Tàpies al MNAC

18.06.2012

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu Nacional d’Art de Catalunya treballaran plegats en una de les més grans retrospectives que s’hagin dedicat a Tàpies. Una col·laboració que va ser presentada dimarts al centre dirigit per Laurence Rassel, qui encapçalà la difusió als mitjans del projecte, acompanyada per Xavier Antich, president de la fundació, així com pels dos màxims representants del MNAC, Pepe Serra, director, i el seu president Miquel Roca.

 

Pepe Serra i Laurence-Rassel

Rassel va ser l’encarregada de definir els trets principals d’una exposició que veurà la llum a partir de juny de 2013 i fins l’octubre del mateix any. Comptarà amb 120 peces datades entre 1945 i 2011, escollides per Vicent Todolí, qui en serà el curador, apostant per una dualitat museogràfica que dividirà el seu contingut entre obres que es mostraran a la Fundació i altres que s’exhibiran al MNAC. D’aquesta manera la Tàpies repeteix una línia d’activitats ja assajada amb la mostra de Xavier Le Roy, que suposà una coordinació important entre la Fundació, el MACBA i el Mercat de les flors.

Cal celebrar la singularitat de l’empresa per aglutinar obres de taller. Com va explicar Rassel, Todolí ha disposat d’una llibertat total per explorar el llegat de l’autor de Núvol i cadira, fins decidir-se per obres que tenien una forta presència a l’estudi. “I en un estudi s’hi guarden des de les peces més estimades a les més experimentals i atrevides”, assenyalà la directora. L’exposició a més gaudirà d’una itinerància especial, prioritzant Llatinoamèrica, atès que segons els ponents allà hi ha una forta demanda de la figura de Tàpies, i mai s’hi ha fet una retrospectiva de gran magnitud. Mèxic D.F. (Centro de la Universidad de Arte Contemporáneo), Buenos Aires o São Paulo seran alguns dels punts clau de l’exportació, que pot ser més o menys àmplia en cas que la Generalitat o l’Institut Ramon Llull decidissin donar suport econòmic a la proposta, tema sobre el qual ningú no s’ha manifestat encara.

Fa dos anys que es va encarregar a Todolí aquesta revisió de l’autor. Serà la primera mostra que l’exdirector de la Tate Modern comissaria des que va deixar aquest càrrec, i la primera que concep al voltant de Tàpies. Aleshores Pepe Serra encara era director del Museu Picasso i el canvi de direcció del MNAC no figurava a l’agenda de ningú. Segurament tampoc era, amb l’estructura anterior, cap prioritat per a la directora de la Fundació ni es contemplava a l’entitat del capdamunt de Montjuïc com un aliat per fer noves propostes. I en canvi dimarts s’insinuava, de manera indirecta per part d’Antich i Rassel, el paper transcendental del MNAC per dur a terme l’exposició.

Això s’explica si tenim en compte que, amb l’arribada de Serra, el MNAC trenca la seva cronologia restrictiva –com ho anomenà a la mateixa roda de premsa Antich- i també els seus murs. Quin aspecte hauria tingut el projecte aquí ressenyat sense aquest canvi? Quin altre museu o institució hauria estat un bon soci per a aquesta retrospectiva? Serra tornà l’elogi esmentant la bona sintonia que hi ha entre els dos equips, una sintonia que permet treballar més enllà de les titularitats administratives dels dos equipaments. “El que importa són els projectes i els discursos crítics”, assegurà. “Cal fer coses que tinguin sentit, i aquesta col·laboració és modèlica com a sentit”.

És evident que amb el nou rumb, els agents del MNAC posen el patrimoni artístic comú per damunt de comissaris, conservadors i centres particulars, i més encara si es tracta de Tàpies, “sense el qual no s’entén la segona meitat del segle XX”. Però s’ha posat poc èmfasi al fet que el nomenament de Xavier Antich com a president de la Fundació Tàpies pugui haver influït en la capacitat per renovar les ambicions d’aquesta. “Estem acostumats que els presidents de museus i fundacions siguin empresaris o expolítics. Ara s’ha apostat per un model de creixement de la Tàpies basat en el coneixement”, va declarar fa uns mesos el també filòsof, assagista i crític d’art a El Punt-Avui. “Un dels reptes de la cultura actualment és imaginar nous escenaris possibles. No tot ha de passar per la resignació i l’abandonament”.

I si apliquéssim aquesta fórmula a totes les institucions? Cap expolític, empresari o gestor aliè als coneixements artístics presidint una entitat cultural. Aleshores un dels primers a saltar seria Miquel Roca. I potser Serra i per extensió tots els que en sortissin beneficiats, ho tindrien més fàcil encara per dur a terme un necessari canvi de paràmetres.

Font: Quaderns fràgils    Twitter: @quadernsf