Sixto Paz estrena ‘Dybbuk’ a Girona

23.11.2016

Aquest divendres la companyia Sixto Paz estrena el seu darrer muntatge, Dybbuk, al Temporada Alta. Serà una funció única a la Sala Planeta, i al febrer l’espectacle arribarà a la Sala Beckett, teatre on Sixto Paz és companyia resident. Núvol va organitzar una trobada informal entre seguidors de la companyia i els sixtos Jan Vilanova (dramaturg) i Pau Roca (actor i director), on vam parlar del Dybbuk i de moltes altres coses.

Pepo Blasco, Pau Roca, Patrícia Bargalló i Víctor Pi, els protagonistes de ‘Dybbuk’.

La companyia ha assajat aquest espectacle a la Sala de dalt de la Sala Beckett, un espai tècnicament ben equipat (a Gràcia la Beckett disposava d’una sala d’assaig molt limitada) i a més la companyia disposa d’una oficina pròpia al teatre. “Això no ens haviat passat mai, fins ara la nostra oficina era el whatsapp”, explica Pau Roca. El fet que l’autor de Dybbuk, Jan Vilanova, sigui també l’ajudant de direcció de l’espectacle, ha fet molt fàcil la tasca d’adaptar, escurçar o ampliar, quan calia, el text que estaven assajant. Dybbuk està inspirat en la vida de l’escriptor francès Romain Gary, que als anys setanta es va fer famós per inventar-se un alter ego, Émile Ajar, i fins i tot convèncer el seu propi nebot perquè adoptés el paper d’aquest heterònim davant de la societat. Identitat, creació, veritat i ficció recorren aquest muntatge, que compta amb un repartiment d’actors amb caràcter: Víctor Pi, Patrícia Bargalló, Pepo Blasco i el propi Pau Roca.

Més enllà d’explicar l’argument o la factura estètica de l’espectacle que estan a punt d’estrenar (“Si voleu saber més coses veniu a veure l’espectacle”, com se sol dir a les rodes de premsa als periodistes preguntaires), la conversa va navegar per terrenys com el de l’estat actual de les companyies teatrals a casa nostra o els sistemes de recaptació, com la tan coneguda “taquilla inversa”, que els Sixto Paz van inventar. Pau Roca és de l’opinió que, després d’aquell moment en què semblava que les companyies independents anaven totes a una (“Què se n’ha fet de la revista El virus?”, es pregunta) la feina se segueix fent però de manera més discreta. I també és partidari que cada companyia ha de tenir molt clares les seves estratègies a l’hora de negociar les condicions econòmiques amb la sala que els programa, i que sempre es poden oferir altres opcions als programadors o els teatres. “Un ha de tenir el temps, la paciència i els pebrots per negociar fins al fons”, afirma Roca.

Víctor Pi és Romain Gary a ‘Dybbuk’, de Sixto Paz. © Kiku Piñol

Jan Vilanova i Pau Roca s’alegren que sigui David Costa, provinent del món empresarial, l’encarregat de promoció i màrqueting de Sixto Paz. Per a cada espectacle dissenyen i personalitzen una campanya de comunicació, amb casos tan curiosos com el de Bruno & Jan (&Álbert), on un motorista entregava personalment les entrades a aquells espectadors que les compraven amb antel·lació, juntament amb un missatge. Roca se sent especialment cofoi que del Sixto Paz només Paula Bosch (cap tècnic i escenògrafa) i ell mateix provinguin del món del teatre, mentre que Adriana Nadal (producció i comunicació) és periodista, David Costa vé del món de l’empresa i Jan Vilanova té experiència en cinema i és “un historiador en potència”. Això ha permès que la companyia hagi trencat alguns esquemes, sobretot pel que fa al tema de la taquilla inversa, un tema que avui es veu molt llunyà i gairebé oblidat, que en el seu moment va rebre moltes crítiques per part del sector. Roca ha defensat sempre un tipus de teatre més eclèctic, per tal d’arribar al màxim d’espectadors possible.

El Sergi, advocat i fan dels Sixto Paz present a la trobada, va reconèixer que amb aquest sistema ell va acabar posant més diners per a una entrada que a d’altres espectacles. I també es va sincerar preguntant a Roca i Vilanova a què es dediquen quan no estan assajant o representant un espectacle. Dybbuk s’estrena aquest divendres al Temporada Alta, mentre que no arribarà a la Sala Beckett fins al mes de febrer. Actualment estan fent bolos d’hISTÒRIA per Catalunya, espectacle que al mes de gener es representarà dues setmanes al Teatre Lliure, fet que els obligarà a reassajar i adaptar l’obra al format de tres bandes. hISTÒRIA ha rebut tres nominacions als Premis Butaca, que s’entregaran el 19 de desembre: com a Millor Muntatge de Petit Format, com a Millor Text (Jan Vilanova) i com a Millor Director (Pau Roca). Vilanova ens explica com planegen les temporades a dos anys vista, llegint constantment textos, i pensant què volen fer a continuació. I com, parlant del procés d’escriptura, així com en el cas d‘hISTÒRIA la va escriure amb molt poc temps, amb Dybbuk ha patit més la crisi del paper en blanc, necessitant molts dies per poder enllestir l’escena final, per exemple.

Víctor Pi i Pau Roca a 'Dybbuk', de Sixto Paz. © Kiku Piñol

Víctor Pi i Pau Roca a ‘Dybbuk’, de Sixto Paz. © Kiku Piñol

Vilanova prové del món del cinema (ha estudiat muntatge i edició de vídeo i ha escrit i dirigit curtmetratges) i va fer la seva primera incursió al teatre amb The Guarry Men Show (Poliorama, 2012). El dramaturg, que acaba de participar al VI Torneig de Dramatúrgia Catalana del Temporada Alta, va descobrir els llibres de Romain Gary d’adolescent, moment on també va conèixer el seu pseudònim Émile Ajar. Gary, quan ja era un escriptor reconegut i de certa edat, va decidir començar a escriure amb un altre nom per tal de provar-se a si mateix si podia seguir tenint èxit. En un moment donat, les editorials van començar a sospitar que en realitat era Gary el propi Ajar, i per aquest motiu l’escriptor va demanar al seu nebot que personifiqués a aquest autor. A partir d’aquell moment i durant sis anys, Émile Ajar va tenir una cara i un cos. De fet, Gary va guanyar el Premi Goncourt dos cops (cosa que està prohibida per llei), cadascun d’ells amb una identitat diferent: Ajar és l’autor de La vie devant soi (text que Josep Maria Pou va dirigir, en format teatral, el 2009 al Teatre Goya, amb el títol de La vida por delante).

Sixto Paz fa poc que ha iniciat el projecte Vols ser un Sixto?, una mena d’associació d’espectadors amics de la companyia, però que neix amb la intenció d’anar més enllà de convidar a assajos oberts o bé oferir col·loquis post-funció. Roca vol implicar molt més als seguidors fidels de Sixto Paz, i s’imagina fins i tot que puguin col·laborar en la presa de decisions o l’el·laboració d’un pressupost, per exemple.

De moment, però, els seguidors de la companyia poden anar a l’estrena de Dybbuk aquest divendres a la Sala Planeta de Girona. I caçar algun dels bolos que encara han de fer d’hISTÒRIA (més concretament, a Manresa i Reus). O bé veure’ls al Teatre Lliure al Gener i a la Sala Beckett al febrer. D’ocasions de veure els sixtos no us en faltaran.