Sobre el destí i l’atzar: ‘Un dia amb Rafael Argullol’

Abans de llegir el llibre de Rafael Argullol tenia presents dos cites que una bona amiga havia compartit amb mi feia mesos i que m’havien acompanyat abans de saber ni tal sols que existia un fascinant artefacte narratiu difícil de catalogar titulat Visión desde el fondo del mar. Una és: “Si te atrapa un remolino mientras nadas, no te resistas. Déjate engullir. Cuando llegues a su corazón, él te expulsará hacia arriba, y así te salvarás”. L’altra: “La furia de cada presente nos desborda y nos conmueve. Los diques amenazan con romperse y nos parece que la tierra se inundará para siempre con aguas eternamente turbulentas. Pero si la viéramos desde la distancia conveniente, nos sorprendería la quietud del paisaje”.

Quan vaig llegir aquestes paraules per primera vegada vaig retenir-les inconscientment, com si fossin el començament d’un oracle, i el 2 de març vaig anar a la trobada amb el seu autor amb l’esperança de completar-lo, d’obtenir “la Gran Frase” que tots necessitem en un moment donat de les nostres vides. I per això he de disculpar-me amb el senyor Argullol, perquè vaig anar fent trampa, amb la ferma voluntat de sortir del Centre d’Art Santa Mònica amb una drecera que m’estalviés la part més àrdua del camí i, fins i tot, consultar els mapes.

Visión desde el fondo del mar és el resultat de set anys de redacció a mà, amb la responsabilitat que comporta escriure cada paraula i cada record amb el propi pols i rubricar-lo sobre el paper. Més de mil pàgines on Argullol viatja del seu present al seu passat i visita la “casa de la memòria”, un univers fosc ple d’estrelles a l’espera de ser descobertes.

El temps, l’amor, l’art, els viatges, el mar,… conformen constel·lacions canviants la llum de les quals el pas del temps no aconsegueix esmorteir, perquè allò que es recorda neix per segona vegada i perquè el pensament és una polifonia on conviu el passat i el present, la realitat i el desig. Durant les hores transcorregudes amb el Rafael Argullol, dins del cicle Un dia amb… – que convida un escriptor a estar amb el seu públic durant tot un dia –  els assistents vam contemplar estrelles i escoltar sons que la llum i el sorolls de la ciutat solapen. Vam viatjar amb l’autor al fons del mar i vam veure altres colors, a nosaltres mateixos com la conseqüència del nostre mite, com el relat d’allò que va ser. I que és.

L’art explora enigmes, busca les esquerdes de la realitat més tangible, ens impulsa perquè tornem a la superfície amb la il·lusió de les excepcions, perquè ens movem en la seva recerca i no per la força aplastant de les regles. I amb aquesta mirada vaig sortir de la trobada, sense completar la meva Gran Frase, que roman amb punts suspensius, esperant que sigui redactada pel destí o per l’atzar.

El proper Un dia amb... serà amb la poeta Dolors Miquel, el dissabte 11 de maig, sota el títol “Quan la poesia és llibertat i passió, i  passió és esclavitud.”