Tano Pisano: el mural de la Pau i la discòrdia

El mural de la Pau, de l'artista italià Tano Pisano, es troba en una capella de l'església de sant Martí de Palafrugell, però no és fàcil de contemplar. El rector de la parròquia el manté a les foques al·legant que la il·luminació del mural és massa cara. El pintor sosté que s'ha relegat la seva obra per motius ideològics.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El mural de la Pau, de l’artista italià Tano Pisano, es troba en una capella de l’església de sant Martí de Palafrugell, però no és fàcil de contemplar. El rector de la parròquia, Felip Hereu, el manté a les fosques fora de les hores de culte al·legant que la il·luminació del mural és massa cara. El pintor, en canvi, sosté que s’ha relegat la seva obra per motius ideològics.

La idea del projecte del Mural de la Pau va néixer l’any 2002, per Nadal, quan l’artista italià afincat a Palafrugell va fer una instal·lació a l’església de Sant Martí de Palafrugell que consistia en un mòbil de coloms blancs de metacrilat i la projecció a la façana de l’església de la bandera d’Israel i Palestina i un colom al mig. Martirià Brugada, que aleshores era el rector de la parròquia, va demanar a Pisano que pensés en la idea de fer un projecte similar i a més gran escala. El projecte va iniciar-se, doncs, com un encàrrec del rector i del Bisbat de Girona. D’aquí va sorgir el projecte del mural de la Pau, que va ocupar una capella de l’església que estava per restaurar.

Es tracta d’un mural multidisciplinar que consta d’un vitrall, dos baix relleus, dos mosaics de ceràmica i un mural realitzat en tècnica mixta. La il·luminació de l’espai ha estat dissenyada expressament per l’artista i consta d’una làmpada superior de més de dos metres de diàmetre, aplics de llautó i dos canelobres. Un dels trets característics de l’obra de Tano Pisano és el seu interès per la manualitat artesanal i l’ofici. Per fer el mural va comptar amb la col·laboració de diversos artesans de prestigi i de llarga tradició en les seves disciplines: ceramistes, torners, vitrallers, ferrers, paletes, etc. sense els quals aquest muntatge no hauria estat possible.

El vitrall és obra del vitraller J.M Bonet, seguint el disseny del dibuix proporcionat per Tano Pisano. El ceramista Joan Raventós va col·laborar en la realització dels dos mosaics, i Lluís Gich va assistir en la realització dels dos canelobres (que representen fulles d’olivera), la làmpada de la volta, que representa una olivera (símbol de la pau) i del moble del sagrari. Els torners de Sis Mans van fer els canelobres, i el paleta Xavier Rodrigo va portar a terme la instal·lació i muntatge del mural.

Tano Pisano va cedir desinteressadament la seva obra a l’església. Els recursos econòmics aportats per la Parròquia de Sant Martí de Palafrugell van ser destinats a cobrir les despeses de tots els artesans que van col·laborar en la realització del projecte.

El cost d’aquesta obra, inaugurada i beneïda pel bisbe de Girona l’any 2006, va ascendir a 40.000 euros. “Per tal de sufragar les despeses, es va fer una col·lecta pública”, explica Tano Pisano. “Va haver-hi moltes donacions, la gent del poble de Palafrugell va fer possible aquest mural i moralment els pertany, no se’ls pot escamotejar, encara que es trobi dins el recinte eclesiàstic. El mural agradava molt. Molta gent hi trobava un espai de recolliment. Moltes parelles s’hi han casat, perquè el trobaven més alegre que l’altar major”, diu Pisano. Mossèn Martirià hi havia celebrat molt, però el nou rector ha retirat el santíssim del sagrari situat davant del mural i l’ha retornat a l’altar major. També ha resituat els bancs que hi havia arrenglerats al davant del mural i els ha encarat envers un altar lateral, dedicat a la Verge, un espai més recollit on se celebra la missa diària davant l’hivern. Tano Pisano lamenta que el nou rector no mantingui il·luminat el mural. “Jo em vaig oferir a pagar la il·luminació, però no ha estat possible tenir un diàleg amb el rector”.

Pisano és un pintor de llarga trajectòria. Nascut a Lentini, a l’illa de Sicília, l’any 1947, va viure uns anys a Florència abans de traslladar-se a Roma.Va iniciar els estudis d’art a “L’Istituto de Arte” de Florpencia a l’edat de dotze anys. Als setze anys se’n va anar a Roma per cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts. Més tard va exercir de professor de Belles Arts i inicià una etapa nòmada de viatges per tota Europa, passant per Alemanya, Itàlia, Dinamarca, Anglaterra i França. Durant anys va establir-se a Dinamarca, on va viure i treballar al mateix temps com a professor d’art i realitzant diversos treballs de disseny en diferents empreses.

Fugint de la pressió de treballar la pintura al servei dels marxants d’art, va obrir un restaurant a Copenhaguen, i el va decorar ell mateix amb uns frescos que actualment són patrimoni cultural protegit a Dinamarca. També col·laborà en moltes activitats artístiques en llocs públics, amb l’objectiu d’apropar l’art a la gent i no convertir-lo en una cultura d’elit. Tano Pisano és un defensor de la simplicitat: “La meva obra està dominada per una voluntat de reconstruir un llenguatge pictòric que la classe intel·lectual dominant ha destruït”, afirma el pintor italià afincat a Palafrugell. “Si és massa intel·lectualitzat, el llenguatge perd la seva naturalitat. És necessari reprendre l’alfabet pictòric, amb humilitat, per servir-se d’aquest llenguatge meravellós i retrobar la simplicitat. La simplicitat no és escàndol, no és moda. La cultura burgesa-consumista d’avui, divulgada per intel·lectuals paparazzi, vol el producte-pintura com escàndol-decoratiu, sense contingut. Jo em sento part de la tradició mediterrània i la simplicitat m’obliga a la recerca de l’estàtica i la corporeïtat. Segueixo una escola-tradició que va de Giotto i Masaccio a Morandi. Per les modes eclèctiques d’avui, la referència a la tradició és considerada acadèmica, però la pintura és tradició i memòria”, diu Pisano fent la seva declaració de principis.

El mural de la Pau es va inaugurar l’any 2006. A la celebració hi eren presents representants de les tres religions monoteistes: un sacerdot catòlic, un imam, i un representant de la comunitat jueva. Mossèn Martirià, el rector que va impulsar aquest altar, havia establert un diàleg molt obert i amable amb la comunitat musulmana de Palafrugell. “Martirià era un capellà compromès, feia equip amb el pare Joan, un religiós que estava molt implicat amb els pobres, els drogoaddictes, les prostitutes i els presidiaris. Ambdós van ser rellevats i avui a la Parròquia de sant Martí hi mana Felip Hereu, un rector que com s’ha vist té una mentalitat i un tarannà molt diferents”, explica Pisano, que fa uns mesos va denunciar la situació a la Revista de Palafrugell.

Un cas per resoldre?

El cas és que la parròquia de sant Martí de Palafrugell té un mural dedicat a la Pau que ha derivat en una petita guerra soterrada entre el pintor i el rector. Som davant d’un problema estrictament pecuniari, agreujat per la crisi, que no permet prodigar la llum fora de les hores de culte? O més aviat ens trobem davant d’un conflicte entre art i doctrina? Una lluita territorial? Hem anat a veure el rector de Palafrugell perquè ens expliqui la seva versió dels fets. Us ho expliquem aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació