Tània Juste: “Volia parlar de la família com a fenomen d’identitat”

Dimecres 9 de novembre Tània Juste participa al cicle Barcelona Novel·la Històrica. L’autora de la novel·la Temps de família parlarà en un col·loqui amb David Martí i Luis García Jambrina que se celebrarà a les 17h a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria.

“Feia temps que volia escriure i reflexionar sobre l’univers familiar, sobre el que significa formar part d’una nissaga i com hi encaixa cada un dels seus membres al llarg de les diverses generacions”, reflexiona Tània Juste, que acaba de guanyar el premi de novel·la històrica Nèstor Luján —instituït el 1997, dos anys més tard de la mort de l’escriptor—, convocat per Columna Edicions, amb la seva novel·la Temps de família. Aquesta és la quarta que escriu Juste i la primera amb la qual guanya un premi. 

Temps de família és un retrat d’una nissaga familiar ambientada al mas Giner del Penedès, a través de la qual es recorren quatre generacions, des de final del segle XIX fins a principi del segle XX, un dels períodes més intensos de la història. Segons Glòria Gasch, editora de Columna, “Temps de família és una novel·la que trenca amb les últimes obres guanyadores del premi, que s’ambientava en època romana, medieval o fins i tot al 1714”. Maria Carme Roca, membre del jurat del premi —format també per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Glòria Gasch—, l’ha definit com “una lectura molt àgil i agradosa en la qual els personatges se superposen a les circumstàncies adverses i lluiten per aconseguir el que volen”.

Després de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles a les Amèriques, l’indià Bonaventura Giner, torna a casa amb la maleta “plena de diners però també de misteris” per establir-se al Penedès, explica Tània Juste, per a la qual aquesta figura representa un “full en blanc”, un emprenedor en termes actuals: “Un indià és un bon punt de partida perquè pot crear un imperi del no-res”. Tot el que Giner havia rebut en herència eren unes vinyes mortes, arrasades per la fil·loxera, del seu pare. Així és com l’indià, un personatge que segons Juste és “molt potent des del punt de vista literari”, inicia, del no-res, una nissaga al Mas Giner, un espai que vol reflectir l’abundància dels indians.

“M’interessava en aquesta novel·la parlar de la família com a fenomen d’identitat i com a societat en miniatura, així com fer una història de pagesos i senyors”, aclareix Juste, que confessa que s’ha documentat llegint històries de nissagues i que una de les seves principals influències és Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. “Els Buddenbrook de Thomas Mann és la primera novel·la de nissagues que vaig llegir i em va sacsejar molt”, afegeix Juste. L’eix principal de la novel·la, doncs, és parlar de l’univers familiar, amanit amb diverses subtrames, com la qüestió de l’hereu únic, la Guerra Civil o la postguerra.

Per això, les quatre generacions que apareixen a la novel·la representen, cadascuna, una època diferent: “Cada generació de la família Giner viurà condicionada al moment històric que els toca viure”, explica Juste. D’aquesta manera, l’escriptora explica a través dels personatges els canvis històrics: “Si el pare de l’indià era humil, treballador i pagès, i disposava d’eines més primitives, l’indià representa la generació del tombant de segle, el constructor de somnis”, afegeix. La generació dels fills de l’indià, en canvi, representa la generació còmoda, nascuda en l’abundància: “Té accés als estudis però ha de fer front a la Guerra Civil i a la postguerra”. L’última generació només surt de passada a la novel·la: “És la generació maleïda, o es reinventa o mor en l’intent”, assegura Juste.

“En una família com la dels Giner tothom hi juga un paper determinat, cadascú amaga els seus secrets, les seves pors, els seus anhels més íntims i personals”, conclou l’autora de la novel·la. Els personatges són molt treballats i profunds i la novel·la, així, s’ajusta a les necessitats dels personatges, sense seguir un fil necessàriament temporal i cronològic, sinó que juga, a través de les generacions, entre el present i el passat. Com el cicle de la vinya, que representa el pas del temps.