Sobre l’èxit editorial de Ramon Llull

3.06.2016

En un article recent a Núvol, Ignasi Moreta, amb una frivolitat astoradora, es permet de fer un reguitzell de suposicions sense cap fonament sobre les edicions i reedicions del Llibre del gentil, publicat a la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (NEORL, volum II), a cura d’Anthony Bonner.

Ramon Llull

Ramon Llull

 

Bo i reconeixent que no ha contrastat la informació que dóna, Moreta creu que és impossible que una edició crítica altament especialitzada com aquesta exhaureixi dues edicions d’un llibre en pocs anys (1993 i 2001) i pugui permetre’s de fer-ne una tercera (2015); per això mateix, suposa que “ens estem dedicant a publicar (probablement amb subvencions), trinxar i tornar a publicar (amb noves subvencions) amb una alegria que espanta”. Puc aportar al senyor Moreta la documentació que desmenteix aquestes afirmacions: les edicions de 1993 i 2001 es van exhaurir i aquesta és la raó que se n’hagi fet una de nova.

El Patronat Ramon Llull, editor de la NEORL, és fruit d’un acord signat el 1985 entre el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. Des de ja fa uns anys, la col·lecció compta amb el patrocini conjunt de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de la Institució de les Lletres Catalanes, i és produïda i distribuïda per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. El 2016, la NEORL ha arribat al volum XIV, sempre amb l’objectiu de publicar edicions crítiques homologades filològicament de les obres catalanes de Ramon Llull. És certament una col·lecció molt especialitzada, però també per això una col·lecció molt seguida per estudiosos de Ramon Llull d’arreu del món, que és present a nombroses biblioteques universitàries i nacionals d’Europa i d’Amèrica. Encara que se sàpiga poc, Llull és un autor amb una xifra de lectors internacionals especialitzats molt notable. Mai no s’han destruït llibres de la NEORL perquè sabem que els nostres llibres es venen de manera lenta però constant, així que conservem els estocs tot el temps que calgui.

Doncs bé, el gener de 2013, quedaven 141 exemplars del Gentil i, al llarg de l’any, se’n van vendre 136 i se’n va distribuir 5 més sense càrrec. El resultat és que a 31 de desembre l’edició estava exhaurida. En la seva tercera edició, s’han fet 1000 exemplars del Gentil; malgrat que va aparèixer als últims mesos de 2015, a 31 de desembre ja se n’havien venut 66.

Tot plegat, el senyor Moreta no podria haver triat un exemple més desencertat de la pràctica editorial que pretenia denunciar. Sigui com sigui, és una bona notícia que una col·lecció com la NEORL tingui una bona acceptació en el mercat nacional i internacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Certament, la meva hipòtesi (presentada com a simple hipòtesi no contrastada) era completament errada, i va ser una lleugeresa de part meva fer-la pública sense fer les oportunes comprovacions. Ho lamento profundament, com he dit en comunicació privada al prof. Albert Soler i públicament a Twitter i en un comentari a l’article que ha motivat la qüestió. El meu text no era sobre Llull ni sobre el lul·lisme, sinó sobre la gestió dels estocs editorials, i per il·lustrar la necessitat que tenim els lectors de llibres de fons vaig posar un exemple totalment errat i fora de lloc.

    Celebro, en qualsevol cas, la fortalesa de les edicions crítiques de l’obra de Llull, i desitjo els màxims èxits a tots els que estan treballant per mantenir viva la transmissió textual del primer gran clàssic de la literatura i el pensament catalans. Des d’aquí el meu reconeixement.