Slavoj Žižek analitza la massacre de Charlie Hebdo a The New Stateman

12.01.2015

Després de l’atemptat al setmanari satíric Charlie Hebdo, el filòsof eslovè Slavoj Žižek ha publicat un article a The New Statesman en què mostra la seva ferma posició en contra de la massacre i apunta que la creença d’un islamista ha de ser molt fràgil si se sent amenaçat per una estúpida caricatura en un setmanari satíric.

El filòsof eslovè Slavoj Zizek

El filòsof eslovè Slavoj Zizek

Tanmateix ens convida a reflexionar “una mica més” sobre les conseqüències dels radicalismes religiosos, en concret de l’islamisme: “Ara, quan estem tots en estat de xoc després de l’atemptat contra els dibuixants de Charlie Hebdo, és un bon moment de pensar amb coratge. Se suposa que nosaltres hauríem de condemnar inequívocament les matances com un atac a l’essència de les nostres llibertats, i condemnar-los sense advertències ocultes (de l’estil de “Charlie Hebdo era tanmateix provocador i humiliava molt els musulmans). Però aquest patetisme de la solidaritat universal no és suficient —hauríem de pensar una mica més”.

Per a Žižek, doncs, “aquest tipus de pensament no té res a fer amb la barata relativització del crim (el mantra de «qui som nosaltres els occidentals, perpetradors de terribles massacres en el Tercer Món, per condemnar aquest tipus d’actes»).” I continua: “Té fins i tot menys a veure amb el temor patològic de molts occidentals liberals d’esquerres de ser considerats culpables d’islamofòbia. Per aquestes persones que no són veritablement d’esquerres, qualsevol crítica cap a l’islam és considerada una mostra d’islamofòbia occidental.” Per al filòsof, doncs, “el resultat d’aquest tipus d’actitud és el que un pot esperar en aquests casos: com més els occidentals liberals d’esquerres investiguen en la seva culpabilitat, més són acusats pels musulmans fonamentalistes de ser uns hipòcrites que intenten dissimular l’odi per l’islam. Aquesta constel·lació reprodueix perfectament la paradoxa del superego: com més obeeixis el que l’altre demana de tu, més culpable seràs. És com si com més toleres l’islam, més pressió tens sobre teu…”

Slavoj Žižek creu que cal analitzar profundament el comportament de l’islamofòbia: “És molt més necessari desacreditar aquest mite demoníac que demonitzar els terroristes en fanàtics herois suïcides”. I això ho relaciona amb l’anàlisi que va fer Nietzsche sobre la societat del món: “Fa temps Friedrich Nietzsche va percebre com la civilització occidental s’estava movent cap a l’Últim Home, una criatura apàtica sense cap mena de passió ni devoció. Incapaç de somiar, cansat de la vida, no pren riscos, només busca el confort i la seguretat, una expressió de tolerància mútua”.

Žižek es pregunta per què als islamistes radicals els manca el tret que caracteritza els fonamentalismes autèntics, el dels budistes o el dels Amish als Estats Units, que viuen sense sentir cap ressentiment o enveja envers els no-creients que viuen lliurats a la vida hedonista. “Si els anomenats fonaentalistes islàmics realment estan convençuts que han trobat el camí de la Veritat, per què s’haurien de sentir amenaçats pels no-creients, o per què haurien d’envejar-los?” El filòsof eslovè conclou que el fet que els terroristes islamistes se sentin molestos, intrigats o fins i tot fascinats per la vida plena de pecat dels occidentals, és un símptoma que en el fons estan lluitant contra la seva pròpia temptació.

Per a Žižek, l’única manera de lluitar contra el fonamentalisme és arrasar la terra que hi ha sota els seus peus. I apunta, per tancar: “Pensar en resposta a la matança de París significa desprendre’s de l’autocomplaença del permissiu liberal i acceptar que el conflicte entre la permissibilitat i el fonamentalisme és, en última instància, un fals conflicte —un cicle viciós de dos pols que se susciten i pressuposen l’un a l’altre. El que va dir Max Horkheimer havia dit sobre el feixisme i capitalisme pels volts del 1930 —aquells que no volen parlar críticament sobre el capitalisme haurien també de no parlar sobre el feixisme— ho haurien també d’aplicar al fonamentalisme d’avui: aquells que no volen criticar la democràcia liberal també haurien de callar respecte al fonamentalisme religiós.”

Podeu llegir l’article de Slavoj Žižek a The New Statesman.

 

Etiquetes: