The Mamzelles

19.04.2012

The Mamzelles
“¡Quieto todo el mundo, esto es un secuestro y vais a morir todos!” D’una manera poc convencional van entrar en escena The Mamzelles per començar la seva hora i mitja de concert poc convencional dissabte passat. Vestides de negre i amb perruques d’estil cabaret van obrir-se pas fins a l’escenari armades amb encenedors de cuina. Després de presentar la seva banda (un violoncel, un bateria, un baixista i un guitarrista, definits per les pròpies de Mamzelles com a sord-muts) els va tocar el torn a elles. Amb un accent deliberadament mal fingit de Nebraska van anunciar les seves intencions: matar-nos per després menjar-se’ns. Tot i aquesta amenaça, el que van acabar-se menjant va ser l’escenari de l’Associació Cultural Casa Orlandai.

Seguint el fil argumental del segrest, les tres components de The Mamzelles (la Mamzelle Mess, la Mamzell Raibo i la Mamzelle Mali) van enllaçar cançons amb lletres atrevides, cantades en català i en anglès, jugant amb les seves veus, el seu domini de l’escenari i l’ús d’instruments de joguina. Amb temes com “Diumenge”, “Generació Tofu” o una versió de la coneguda “Barbie Girl” van aconseguir guanyar-se el públic i arrencar més d’un somriure.

Les dues Paules i la Bàrbara, que són qui s’amaguen darrere de The Mamzelles, vénen del món del teatre. Es van conèixer a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia i actualment estudien a l’Institut del Teatre. Aquesta formació es fa evident en el caràcter performàtic de les seves actuacions. Sense anar més lluny, un telèfon que accidentalment sona entre el públic acaba convertint-se en el centre d’atenció durant uns minuts i de manera totalment improvisada, quan la Mamzelle Mess decideix arrabassar el mòbil a un espectador, despenjar i començar una conversa amb un tal Cesc, que era qui suposadament havia trucat inoportunament.

Tot un plaer descobrir aquesta formació fresca i descarada, que ja apuntava maneres des que l’any passat The Mamzelles van guanyar el premi Joventut i van quedar segones al concurs Sona 9. No sé si us sonen uns tal Manel, però van tenir uns orígens pràcticament calcats.