Si Pablo Picasso et retratés

22.03.2017

Catorze anys tenia Pablo Picasso quan va retratar la seva tia Pepa. Catorze. La trobem vestida de negre en un quadre d’oli sobre tela, just al principi de l’exposició Retrats. La mostra, comissariada per l’experta picassiana Elizabeth Cowling, està coordinada pel Museu Picasso i la National Portrait Gallery de Londres. Es podrà veure a Barcelona fins el 25 de juny.

A l’esquerra, “La tía Pepa” (1986), a la dreta, “Lee Miller vestida d’arlesiana” (1937) | © Roland Penrose Estate, Anglaterra 2014 / Sucessió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2017

Era l’estiu del 1896 quan el jove Pablo Picasso va retratar la seva tia Pepa. Ja ho havia fet anteriorment, per exemple en un dibuix a llapis on la plasmava asseguda en una butaca. Però el quadre d’aquell estiu era tota una fita: el joc de llums, l’expressió de la cara, el seu realisme, la profunditat psicològica de l’obra. Tot plegat deixava entreveure el que el pas del temps va corroborar: Picasso era un geni de la pintura.

Tot i ser un retrat realista, l’experta en Picasso i comissària de l’exposició, Elizabeth Cowling, explica que La tía Pepa demostra que el pintor “estava interessat en la ment darrere dels ulls”. I això és significatiu, perquè el malagueny era molt jove quan va començar a potenciar l’expressivitat en les seves obres, fet que va desenvolupar al llarg de la seva vida.

Durant la joventut de Picasso i els seus primers anys a Barcelona i a París, les caricatures estaven de moda i la majoria d’artistes amb qui ell es relacionava en feien. Això el va fer aprendre a exagerar els trets distintius de cada obra, cosa que va influir en la pintura picassiana, sempre inclinada cap a la figura humana.

El fet que Picasso no treballés per encàrrec sinó que retratés les persones del seu cercle íntim li donava una gran llibertat com a retratista. Acostumava a representar el mateix model de diferents maneres i estats d’ànim. El Museu Picasso de Barcelona compta amb moltes peces de la seva joventut, fet que ha permès a la comissària escollir les més expressives per a l’exposició Picasso. Retrats.

Però la mostra comprèn obres que daten fins al 1971, quan Picasso tenia 80 anys  -l’artista va morir dos anys després-. “És un muntatge poètic, un recorregut històric on es mesclen moltes les tècniques, descriu Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona, que fa broma imaginant-se que a la nit les pintures prenen vida i dialoguen entre elles.

I és que Picasso va perfeccionar constantment els seus estils, en el que va ser un “compromís per a tota la vida”, segons Nicholas Cullinan, director de la National Portrait Gallery de Londres, que assegura que l’artista barreja els retrats d’amics amb la tradició artística espanyola.

“Sylvette” (1954) | © Fondation Hubert Looser, Zuric / Sucessió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2017

De fet, Picasso barrejava estils diferents fins i tot dins d’una sola obra, explica la comissària, que destaca com l’artista va demostrar que el retrat també era compatible, per exemple, amb el cubisme, com podem veure a l’obra Daniel-Henry Kahnweiler (Oli sobre tela, 1910).  “A la mostra veiem la transició des del Picasso més tradicional fins a la seva espontaneïtat final”, resumeix Cullinan, que destaca que la col·laboració entre el Regne Unit i Europa és més important que mai.

24 olis, 33 dibuixos, 6 escultures, 8 fotografies i 7 gravats componen l’exposició. En total, 81 peces provinents de col·leccions públiques i privades d’arreu del món, com el MOMA, el MET, el Guggenheim de Nova York o el Musée Picasso de Paris. Totes elles posen de manifest l’amplitud de l’obra del pintor, que tanca l’exposició amb una obra deliciosa: Sylvette, una escultura de xapa de metall tallada, doblegada i pintada pels dos costats, retrat d’una jove model de dinou anys. Gairebé tan jove com quan Picasso, amb catorze anys, va tornar la tia Pepa en una obra d’art.