Strauss a Barcelona

25.05.2012
L'Esquella de la Torratxa

L'Esquella de la Torratxa.

Dedico aquest article al meu cunyat Enric Gimferrer i Felip (Calaf, 1935-Barcelona, 2003). Doctor en Medicina, metge dedicat a l’estudi de l’hematologia i de la genètica a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Tingué molt clar que la sanitat havia de ser pública i no tan sols a l’abast d’uns pocs. El seu violí d’Ingres fou la música i Richard Strauss el seu compositor favorit.

Tot comença en un vell exemplar deL’Esquella de la Torratxa de 1897 que vaig trobar fa uns anys. A la portada hi havia una caricatura del cèlebre músic alemany Richard Strauss dibuixada per Manuel Moliné (Barcelona, 1833- Barcelona, 1901). Vaig fer-li una còpia en color d’aquell dibuix i del text, esgrogueït pel temps, al meu cunyat. Ell s’estranyà d’aquell català no normatiu que empràven a finals del segle XIX. Jo sabia que a l’Enric li agradaria aquest detall, ja que ell m’havia descobert la música de Strauss, una música que a mesura que la sents i la tornes a escoltar t’agrada més…

TEATRE LÍRIC, NOVEMBRE 1897

El motiu de la publicació a “L’Esquella” d’aquell dibuix i del comentari era que Strauss va visitar Barcelona oferint dos concerts al desaparegut “Teatre Líric” conegut també com a “Sala Beethoven” situat al carrer de Mallorca, núm. 277 cantonada amb Pau Claris. L’edifici de l’auditori de concerts va ser aixecat a compte del financer i banquer Evarist Arnús. Es va inaugurar el 1881, fou clausurat el 1900 i tenia una capacitat per a 2.000 localitats. Després del Liceu va ser el teatre millor condicionat i més luxós de la ciutat.

 

De Richard Strauss (Munic, Baviera, Alemanya, 1864- Garmisch-Partenkirchen, 1949), són especialment coneguts alguns poemes simfònics, òperes i lieder de la seva llarga carrera musical, havent destacat també com a director d’orquestra. Quan parlem d’aquest Strauss, sempre hem d’aclarir que no té res a veure amb la família dels Strauss austríacs, famosos pels seus valsos.

 

D’entre els seus poemes simfònics destaquen, “Don Juan” (1889); “Tod und Verklärung“ (Mort i Transfiguració) de 1889-1889; „Till Eulenspiegel lustige Streiche“ (Les aventures de Till E.) de 1895; “Also sprach Zarathustra” (Així parlà Zaratrustra), 1896; “Ein Heldenleben” (Vida d’heroi), 1897-1898; i “Eine Alpensinfonie” (Simfonia Alpina), de 1915. I com a òperes, entre d’altres: “Guntram” (1894); “Salomé” (1905); “Elektra” (1909) i “Der Rosenkavalier” (El cavaller de la rosa) de 1910.  ( 1 )

 

LA PREMSA

 

Diaris i revistes de Barcelona estaven amatents a l’arribada d’Strauss a la nostra ciutat. El “Diario de Barcelona” de l’1 de novembre de 1897 va publicar dues pàgines senceres dedicades a biografiar el compositor: “Los dos próximos conciertos del Teatro Lírico estarán dirigidos por Ricardo Strauss. No podía venir una personalidad más interesante, y bien puede contar el maestro Nicolau como uno de sus principales méritos el habernos proporcionado esta ocasión de conocer la persona y las obras del eminente compositor alemán. (…)”  ( 2 )

 

El 9 de novembre el “Diario de Barcelona” anunciava a la cartellera: “Teatro Lírico…Jueves 11…Dirigido por el maestro Strauss. “Sinfonía Heroica”, Beethoven; preludio de la ópera “Guntrame” (sic); “Don Juan”, poema sinfónico, Strauss; “Mephistowalzer”, Liszt; preludio de “Los Maestros cantores”, Wagner.(…) Precios: Palcos, 45 pesetas. Butaca…, 6 pesetas…Entrada general, 1 peseta.(…)”

 

I el dia següent, 10 de novembre, s’anuncia que amb el tren exprés de França havia arribat a la ciutat el mestre de música Strauss, detallant que s’hostatjava al “Gran Hotel de Inglaterra” situat a la plaça de Catalunya i que devia ser un dels millors hotels de l’època ja que comptava amb un ascensor elèctric i el preu era a partir de 10 ptes. diàries.

 

El “Diario de Barcelona” va dedicar dos llargs comentaris al primer i segon concert d’Strauss, el 12 i el 15 de novembre respectivament. El primer article deia: “(…)El preludio del acto primero de su ópera ‘Guntram’ es bellísimo: las melodías nobles y sentidas, las sonoridades siempre llenas que bañan todo el preludio en una atmósfera de serenidad y elevación, acreditarían ya de por sí a un compositor. Pero si las ideas son propias, la forma recuerda aún a Wagner. Más donde la personalidad del nuevo maestro se destaca con independencia de los anteriores es en el poema sinfónico ‘Don Juan’. “

 

En el comentari del segon concert es deia: “La venida de Ricardo Strauss no habrá sido infructuosa. En primer lugar habrá servido para sacudir el marasmo en que yacía la vida artística de Barcelona: las dos sesiones del Lírico, tan movidas, tan entusiastas, han renovado el ambiente musical, reanimando energías apagadas. (…)” ( 3 )

 

I “L’ESQUELLA”

 

La crònica dels concerts d’Strauss aparegué en l’exemplar del 19 de novembre de 1897, signada amb les sigles P.del O. A la segona pàgina el periodista va escriure: “(…) Quedaran a Barcelona com a recorts imborrables sobre tot l’execució de la tercera sinfonia y de la Leonora de Beethoven, aixís com la de l’overtura del ‘Tanhaüser’ de Wagner. ¡Quina manera de abrillantar aquellas joyas incomparables del art lírich!…”

 

I més endavant afegia: “No…no s’olvidará may més aquesta gran victoria musical, deguda a un director tan expert, al qual desitjem admirar novament. Dos concerts son pochs.(…)” ( 4 )

 

Till Eulenspiegel_Strauss

Les entremaliadures de Till. Till Eulenspiegel.

