Svetlana Aleksiévitx i la Rússia soviètica

12.04.2016

Svetlana Aleksiévitx (Ucraïna, 1948), de mare ucraïnesa i pare bielorús, ha estat l’últim premi Nobel de Literatura. Al número 422 de ‘L’Avenç’, el doctor en història contemporània Genís Barnosell ressenya dos dels llibres de la bielorussa, l’obra de la qual s’està traduint al català al segell Raig Verd. Recuperem l’article “La porta d’un altre món. El viatge a la Rússia soviètica d’entreguerres”, d’Eduard Riu. El text de Riu és el primer d’un dossier dedicat a la Rússia soviètica. La tria dels textos del dossier, necessàriament breu, respon a la intenció d’oferir tant una visió panoràmica sobre la diversitat de la Unió Soviètica, com una de més detallada sobre aspectes diversos però significatius de la política i la societat.

Poc més de trenta anys abans de l’esclat de la Revolució, el 1884, Jacint Verdaguer entrava a l’imperi tsarista per Lituània, camí de Sant Petersburg. En arribar a la frontera russa, remarcava: «Aquí tot canvia de fesomia, el país i la gent, i tant de sobte que costa de donar-se’n compte. De Catalunya a França, de França a Suïssa i a Prússia hi ha una gradació; els canvis són suaus, les diferències de què s’adona el viatger no són grans; mes a l’entrar a Rússia, un es troba a la porta d’un altre món». Molts dels qui hi arribaren després del 1917 van experimentar un xoc semblant.

En passar la frontera amb el ferrocarril, els viatgers a la Rússia soviètica reportaren amb entusiasme o esgarrifança com el comboi passava sota l’arc on una llegenda donava la benvinguda als treballadors d’arreu. Soldats d’un exèrcit roig que deia ser l’arma del poble, imatges de Marx, Lenin i Trotsky, cartells i discursos de propaganda anticapitalista, banderes vermelles amb la falç i el martell i, sobretot, un mapa que representava l’URSS, és a dir la sisena part de la terra feta estat comunista, provocava en el visitant un gran trasbals i esmolava la seva curiositat cap a un país diferent, amenaçador i capgirat.

La fi de la Unió Soviètica

La fi de la Unió Soviètica

A la solució de continuïtat copsada per Jacint Verdaguer, s’hi afegia ara la gran distància política creada per la Revolució d’Octubre. A l’estació d’entrada, el poeta, home de religió, s’havia fixat en la icona de Crist a la qual tothom pregava. Els viatgers d’entreguerres –sindicalistes, periodistes, economistes, homes polítics– hi remarcaren la nova i omnipresent icona de Lenin. Encara que els motius i els moments del viatge  foren diversos, tots ells compartien la mateixa voluntat d’abastar, comprendre i descriure una realitat nova. La forja d’un nou món, la possibilitat d’arribar-hi per les transformacions econòmiques i per la imposició de l’ordenament socialitzant, foren les qüestions que recolliren en les seves notes de viatge, on no es troba gairebé res d’arqueologia, de descripcions monumentals ni de recreacions de panorames naturals, sinó visites a fàbriques, ateneus obrers, centres d’ensenyament tècnic, o l’assistència a manifestacions i espectacles de masses. Saber entreveure la realitat de la nova societat fou l’exercici de tots els visitants, entorpit pel control oficial sobre els viatgers, la mediatització informativa de la propaganda oficial i les dificultats o impossibilitat de comunicació directa amb la població.

El caràcter extraordinari del viatge, l’interès que hi tenia el qui el feia i que compartia amb amplis sectors de la inquieta societat catalana, àvida de saber sobre la realitat soviètica, com explica més endavant Andreu Mayayo, va fer que molts dels visitants es convertissin en cronistes i analistes. Per aquest motiu, l’excepcionalitat del viatge fou inversament proporcional al nombre de reports publicats i que en el present dossier es recullen de forma prou àmplia. La selecció de textos s’esglaona cronològicament i comença amb el viatge fet el 1920 per Ángel Pestaña i acaba amb el d’Antoni Rovira i Virgili el 1938. Una mica involuntàriament, les notes porten de ponent a llevant, des de la variable frontera europea i Sant Petersburg cap a l’interior de Rússia i la seva nova capital, Moscou, i des d’aquí cap a la Sibèria o vers el Caucas, on es trobava el rebost energètic de la Unió. Entremig s’esquitxen les reflexions i els apunts sobre la vida soviètica i les grans qüestions d’ordre polític sintetitzades en el desequilibri ressenyat per Antoni Rovira i Virgili entre la fortalesa material i la feblesa «del costat espiritual» que fa que l’URSS li sembli «uns Estats Units sense capitalistes i sense llibertat individual.»

