Si els carrers de Barcelona parlessin

Avui es tanca la Setmana de la Novel·la Històrica de Barcelona amb una nova sessió de la ruta “La Barcelona dels Bandolers”. La ruta s’inicia a la Plaça del Pi a les 10h. Per més informació, feu clic aquí. 

No és casual que aparegui una activitat com aquesta just enmig de la Setmana de la Novel·la Històrica. Una ruta traçada entre els punts més emblemàtics del Barri Gòtic suposa una pausa perfecta entre debats, conferències i entregues de premis. A més, no és encara millor poder viure en primera persona alguns secrets que amaga aquesta ciutat abans que trobar-los als llibres?

En realitat, dir que parlarem de bandolers és una excusa. Són una altra raó per insistir en la temàtica que estem celebrant: la relació entre història i literatura. Per tant, era necessari un tòpic que complís amb la idea central. Els bandolers han estat sempre presents en ambdues bandes, tant la real com la fictícia. Eren persones que es dedicaven a batallar i robar per múltiples motius, ja fos per contracte amb la noblesa o per iniciativa pròpia. Però, per alguna raó, sembla que s’hagi parlat més d’ells a la ficció que no pas a la vida real.

Gràcies a la ficció, la ruta s’aprofita d’ells com a element clau que permet la visita a altres èpoques històriques. Així doncs, no és només parlar de Serrallonga o Perot Rocaguinarda, sinó veure com amb el pas del temps hem creat altres herois que es corresponen amb la llegenda catalana. I a mesura que es va avançant, s’arriba a la conclusió que potser la protagonista no és la figura bandolera, és l’escena.

És a dir, que en el fons és Barcelona la vertadera protagonista. Perquè els bandolers hi van viure, i la ruta vol convidar l’espectador a imaginar-se-la en aquells moments. Cada parada, de les sis que la formen, va acollir en el seu moment un episodi històric, que sense saber-ho forma part tant d’història verídica com de llegenda. És una promoció de records que, ens agradi o no, ha format el que som avui dia. I val la pena recuperar una mica del que mai hem tingut.

Tot en una ruta senzilla i curta, que costa de creure que només sis parades donin per estar-s’hi una hora i mitja. Sí que aprendrem sobre bandolers, però encara més de la història de la nostra ciutat, que tantes coses ha viscut i que encara no se’ns n’ha explicat ni la meitat.

La història no és només als llibres. També és al carrer, tot i que sembla que està marcada per una maledicció: que ningú la recorda. I hi ha molts racons que acaben quedant oblidats, racons que un dia van ser l’escenari de la nostra història. I encara ens ho han de recordar.