EULENSPIEGEL

 

Un dels poemes simfònics més popularitzats d’Strauss és „Les aventures de Till Eulenspiegel“ conegut també com “Les divertides entremaliadures de T.E.”. Al dibuix

del músic, Moliné el fa aparèixer però no consta que als dos concerts de Barcelona es programés.

 

Sigui com sigui per a il.lustrar aquest article he buscat una obra guardada a l’Ardiaca “Hazañas de Till Eulenspiegel” en una edició barcelonina de 1916 amb unes  il.lustracions interessants del dibuixant Rolf Winkler. Però, qui era aquest personatge?,

Doncs es tracta d’una figura literària inspirada en la vida d’un picardiós, un trampós que viu de prendre el pèl i d’estafar als ingenus que fatalment es creuen en el seu camí. El personatge reuneix un conjunt de contes i llegendes populars de l’edat mitjana aparegut al voltant del 1300 i escrit en el baix alemany mitjà, les seves proeses plenes d’humor i sàtira social son molt populars especialment en els països de cultura germànica, i al qui Strauss li feu protagonitzar el seu poema simfònic “Les aventures de Till Eulenspiegel”.

 

L’obra “Hazañas de Till Eulenspiegel” va ser traduïda directament de l’alemany per Felipe de Romañà Gelada. Les il.lustracions són del dibuixant austríac Rolf Winkler (Viena, 1884- Munic, 1942), en elles l’artista retrata els personatges a l’estil del segle XIV i Till es guarneix, a vegades, amb un característic capell amb cascavells, com portaven els bufons d’una cort reial. ( 5 )

 

En cada episodi Till, que recorre les seves aventures per Saxònia, el seu lloc d’origen, però també a Berlín, Erfurt, Ulm i Praga, exerceix els més variats oficis, amb una única finalitat, la de viure sense treballar. Till va fer de forner, de pellaire, de venedor de gats per llebres, de vigia de talaia, de pintor de “fama”, i de mestre de rucs. Si Till hagués viscut en el nostre segle potser hagués estat, banquer, polític o marit de princesa…, però al costat d’ells, Till, seria tot innocència.

 

Aquesta obra anònima descriu d’una forma molt divertida les aventures d’un murri, cínic i amb molta barra, que sempre viu a càrrec dels altres i de la seva credulitat o bona fe. Aquestes històries de Till acaben totes cames ajudeu-me, quan uns crèduls descobreixen el pastís, els seus “col·laboradors” en reben les conseqüències, però Till ja no hi és.

 

Veiem dos d’aquests episodis. Till es presenta a un ric noble que desitja encarregant-li una pintura de grans dimensions simulant que és un pintor de fama. Passen els dies i Till, que no sap ni com s’agafa un pinzell, li ensenya un llenç en blanc, però Till li explica en detall el que significa la pintura i rep una bossa de doblers…amb la que fuig ràpidament…

 

En un altre divertit episodi Till promet a uns catedràtics d’Erfurt ensenyar a llegir a un ruc. La “tècnica” emprada pel mestre era la de ficar ordi entre les pàgines d’un gran llibre situat en un pessebre, l’ase quan ensumava l’aliment passava les pàgines amb la llengua i quan no en trobava més, aixecava el cap i feia  “I! Aaaa!. De seguida convocà als savis i els mostrà com l’ase havia après dues lletres tot exigint-los un avançament de diner, no cal explicar com va acabar l’episodi…

 

El 1895 Strauss tingué l’encert de “ressuscitar” aquest popular personatge inspirant-se en ell per fer el poema simfònic que abans hem citat. Podeu trobar les aventures –en aquest cas musicals- de Till Eulenspiegel en les nombroses versions, senceres o fragmentàries a internet. També cal recordar que l’emissora Catalunya Música acaba de fer els seus primers 25 anys dedicats a la música clàssica. Per molts anys!

 

-YouTube: Till Eulenspiegels lustige Streiche, Op. 28, Paul Paray, 1940; Richard Strauss (1894-95)

– Catalunya Música

www.catmusica.cat

– Les entremaliadures de Till Eulenspiegel…

www.catclassica.cat/pcatmusica/cmltem

– Dibuixos sobre Till Eulenspiegel

www.tillmister.de

 

NOTES

( 1 ) www.ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Líric

www.ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Strauss

( 2 ) F. Suárez Bravo. “Ricardo Strauss”, “Diario de Barcelona” núm. 310,                   1 nov. 1897

( 3 ) F. Suárez Bravo. “Teatro Lírico. Primer concierto Strauss”, 12 nov. “Teatro…Segundo Concierto…”, “Diario de Barcelona”, 15 nov. 1897.

( 4 ) P.del O. “Crónica. Strauss a Barcelona”, “L’Esquella de la Torratxa”,                 19 nov. 1897.

( 5 ) “Hazañas de Till Eulenspiegel”, traduït directament de l’alemany per Felipe Romañà Gelada. Tip. El Anuario de la Exportación, Barcelona, 1916.