Sobre Batman i els dilemes morals

¿Val la pena de dedicar-se a discutir sobre si Batman està legitimat per rondar per Gotham vestit de justicier emmascarat, fent estralls totalment fora de la llei, només perquè la seva finalitat és bona? Per als seguidors de les aventures del superheroi, que són nombrosos, la resposta és que òbviament sí. Val la pena compartir reflexions sobre aquest controvertit personatge perquè no és un superheroi com qualsevol altre, perquè té una dimensió humana que no li permet fugir de la seva condició moral i perquè el teixit de clarobscurs entre el bé i el mal que l’envolten el fan interessant per a tot aficionat al gènere que vol anar més enllà de les simples aventures amenitzades amb superpoders.

I per a nosaltres, professionals de la filosofia que volem acostar la disciplina a la ciutadania, val la pena de fer l’esforç? Tot depèn de les pretensions que tinguem. Si el que volem és fer arribar a la gent la feina diària que es mira de dur a terme a les facultats, el que aconseguirem és foragitar a tothom. Perquè, més enllà d’alguns recents èxits mediàtics, la realitat àrida de la professió és que arribar a dir alguna cosa filosòficament interessant costa molta constància i esforç, que el rigor i la disciplina que exigeix l’aprofundiment en una qüestió demanen una entrega professional absoluta i que, a diferència d’alguns gurus de les idees, la majoria dels professionals de la filosofia pateixen tant com qualssevol altres les inclemències de la pobra inversió econòmica en recerca. Si, per contra, el que es pretén és acabar, al preu que sigui, amb l’eterna fama d’hermetisme estèril que té la disciplina, tot deixant la precisió conceptual i l’exigència argumentativa en un segon pla per ficar-nos de ple en les discussions que realment interessen a grans col·lectius, llavors potser no li farem cap favor a la filosofia. Mirar de salvar una disciplina en clares hores baixes per la via de renunciar, justament, a les seves característiques essencials, no sembla una opció gaire sàvia, mentre que, per altra banda, els seguidors de Batman segurament tenen molt a discutir sense necessitat de la nostra ajuda.

Entre els dos extrems del dilema, el repte del Barcelona Pensa, i en concret de l’activitat anomenada “Els dilemes morals de Batman”, era el d’emprendre un acostament que fes la filosofia realment propera als interessos de la ciutadania, però sense renunciar als trets diferenciadors que la poden fer realment útil. Aquí l’ètica ho tenia molt més fàcil que altres branques com la metafísica. Els filòsofs morals no s’ocupen pas de determinar si Batman és o no un justicier que Gotham pugui acceptar, però sí que tracten habitualment el dilema de la legitimitat de determinats mitjans reprovables per a un bon fi, o de les possibles oposicions entre la legalitat i la bondat. Anàlogament, l’ètica professional poques vegades té uns efectes tan emocionants com una trama que condueix dos ferris plens de gent a haver de decidir-se entre accionar un detonador que farà explotar l’altre ferri, o no fer-ho i confiar que els altres prendran la mateixa decisió. L’ètica, però, sí que s’ocupa dels motius que impulsen els agents morals a actuar en un sentit o un altre, així com de la naturalesa més o menys egoista de l’ésser humà. Al capdavall, doncs, la filosofia i la ciutadania en general sí que tenen interessos en comú i, en la mesura que això és així, la primera té la possibilitat d’aportar alguna cosa a la segona. En aquest sentit, “Els dilemes morals de Batman” representava l’esforç d’acostar l’enfocament professional dels dilemes morals a tota persona interessada no només en els que apareixien a la pel·lícula que vam examinar, sinó també en els que es pot trobar al llarg de la seva vida. Si ens en vam sortir, llavors tot aficionat a Batman hauria d’haver acabat l’activitat amb algunes eines més de reflexió ètica sobre el seu estatus en tant que ésser moral susceptible d’enfrontar-se a dilemes morals.

Laura Cortés i Víctor Geira

Stágeira. Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica