Sons de la Catalunya Nord

8.10.2012

Músics del col·lectiu Joan Pau Giné

 

La Vila de Gràcia va acollir dissabte passat un grup de músics del Rosselló. De fet, es tractava d’una petita representació del Col·lectiu Joan-Pau Giné, que aplega fins a una seixantena de formacions nord-catalanes que s’atreveixen amb la nostra llengua i que volen donar exemple. Alguns ho fan des de sempre, tot i que majoritàriament s’hi han animat esperonats per l’entitat i els seus activistes. La cita era al Centre Artesà Tradicionàrius, al cor del barri barceloní, en el marc d’una diada amb molt més que música: exposicions, taules rodones, ponències i projeccions. Òbviament la qüestió identitària, la reivindicació d’una llengua, una cultura i una manera concreta d’entendre el món, hi era molt present. No és casualitat, de fet, que un acte com aquest es programi en un moment d’especial efervescència política com el que vivim ara mateix a casa nostra. Una situació que, pels músics nord-catalans, és vista amb optimisme, il·lusió i certa enyorança.

Cartell heterogeni

Els músics que varen actuar a l’auditori del CAT de Gràcia eren una petita representació d’aquest Col·lectiu Joan-Pau Giné que aglutina unes seixanta formacions. Amb propostes estilístiques del tot diferents, però amb la voluntat ferma de convertir el català en llengua habitual d’expressió musical. Un fet que a casa nostra ens sembla ben normal, però que a la Catalunya Nord tot just fa uns anys que s’ha activat. Per l’escenari varen passar Berkeley Wright (rock), Joan Ortiz (folk), Stéphanie Lignon (cantautora), Chris the Cat (blues), Blue Sol (pop) i BenQueBufa (pop rock). I vam poder gaudir d’un repertori en català, francès i anglès, on va ser especialment atractiva l’actuació de l’occitana Stéphanie Lignon, que tan sols amb una guitarra acústica va ser capaç de defensar unes interessants cançons pop de ritmes juganers.

Els Angelets de la Terra

Els Angelets de la Terra són una entitat independent que treballa en favor de la llengua i la cultura catalanes. Van néixer el 2001 com una penya de la USAP, l’equip de rugby de Perpinyà que s’ha convertit en un motor de catalanitat a l’altra banda dels Pririneus, però amb el temps va pesar més la vessant cultural, donant lloc a iniciatives com el Sant Jordi Jove (2006-2008) i la Setmana per la Llengua (2007-…). El darrer invent, nascut el 2010, és el Col·lectiu Joan-Pau Giné, que fomenta la inclusió del català en els repertoris dels músics nord-catalans i dóna visibilitat al conjunt d’artistes que així ho fan. En poc temps i encara menys recursos, l’empresa ha donat uns resultats sorprenents: 80 cançons repartides en quatre compilacions discogràfiques i signades per una seixantena de grups i solistes. L’èxit és atribuïble a la sorruderia de Ramon Faura (Talteüll, 1979), un personatge tan inquiet com polèmic, a qui alguns tracten d’encertat visionari i d’altres d’oportunista amb aspiracions polítiques. Sigui com sigui, no es pot negar que la seva determinació és tan admirable i fructífera com el treball realitzat pel Col·lectiu, que ressuscita el valor i la potencialitat del català com a llengua musical deslliurada de militàncies inamovibles.

Etiquetes: