Anacronismes tecnològics: Mercè Rodoreda, Åsa Larsson, Martí Gironell

Enguany al Borni n’han arribat molts candidats. Màrius Serra, com a secretari del premi, en destaca aquí quatre relacionats amb el paper de plata, el bolígraf, els plàstics i el Ford T. El 9 d'abril a les 19h, final del premi Borni al Born CC.

Un altre àmbit habitual d’anacronismes és el tecnològic. Enguany al Borni n’han arribat molts candidats. Màrius Serra, com a secretari del premi, en destaca aquí quatre relacionats amb el paper de plata, el bolígraf, els plàstics i el Ford T.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

D’entrada, un imputable a Mercè Rodoreda que podria patrocinar alguna marca de paper d’alumini. A la novel·la Quanta, quanta guerra (1980) l’acció està situada en la guerra civil. Al capítol XXXI de la novel·la hi llegim: “La mestressa de la floristeria em va embolicar la rosa amb paper de plata i la va ruixar”. El paper de plata (o d’alumini) no es generalitza fins molt més tard. La lectora que detecta l’anacronisme especula que segurament hi influeix el fet que ja estigués molt generalitzat durant l’època d’escriptura de la novel·la (a finals dels anys setanta a la casa de Romanyà de la Selva) i que per això Rodoreda no es plantegés si corresponia o no al temps de l’acció.

Un segon té a veure amb l’ús del bolígraf. A la novel·la negra Cuando pase tu ira de l’autora sueca Åsa Larsson es recorda un episodi a finals de juliol de 1943 en el qual dos personatges conversen a Suècia amb William Schorner, cap de seguretat de les SS, i aquest pren notes amb una llibreteta amb bolígraf (pàgina 291 de la traducció castellana: “Que te mire una muchacha joven y hermosa te reaviva el alma. Schorner acostumbra a anotar la información que le da en una libretita con unas tiras de cuero negro que siempre lleva consigo, escribe con bolígrafo.” L’hongarès nacionalitzat argentí Ladislao Biro, inventor del bolígraf, havia patentat el Birome a Hongria i França en 1938, però no l’havia comercialitzat perquè perdia tinta. D’origen jueu, emigra a l’Argentina l’any 1940, torna a registrar la patent a Buenos Aires el 10 de juny de 1943 i comencen a fer passes amb la marca BIROME (nom de Biro i del cognom del seu soci Meyne). De manera que no és possible que el juliol de 1943 un agent de les SS faci servir un bolígraf a Suècia.

El tercer té a veure amb el plàstic. Al capítol “La Vall de les Àligues” (p. 94) de la novel·la L’arqueòleg de Martí Gironell s’hi llegeix: “Travessant la serralada imponent de Raha (…) continuava plovent. No tenien res per aixoplugar-se, ni un trist plàstic”. L’acció narrativa transcorre l’any 1910. El polietilè no es va sintetitzar tal com el coneixem ara fins a l’any 1933 i el polipropilè es va començar a utilitzar en la dècada dels 50. L’any 1910 de “tristos plàstics” sota els quals aixoplugar-se no n’hi havia. A menys que fos una planxa de baquelita (material extremadament car, fràgil i rar a l’època) o bé sota unes pel·lícules de cel·luloide.

El quart és múltiple i té a veure amb un Ford T que apareix al capítol “El camí de Bagdad” (pàgines 249-259) de la mateixa novel·la L’arqueòleg de Martí Gironell, situat a Jerusalem l’any 1910. S’hi llegeix: “tots dos havien adquirit aquella vella carraca de la marca Ford….Deien que era un model Ford T d’un agregat militar britànic que els l’havia venut a bon preu, però després de fer-li una repassada es podia veure a simple vista que l’havien comprat a un arreplegat en una botiga de desferres perquè semblava ben bé que l’haguessin salvat del desballestament”. (p. 252, línies 17-25). Més endavant diu “Aquella relíquia de la casa Ford.” (p. 253, línia 9). El primer Ford model T es va començar a fabricar l’octubre de 1908 als Estats Units. Resulta difícil imaginar que l’any 1910 aparegués per Jerusalem un Ford T que fos “vella carraca”, “comprada en una botiga de desferres”, “salvat del desballestament” i “relíquia de la casa Ford”.

El lector, aficionat a la mecànica, assenyala tres altres detalls que li resulten dissonants amb el Ford T.

1) Djamil inspeccionava sota el seient del cotxe. Allí hi havia el dipòsit de gasolina.” (p. 252, línies 26-28). El carburador es nodria de la gasolina del dipòsit per gravetat i, per tant, estava per sobre del motor i no sota el seient.

2) “I Djamil que ho sabia, premia l’accelerador al màxim”. (p. 254, línies 9-10). En el Fort T l’accelerador era una palanqueta situada sobre el volant i no pas un pedal.

3) Uns instants més tard tenien pana, al mig del no-res…La roda havia quedat torta quan havien canviat de terreny, en passar de la sorra flonja del desert a les pedres del torrent eixut i abrupte.” (p. 255, línies 2-6). Els primers Ford T tenien rodes de fusta del tipus utilitzat en les peces d’artilleria. Per tant, es podien trencar però difícilment podien quedar tortes pels impactes ressenyats.

Baner premi Borni

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació