T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni

El Museu d’Història de Catalunya (MHC) ens mostra com la societat ha entès l’amor i el matrimoni des de l’antiguitat clàssica fins al segle XXI en una exposició temporal que es pot visitar fins al 22 de maig.

Obres d’art, cançons, objectes personals, pintures i cartells, llibres i fulletons, documents audiovisuals, testimonis i també algunes rareses que més d’un col·leccionista voldria tenir – com ara una caixa de preservatius de principis de segle XX, gravats eròtics o fins i tot una porta del mític meublé de Barcelona la Casita Blanca-, són les eines que utilitza aquesta exposició per portar-nos a fer un recorregut per la història de l’amor, la sexualitat  i el matrimoni dins la societat occidental.

Comencem el nostre viatge a Grècia i a Roma amb l’amor clàssic. El sentiment amorós i els comportaments sexuals estaven clarament diferenciats del matrimoni que era únicament un tràmit administratiu, una transacció pactada entre els pater familias. Els homes, sobretot els de les classes altes, gaudien d’una llibertat àmplia en qüestions amoroses i sexuals mentre les dones patien més restriccions i quedaven recloses a l’àmbit domèstic. La sexualitat era força present i explícita al món clàssic, una mostra d’aquesta quotidianitat la trobarem dins l’exposició en els objectes domèstics amb decoracions d’escenes eròtiques.

A la mateixa època clàssica es desenvolupà una nova idea d’amor. Amb el triomf del cristianisme l’ideal és l’amor fraternal i el carnal només és tolerable per la procreació.

L’Església es va fer amb el monopoli del matrimoni  i el convertí en sagrament. El casament, basat en el lliure consentiment dels contraents, esdevé garant de l’ordre social i s’erigeix com una fórmula de control sobre les passions amoroses i sexuals.  Ambdós cònjuges tenien el deure de la fidelitat absoluta i el compromís era per tota la vida sense possibilitat de divorci.

Continuem endinsant-nos en l’època medieval i moderna on el matrimoni era considerat simplement com un assumpte prudent, una qüestió de seguretat econòmica i un tràmit per tenir descendència legal. També era un instrument per afavorir aliances polítiques, una eina diplomàtica més per les cases reials i nobiliàries. El tipus d’amor destacat a l’exposició és l’amor cortès típic dels ambients aristocràtics.  Els poetes i trobadors cauen en una mena d’adulteri platònic i canten i idolatren a les seves amants, a les dames casades, i en general a les que no poden tenir. La dona s’eleva com un ésser ideal, inaccessible i ple de bellesa que aglutina tota mena de valors i virtuts. En l’exposició trobarem objectes que ens evoquen  l’època, com ara precioses arquetes amatòries del segle XV que els amats regalaven a les promeses o una magnífica caixa de núvia del segle XVI, un moble on la dona guardava tot l’aixovar aportat al matrimoni.

També les classes populars tenen cabuda en aquesta mostra. És l’espai dedicat a les societats camperoles. Per aquestes classes el matrimoni tampoc era una decisió personal, sinó un assumpte de família. Casar-se era indispensable per continuar la casa i els aspectes econòmics prevalien per sobre del cor a l’hora d’escollir marit o muller, no per això es pot descartar l’existència de l’amor. Aquest, però, s’expressava de manera ritual i gestual en una societat en què els homes i les dones vivien en espais diferenciats. Coneixerem l’etapa del festeig, molt pautat i controlat, el ritual del matrimoni -sempre religiós- i aspectes de la vida dels casats sovint envoltada de fredor, desconfiança i violència domèstica.

A partir del segle XIX  de la mà de les classes altes neix l’ideal de l’amor romàntic i per primer cop l’amor i el matrimoni semblen anar junts. La burgesia desenvolupa l’ideal del romanticisme on la família conjugal, amb una separació clara dels rols de l’home i de la dona, resulta el centre de la societat com a garant  d’ordre i estabilitat. Entre els sectors obrers es qüestionen aquests ideals i es demana un amor lliure. Per ells la família és, sobretot, una forma de resistència. Les penoses condicions de vida i les llargues jornades laborals feien pràcticament impossible una vida familiar feliç. Ens ensenyen el ritual del matrimoni en les classes altes a través d’objectes esplèndids, observarem com els vestits de núvia abandonen el color negre característic dels casaments a la societat pagesa i van adoptant el blanc om a símbol de puresa i d’exclusivitat.  El contrapunt a l’amor romànic fou la doble moral imperant a l’època. Els homes es permetien certs plaers fora del matrimoni i sovint recorrien a la prostitució en uns moments on moltes dones es veien obligades a vendre’s per subsistir. La mostra fa un breu recorregut pel Barri Xino de Barcelona on els bordells eren testimonis d’aquestes relacions extramatrimonials.

No serà fins als anys setanta del segle XX quan es qüestionen els antics models familiars. Els moviments hippies i alternatius reivindicaven un amor lliure i una sexualitat més oberta. Resultà una revolució l’aparició de la píndola i dels anticonceptius que deslligà la sexualitat de la reproducció. S’obria la porta a unes relacions més lliures i igualitàries en la parella.

Així arribarem al final repassant les formes d’amors plurals actuals on continua vigent l’ideal de l’amor de per vida. S’han enregistrat testimonis de noves formes de parella, de matrimonis homosexuals, multiculturals, de relacions en xarxa, en definitiva, aquesta part final posa la mirada en les noves expressions de l’amor que intenten donar cabuda a la diversitat que caracteritza el nostre present.

L’exposició s’aproxima de forma amena a un sentiment tan poderós com l’amor, resulta interessant i la feina de museïtzació és impecable. De tot plegat se’n desprèn una idea que cala: l’amor ens envolta, ens ronda i si ens atrapa estem d’enhorabona perquè serà en aquell moment quan començarem a viure de veritat.