Laia Font es confessa: “Sóc traductora”

30.09.2012

Laia Font

«Sóc traductora», sí, dic quan em pregunten què faig, a què em dedico, i per dins noto que se m’infla el que diria que és orgull, o satisfacció. Vés a saber, potser és que no fa prou que sóc al gremi i encara em dura el romanticisme de l’ofici, però és una sensació que tinc amb ben poques coses, i solen ser les que m’estimo de debò.

M’encanta la meva feina. Asseure-m’hi dia rere dia, de vegades massa dies seguits, cal dir-ho tot, i sentir l’expectació de la primera pàgina, com quan obres un regal inesperat o emprens un viatge poc planificat; la inquietud per aquella paraula o aquella frase que no veus clara, que no li agafes el què, que et mires i remires, que saps que no pots deixar estar, per poca cosa que sigui en el conjunt del text —i, per tant, quan la donis per solucionada, ningú no sabrà la pena que t’ha fet passar—, i aquella mena d’il·luminació interna quan, gràcies a una cerca o a uns ulls aliens, veus un camí per on tirar; el neguit final de si ja te l’has mirat prou, si no l’hauries de polir més, i la buidor alegre i plena de lliurar la traducció amb el màxim convenciment possible. I tornem a començar, expectant.

La feina de traduir em permet analitzar l’obra com un científic observa el microorganisme, entendre-la com un psicòleg davant una personalitat, cuidar-la com un jardiner les plantes, i per molt que em passi hores sola tancada en un entorn immòbil, davant meu, dintre meu, tot és canviant, no només de llibre en llibre, quan avui empaites assassins en sèrie enmig del fred nòrdic i demà t’enfiles a un drac de metall per anar a salvar la mare dels déus, sinó de paràgraf en paràgraf, de paraula en paraula.

Lògicament, tot té les seves pegues. Te les heus amb terminis en alguns casos massa justos, però va, sí, faré hores extres, i amb tarifes segons com massa baixes per poder dir que tots els números quadren; també veus per un forat com al teu entorn, si tot va bé, poden fer un mes de vacances pagades, mentre tu esgarrapes dies aquí i allà. L’eclecticisme de l’ofici, però, monòton i divers, general i minuciós, imprescindible i invisible, m’atrapa; suposo que ve d’aquí aquesta satisfacció interna a l’hora de definir-me com el que sóc: traductora.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Retroenllaç: Dia Internacional del Traductor. Sumari General | Núvol

  2. Retroenllaç: Sobre Jo Nesbø i el Harry Hole « adhuCA'T 2.0

  3. Retroenllaç: Moltes felicitats, traductors! | Traduxio

  4. Laia, et felicito! Estic llegint El ninot de neu i he llegit El pit-rog, de Jo Nesbo. Magnífiques traduccions tots dos. Moltes gràcies per la teva feina, que ens permet entrar a d’altres literatures, a d’altres móns de creació per la porta gran!