Teresa Pàmies, in memoriam

8.04.2012

L’obra de Teresa Pàmies quedarà com un testimoni de la Catalunya del segle XX, un testimoni remarcable per la seva independència i la seva longevitat. Era una persona forta i tendra, un aliatge d’acer i mel. Vaig tenir la sort de ser el seu editor durant els anys que vaig treballar a Empúries. Com que escrivia a màquina, la Teresa Pàmies solia lliurar els seus originals personalment. Ella mateixa es presentava a l’editorial i lliurava un plec de fulls mecanografiats, sense relligar, dins una carpeta de gomes. Un cop teníem l’original el text es corregia i es passava a maquetació. Ella se’n guardava una fotocòpia per seguretat i per poder contrastar correccions. Els seus llibres passaven una correcció ortotipogràfica, però normalment no se li qüestionava res més, no entràvem a discutir temes de fons perquè ella tenia molt clar que era un llibre acabat, i no calia marejar més la perdiu. Recordo que als darrers anys era especialment receptiva als encàrrecs, sempre que fossin coses que li agradessin. Quan se li va proposar d’escriure un llibre sobre la vellesa, de seguida ho va veure clar i al cap d’uns mesos ens va lliurar L’aventura d’envellir, que vam publicar dins la Biblioteca Universal Empúries amb un èxit notable. Recordo que després del bon resultat d’aquest llibre vam temptar-la amb un nou encàrrec. A mi em semblava una idea magnífica, no ens podia dir que no. A Editorial Empúries havíem publicat una sèrie de llibres de l’editorial francesa Seuil que es proposaven explicar als nens temes tan importants com la mort, el divorci o Auschwitz. Eren llibres plantejats com un diàleg en el qual el nen feia preguntes ingènues a l’adult i aquest havia de respondre de la manera més planera possible, sense prejudicis, sense escudar-se en conceptualitzacions, Em va semblar que la Teresa Pàmies podia escriure La Guerra Civil explicada als meus néts. La vaig convocar a l’editorial per proposar-li. En plantejar-li la idea, ella no va dubtar ni un moment. La resposta va ser clara, instantània, taxativa. Ella no podia explicar la Guerra Civil als seus néts perquè no hauria estat imparcial. Hi estava massa implicada. Em va sorprendre la immediatesa de la seva negativa. Ho tenia claríssim. Li vaig preguntar si no sentia la necessitat d’explicar una experiència tan forta als seus néts, donar-los la seva versió. Però ella, de la guerra, ja n’havia parlat a bastament, i tampoc tenia ganes de tornar-hi. Els seus néts, va dir, sempre podien consultar els llibres d’història si volien saber què havia passat. No necessitaven la seva versió dels fets. La guerra civil és, encara avui, un material altament inflamable i no es pot ventilar en una catequesi. I Teresa Pàmies era una dona de criteri independent, que no estava disposada a acceptar qualsevol encàrrec. No es pot matar tot el que és gras. Vet aquí la lliçó de Teresa Pàmies. Tot un caràcter.