Tarzan es va enamorar de la Jane equivocada

La primatòloga americana diu a Girona que hi ha una desconnexió tràgica entre el cor i el cervell.

“No és habitual que la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona faci actes al Palau de Congressos, però aquesta vegada ha estat impossible fer-ho a un altre lloc, degut a l’expectació que ha generat la conferència de Jane Goodall“, diu Joan Vergés, director de la Càtedra. Quan aquesta conferència va sortir anunciada a la premsa, les entrades gratuïtes van esgotar-se en un dia i mig. Les localitats per veure la ponència en streaming en sales annexes tampoc varen durar gaire més.

Jane Godall

“La filosofia comença en l’admiració, i jo he pecat de professió”, confessa Vergés. Potser és perquè parlem d’una científica de primer odre, o d’una activista increïble que no descansa mai, és possible que sigui per les dues coses alhora; el resultat és que la doctora Jane Goodall té devots a qualsevol racó del món. “Ella ha aconseguit unir pensament i acció. Demostrar que la ciència ha de ser humana i que aquesta unió consolida una visió ampliada de l’activisme”, diu Vergés.

“Vaig tenir molta sort amb la meva mare”, diu Goodall. Una vegada, una Jane menuda va desaparèixer durant hores perquè restava, silenciosa, esperant que una gallina pongués un ou. Jo pensava: d’on surten? No veig cap forat prou gran!. La mare de la Jane ja havia trucat a la policia quan la nena va aparèixer, emocionadíssima, per explicar-li el gran descobriment que havia fet. “No hi va haver retrets, només empatia i comprensió. Observar i aprendre, això és el que han de fer els científics, i la meva mare m’ho va permetre. Amb 23 anys va agafar un vaixell amb destinació a Kenya i, allà, Louis Leakey va aconseguir que li donessin una subvenció per investigar els ximpanzés a Tanzània. 

Observant aquests animals, Goodall va estudiar com s’organitzaven per menjar, per dormir, com se socialitzaven, com construïen els nius o com vocalitzaven. Fins que, finalment, va arribar el gran descobriment: un ximpanzé, per menjar les termites d’un termiter, utilitzava un pal que anava modificant després de cada prova-error, fins a donar-li la forma òptima per poder menjar sense dificultats. El ximpanzé estava construint una eina de treball. “De seguida vaig trucar el Dr. Leakey i em va dir: Bé, ara o redefinim el que és una eina o redefinim el que és un home. Si no, també podem optar per acceptar el ximpanzé com a home”.

Quan els primatòlegs es van començar a adonar que les poblacions de ximpanzés cada vegada descendien més i més, Jane Goodall va entendre que la lluita en favor dels primats anava molt més enllà de l’estudi de l’espècie. Goodall va tornar a l’Àfrica amb la finalitat de conèixer el territori en profunditat. Eren les darreries dels anys vuitanta i la situació del continent africà no tenia res a veure amb la que la primatòloga havia conegut durant el seu primer viatge a finals dels anys cinquanta. La desforestació havia deixat la població sense camps de conreu suficients per alimentar tots els habitants. Com pot ser que l’ésser més intel·ligent sobre la terra destrueixi la seva pròpia casa? Hi ha una desconnexió tràgica entre el cor i el cervell. Jane Goodall defensa que el potencial de l’home és enorme, però la gent, en perdre l’esperança, tanca les finestres a les oportunitats. Si els joves també perden la confiança i es descoratgen, aleshores ja no tindrem més ocasió de revertir el que hem fet fins ara.”

Jane Goodall en una conferència al TED

La doctora no aixeca el to, però les seves mans vesteixen la contundència de les seves paraules. El silenci del públic és absolut. Cada individu compta, cadascun de nosaltres decideix sobre el seu entorn. “Jo tinc cinc motius per mantenir la meva esperança”, diu Jane Goodall. I els explica: el primer són els joves, perquè tenen potencial per canviar el món, poden convertir les paraules en fets. El segon és el cervell, no hi ha una eina més eficaç a l’hora de solucionar els problemes. El tercer, la resiliència de la natura, que és la mateixa que la dels animals. Quart, l’indomable esperit humà, caracteritzat per una capacitat de lluita imparable. I cinquè i últim, les xarxes socials. “Una vegada érem vuitanta mil persones esperant per començar una manifestació. Al final, allà, vam ser més de quatre-centes mil, i ens van acompanyar molts altres individus des de les ciutats més importants del món. Les xarxes socials ho van fer possible”, conclou la doctora Goodall.

Un dels últims ximpanzés que ha estat recuperat amb l’ajuda de l’equip de Jane Goodall és la Wounda, que va tenir una cria que es diu Esperança. Es tracta d’una femella dominant en un grup de primats on només hi ha mascles. Encara tenim una oportunitat, ho demostren un éssers que són com nosaltres.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació