The Last Cabaret. Burla a la mort

14.06.2017

“Esto es todo lo que hay,/ es lo anterior y lo siguiente,/ esa estrella que estás viendo/ es la estrella de la muerte…/ y la muerte os sienta tan bien”, coreja el grup madrileny de punk pop Los Punsetes al tema Estrella Distante, del seu últim disc. Són versos, com tots els seus, que tiren aigua al foc quan es tracta d’abordar la mort. Versos que podrien sortir perfectament de The Last Cabaret, l’espectacle que l’artista Kiku Mistu va ensolcar aquest divendres al Castell de Montjuïc en la segona tanda del cicle Nits al Castell, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona.

Kiku Mistu, el pensador de The Last Cabaret | Imaginari Kiku Mistu

Al Patí d’Armes, Mistu va burlar la mort com segurament mai s’hagi fet a la fortalesa on van ajusticiar Lluís Companys i Ferrer i Guardia. En aquest sentit, The Last Cabaret, un creuament entre l’exposició circense i la performance cabaretera, transpira certa irreverència per trencar amb la solemnitat de la mort. La burla de Mistu es materialitza en set taüts transformats. L’artista, que considera “la mateixa vida com la seva gran obra”, dóna una segona vida a les caixes, les altera. Capgirats, els taüts esdevenen banyeres, bressols, taules de joc o llits. El paper de Mistu és el d’un guia que ens passeja i explica els canvis de cada fèretre, quin tema vital recullen: vanitat, atzar, temps, amor…

Mistu obre el cabaret a dalt d’un petit escenari, a la vora d’un músic que toca el piano-taüt, i precisa el que, segons ell, som en essència: “Vells i decrèpits artistes de cabaret”. Destapa, aleshores, el que serà, a continuació, el seu show, un afrontament festiu amb el son etern. Segueix amb un passeig en què atura a l’espectador a cada taüt. Aquesta ruta és el rovell de la proposta i ocupa pràcticament la totalitat de l’espectacle.

A la caixa-banyera rememora els primers versos d’Abans que neixi l’alba de Joan Vinyoli: “És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades/ per si tot d’una mor/ algú que estimes o llegeixes/ un vers o penses en el joc/ perdut/ o bé, de nit, abans/ que neixi l’alba, algun lladruc esquinça el dur silenci”. La mort, segons Mistu, “l’hem d’acceptar per la seguretat que té d’irrecusable, païda ens ajuda a viure lliures”.

Altres taüts que Mistu desgrana són: el taüt-bressol, una representació de la reencarnació i el fèretre convertit en llit de matrimoni, és a dir, l’amor etern. O, com a última revelació, el taüt màgic, una caixa de morts amb sortida pels dos costats i que l’egarenc resumeix en la màxima següent: “Travessar és traspassar; traspassar és transcendir; transcendir és comprendre”. La llum del vespre de divendres afinava unes caixes bellíssimes, fabricades per Mémora, empresa líder del sector funerari. A més, a cada taüt l’acompanya un text complementari. Cançons, en general. Des de Jacques Brel a Jay Livingston.

Jugadors en un dels taüts transformats. | Imaginari Kiku Mistu

La segona part del cabaret era una invitació a tots els visitants a tastar les noves utilitats dels taüts en primera persona. Els valents van tancar-se al bressol, van adormir-se per sempre al jaç de la mort o van regalar-se un festí en un taüt que servia de taula. Els vetlladors de cada caixa, un grup de 12 estudiants de l’Institut del Teatre, contaven el missatge de la que escortaven. La cloenda de The Last Cabaret arribà amb una aparició sorpresa de Mistu i el seu marit, Amai, sobre el taüt-barca des del qual va llençar el lema eufòric que resumeix la filosofia del show: “Visca la vida i visca la mort!”. Equip i públic van acabar ballant Diva de la cantant israeliana Dana International, un cant hedonista a la vida radiant i sense mals passos.

Les Nits al Castell acabaran aquest divendres 16 de juny amb un antídot de rythm and soul a càrrec de la banda The Excitements. Serà a les 21 al Patí d’Armes. Per més info feu clic aquí.