tempir

23.10.2012

Trie, com no?, el mot ‘tempir’. A l’Alcover-Moll diu que, a l’Empordà, és la saó o l’aigua de pluja que és absorbida per la terra. A la primeria dels anys 1990 vaig comunicar als dialectòlegs, de la Universitat d’Alacant, que a Elx no ho haviem dit mai d’una altra manera. Un vell mot català que tornava a aparèixer a l’Extrem Sud quan es pensava que era tan sols de l’Extrem Nord. Per això, l’any 1993, quan vaig ser nomenat el primer president de l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx vaig batejar la nova creatura amb aquest nom. L’any que ve farà vint anys. A hores d’ara, hi treballen un grup de joves elxans, ha esdevingut l’associació per la llengua més dinàmica i més prestigiosa del sud del País Valencià. I és que quan la terra té bon tempir sempre hi surten els borrons millors.

 

Joan-Carles Martí Casanova