La tria dels textos, necessàriament breu, respon a la intenció d’oferir tant una visió  panoràmica sobre la diversitat de la Unió Soviètica, com una de més detallada sobre aspectes diversos però significatius de la política i la societat. No cal dir que entre les parts obviades n’hi ha que ara, un cop enllestida la selecció, semblen de tant o més interès que els fragments que es poden llegir a continuació. Dels autors, fins i tot en el cas dels més desconeguts, cal destacar l’agudesa i penetració amb què sovint esbossen l’ambivalent realitat soviètica. Cal dir també que en la nostra tria hem mirat de donar prioritat als textos més inaccessibles, perquè no han estat reeditats modernament, enfront d’aquells més coneguts, com és ara el cas de Josep Pla: un relat, el seu, d’innegable qualitat literària, fet però gairebé tot ell de retalls de la propaganda oficial, que resta mancat de tremp i vivesa observadora.

L'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx.

L’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx.

En un país com Catalunya, sense formacions comunistes d’obediència soviètica fins al 1936, l’experiència russa en la seva fase estalinista –a la qual pertanyen tots els testimonis, a excepció del més primerenc d’Ángel Pestaña–, no va despertar mai adhesions cegues ni entusiasmes desmesurats. D’un extrem a l’altre de l’espectre polític, des de l’anarquisme i el socialisme revolucionari fins al liberalisme esquerrà i, no cal dir, el conservadorisme, la visita a l’URSS es va fer des de o va abocar al distanciament, provocat segons els casos per la involució revolucionària, la falta de llibertat política o la persecució religiosa. Val a dir que el progrés econòmic general i material dels ciutadans, el creixement i la renovació industrial, les gegantines obres d’enginyeria o la producció d’armament, així com també el ferreny ordre social, expressat sobretot en manifestacions cíviques, esportives o militars de masses, infongueren gran admiració i un cert embadaliment. Aspectes tots ells exposats gairebé amb més entusiasme pels autors conservadors o liberals, molt més atordits pel creixement i la disciplina que no pas els propis revolucionaris, força preocupats per l’autocràcia del règim i la seva involució cultural, significativament copsada per Helios Gómez en la falta de qualitat en l’expressió artística i el replec de l’alè avantguardista. En suma, la natura de la societat catalana d’entreguerres i la seva dinàmica política van fer que el viatge a la Rússia soviètica contingués alhora l’admiració i l’anunci de la seva essència despòtica.

 

NOTA:

El curt viatge de J. Verdaguer a Rússia es troba dins del text titulat «A vol d’ocell. Apuntacions d’un viatge al centre i nord d’Europa», que recentment ha tornat a ser publicat en el vol. II d’Excursions i viatges a cura de N. Garolera, Barcelona: Barcino 1991 p. 205-244.

Una visió general de la literatura de viatges a l’URSS es pot trobar a Joan de Déu Domènech Mirant enfora. Cent anys de llibres de viatges en català, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, p. 40-46. Al seu autor agraïm les valuoses informacions que ens han ajudat a confegir el present dossier.

La selecció de textos que oferim és gairebé exhaustiva dels autors catalans que deixaren testimoni publicat del viatge a l’URSS entre 1917 i 1939. De fet, que sabem, només n’han quedat al marge les notes publicades per Joan Bertran i Llopart a la revista de la Unió de Rabassaires Terra Lliure l’estiu de 1938.

 

Aquest text s’intitula “La porta d’un altre món”, i el signa Eduard Riu-Barrera, historiador i arqueòleg. Va ser publicat al número 304 de L’Avenç (juliol-agost de 2005), p. 22-23. L’article de Riu-Barrera és el primer d’un dossier monogràfic sobre la Rússia soviètica. En formen part altres autors com Carles Pi i Sunyer o Antoni Rovira i Virgili, dos dels cronistes que hi viatjaren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. O.k.: d’això em queixo. “La Rüssia soviètica”. Representa que l’autora és bielarussenca. Donar-li el Nobel en representació de Bielarús és com donar el Nobel a Félix de Azúa i prentendre que representa la literatura catalana.

  2. El relat del viatge a Rússia de Verdaguer es troba, també, al llibre “De Tànger a Sant Petersburg”, publicat per Tusquets el 2003.

  3. Un altre viatger destacat a la Rússia soviètica d’entreguerres va ser el periodista català Eugeni Xammar, que, amb Josep Pla, va anar a Moscou, on tots dos es van entrevistar amb Andreu Nin, llavors secretari general dels sindicats. L’experiència, paral·lela a la de Pla en el llibre “Rússia” (1925), es pot llegir al volum “Periodisme, publicat per Quaderns Crema.