Star Wars. “Jo sóc el teu pare”

La franquícia mediàtica més potent del món i l’ordre dels cavallers jedi, la religió amb més adeptes, és fruit d’un film produït a finals dels setanta que gairebé enterra el seu director, George Lucas, durant la realització.

La franquícia mediàtica més potent del món i l’ordre dels cavallers jedi, la religió amb més adeptes, és fruit d’un film produït a finals dels setanta que gairebé enterra el seu director, George Lucas, durant la realització. Star Wars és la pedra filosofal de la cultura de masses i ara s’estrena un nou episodi, el setè, que promet ser el més fidel als orígens de la saga per als adeptes.

El setè episodi de Star Wars

De fet, no cal ser cinèfil per saber que Star Wars és el segell més conegut, identificable i adorat de la cultura pop. La demostració palesa del frenesí galàctic són quaranta anys d’intensa recaptació amb sis pel·lícules, jocs, sèries, tones de marxandatge i diverses generacions de persones adorant una iconografia distòpia i post-apocalíptica. Ara arriba la setena entrega, la primera de la nova trilogia, que engreixarà el mite i les butxaques de la Disney, propietària actual del segell estel·lar.

Un dels propòsits més difosos en el màrqueting promocional del nou film és la d’enlluernar de nou els seguidors més recalcitrants de la primera trilogia (episodis IV, V, VI), ja que la segona (episodis I, II, III) no va deixar satisfet el públic de la generació que va veure néixer Star Wars al cinema. Els primers episodis van recórrer massa als efectes especials i l’animació poc desenvolupada. Això enterbolia els arguments dels films, i aquesta deficiència va ser poc tolerada pels seguidors, ja que fins llavors les pel·lícules havien mostrat un bon equilibri entre el drama i l’acció.

Precisament, en els episodis primers es van cometre greus errors com l’esmentat efectisme, però també nefast va ser caracteritzar els no-humans (per exemple, Jar Jar Binks) de bufons. El “bitxos” de la saga sempre havien estat inquietants, perillosos o fastigosos en comparació amb els androides o els humans, fet que li conferia a la trama un aire de seriositat i suspens. Inclús els simpàtics ewoks (ossets nans de l’episodi VI) tenien una personalitat mística i imprevisible. Però la llista de pífies dels primers episodis no acaba aquí, i només per esmentar alguns punts del llibre de reclamacions, podríem senyalar que els films eren innecessàriament bel·ligerants, sobraven les persecucions de moda en el cinema americà, els guions eren una mica precipitats i algunes de les actuacions eren massa bàsiques.

Tanmateix, una de les grans aportacions dels primers episodis de la saga va ser focalitzar el vertader protagonista de Star Wars. Molts adeptes van passar d’idolatrar Luke Skywalker a fer-ho amb el seu pare, Anakin Skywalker (Darth Vader). I encara que el cavaller de la foscor sempre havia despertat passions i acumulat fans, és només després d’aparèixer els episodis I, II i III que podem empatitzar amb ell. Ara ja coneixem la història completa d’Anakin: com va passar de nen a cavaller jedi per després aliar-se amb el malvat Emperador. L’afiliació amb els personatges detestables ha sigut, des de principis del segle XX, una cosa ben comuna a la ficció, tant al cinema com a les series de televisió. Els vilans ja no cal que creïn en nosaltres una supressió temporal de la moral com passava amb el cinema de gàngsters, ara els podem gaudir plenament sense restriccions, sigui Darth Vader o Tony Soprano.

En aquest nou episodi tornen les velles glòries dels 70-80, és a dir, Luke Skywalker, la Princesa Leia, Han Solo, entre d’altres. De fet, només un d’ells ha tingut una carrera cinematogràfica decent després de l’èxit esfereïdor de Star Wars, Harrison Ford (Han Solo). L’actor va tenir també molta notorietat als 80 i 90, especialment en una altra saga, la d’Indiana Jones. Encara que caldria recordar-lo en un paper similar i memorable al de les galàxies que va protagonitzar al film Blade Runner de Ridley Scott, on en un futur més proper que el presentat a Star Wars feia de policia secret perseguint els replicants. La resta d’actors, amb més pena que glòria, van seguir la seva carrera lluny de les estrelles, fet prou habitual dins del món de la interpretació.

El cas de Georges Lucas, un dels integrants de la nova onada de cinema nord-americà com Coppola o Scorsese, és força particular. Va dirigir el primer Star Wars després de patir molt per dur-lo a terme però va aconseguir un èxit rotund i inesperat. A partir de llavors, la cadira de director la va cedir per dedicar-se bàsicament a produir, i això l’ha conduït a ser un dels homes més rics de l’entreteniment. Quan va decidir reprendre la direcció dels primers episodis, la crítica va ser implacable i justa, i el va nominar als Razzies en diverses categories per l’episodi I i II. Lucas, va passar de l’Olimp a l’infern, i encara pitjor, la base generacional trontollava a causa de la feblesa dramàtica dels primers episodis. Volien captar joves adeptes de la sèrie traint la pròpia filosofia, com feien els cavallers Sith, els de la foscor. Una estratègia errònia que Lucas ara vol purgar amb la nova trilogia i Disney ampliar-ne el volum de negoci.

A pocs dies de l’estrena de l’episodi VII, El despertar de la força, l’expectació està de nou a nivells màxims, ja que no només es tracta d’un film, sinó d’un llegat cinematogràfic incalculable que té projecció de futur i del qual depenen els propers episodis VIII, IX. El veredicte estarà en boca dels fans, que afirmen que L’imperi contraataca (episodi V) és el millor de la saga. Caldrà veure si aquesta entrega és capaç d’aguantar la qualitat o superar les predecessores, especialment els primers episodis, o Star Wars s’esvairà per l’espai com un somni intergeneracional.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació