt alt’). O el capellà del poble, mossèn Soler, «a pinkish-white old man with fine straw-colored hair; he was small and well preserved, with a celluloid sheen and as dumpy as a baby rabbit.». O Almeda, el farmacèutic local, «a systematic, lucid cultivator of adulterous love» (‘un gran conreador, lúcid i sistemàtic, de l’adulteri per amor’), que sembla més interessat «in irritating husbands than in possessing their wives» (‘més que la possessió de les dones, li interessa d’infligir una molèstia als marits’).

Riding també destaca les virtuts estilístiques de l’autor d’El quadern gris. Segons Riding l’aprenentatge solitari de Pla va donar resultat, perquè “va aprendre a escriure –i a escriure bé. Va mostrar poc interès per la novel·la; però, en les dècades successives, ja fos en el periodisme, en la literatura de viatges o en altres gèneres de no-ficció, el seu estil realista, directe, irònic, capaç de riure’s d’ell mateix, i càustic en ocasions, va trencar amb el formalisme barroc de l’escriptura catalana precedent i li va fer guanyar el títol de modernitzador de la literatura catalana”.

Al llarg del seu article, Riding fa un resum del recorregut ideològic de Pla, des de la seva complicitat amb Cambó i la seva disconformitat amb la República fins a la posterior actitud acomodatícia amb el règim del general Franco, que va retardar el reconeixement de l’autor empordanès, “condemnat a l’ostracisme tant pels intel·lectuals d’esquerres –a causa del seu inicial suport al dictador– com pels nacionalistes catalans –per haver escrit en espanyol. Haurien de passar encara alguns anys perquè fos reconegut com l’escriptor més gran de Catalunya”.

Riding conclou la seva ressenya emmarcant l’obra de Pla en el context del procés sobiranista i fent-ne una valoració molt positiva de The Gray Notebook: “Avui, quan la regió és afectada per una febre separatista, Pla torna a ser una figura polèmica, ignorada pels puristes nacionalistes perquè mai no va subscriure la independència de Catalunya i apreciada per escriptors i intel·lectuals que temen que el nacionalisme obsessiu aïlli Catalunya de la resta d’Espanya i fins i tot d’Europa”, escriu Riding. “Ara per ara, la Catalunya retratada a El quadern gris podria semblar-nos una terra allunyada: però el que sobreviu a les seves pàgines és un vibrant testimoni del poder de les paraules per a transcendir el temps. És així com s’explica la meva sorpresa en llegir de passada referències a, per exemple, els viatges a cavall o en carro o la fi de la Primera Guerra Mundial, que em van fer recordar que Pla va escriure gairebé fa un segle: per la resta de coses, tenia la impressió que Pla se m’adreçava des de l’avui”.

La traducció dels fragments de l’article d’Alan Riding és de Xavier Marzal.