Nou número de Tentacles

26.04.2014

El passat dijous 10 d’abril es va presentar a la llibreria La Gralla de Granollers el número 2 de la revista de cultura pop i de masses Tentacles, un projecte creat i dirigit per Jordi Riera, especialista en còmic i autor d’El còmic en català, i per Jaume Capdevila, Kap, dibuixant i il·lustrador, i autor i comissari del llibre i l’exposició Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912) i autor de L’Esquella de la Torratxa 1879-1939, amb Roger Castillejo com a director d’art i Enric H. March com a editor d’estil.

Nou número de la Revista Tentacles

Després del primer número de Tentacles, dedicat als mons utòpics, el segon és un monogràfic sobre els alter ego, les identitats secretes, heterònims i pseudònims, el desdoblament de la personalitat, les vides inventades, des de tots els vessants culturals: il·lustració, literatura, còmic, música, ciència, història, antropologia o cinema.

Tentacles neix amb la voluntat d’ocupar un espai orfe en l’edició en català. Vol acostar-se a la cultura popular i a la cultura de masses que durant el darrer segle ha trastocat la cultura oficial i acadèmica. Però Tentacles no és només una revista i una eina de reflexió cultural, sinó que és un objecte d’art en ella mateixa, alimentada, a més dels esmentats, per autors i artistes com Daniel Absent, Albert Arrayás, Manuel Barrero, Joan Batlles i Pi, Juan Bautista Durán, Eduard Baile, Pere Bescós, Quim Bou, Joan Casaramona, Guillem Cifré, Elchicotriste, Raúl Deamo, Ignasi Franch, Pepe Gálvez, Antoni Guiral, Meritxell Gil, Alfons López, Maria Mercè Martina, Alfons Moliné, Miqui Puig, Donat Putx, Toni Quero, Sebastià Roig, Karles Torra, Vicenç Tuset, Pere Vidal, Clàudia Vives-fierro.

El món és estrany. I quan grates descobreixes que l’estranyesa i la manera com l’encarem és el que conforma la cultura popular de masses. Només hi havia dues solucions: sucumbir en un món sense déus o construir els nostres propis mites, els nostres propis déus, herois i superherois. Aquest és l’Olimp de la cultura popular, un paradís artificial on Marilyn i Frankenstein omplen tant de color com de blanc i negre aquest món decadent que s’expressa a través de l’art i la paraula.

A través d’articles i il·lustracions originals Tentacles emergeix palpant els diversos vessants de la cultura i sacsejant-la. Allarga les extremitats lliscant damunt de capelletes i modes; tentacles capaços d’arribar fins al racó més profund on s’amaga allò que no sempre és visible a primer cop d’ull.

Tentacles queda igual de bé a la sala, a la tauleta de nit com al lavabo, tot i que no compleix (encara) funcions onanístiques.