Shakespeare parla català

15.11.2016

Aquest mes de desembre Núvol desembarca per primera vegada a les llibreries. La Biblioteca del Núvol, que fins ara havia estat exclusivament digital, enceta una nova etapa amb Versions a peu d’obra, un volum de més de mil pàgines que aplega deu obres de Shakespeare traduïdes per Joan Sellent que es distribuirà a mitjan desembre. Els nostres subscriptors el poden reservar abans del 15 de desembre a un preu de venda anticipada.

Joan Sellent | Foto: Ester Roig

Joan Sellent | Foto: Ester Roig

Versions a peu d’obra és un recull de deu obres de Shakespeare traduïdes per Joan Sellent, la majoria estrenades però en bona part també inèdites. Són textos que han passat pel sedàs de la representació i que, havent superat la immediatesa de l’oralitat, ara ens arriben a punt per ser llegides, en un català viu i entenedor, natural i alhora ple de virtuosisme. “És com si Shakespeare hagués escrit abans d’ahir i en català”, diu la directora de teatre Carme Portaceli, que ha estrenat dues obres que ara es publiquen per primera vegada en aquest volum. “Les traduccions de Sellent són lluminoses, i molt teatrals”, opina el dramaturg Sergi Belbel. “Arriben directament tant als sentits com a la ment de l’espectador. És un plaer llegir-les, però semblen fetes per ser dites, escenificades, encarnades. Crec que transmeten tant la profunditat i la complexitat del teatre de Shakespeare com la seva intensa i poderosa sensualitat”. I Xavier Albertí, director del Teatre Nacional, afegeix: “Traduint Shakespeare, Sellent ha fet prodigis. Ens ha donat un rigor formal extraordinari, sense que això sigui una frontera per la comprensió profunda d’un món tan heterogeni com el de Shakespeare”.

Joan Sellent Arús (Castellar del Vallès, 1948) ha estat professor a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB durant vint anys, al llarg dels quals ha exercit incessantment l’ofici traduint assaig, ficció, guions de cinema i televisió i sobretot teatre, un àmbit en el qual és avui un referent per les seves traduccions de Shakespeare, que ara Núvol aplega per primera vegada en aquest volum. Traduir Shakespeare no està a l’abast de tothom, però Sellent sembla tenir la fòrmula magistral.

Els actors que han portat a escena aquests textos coincideixen a dir que les traduccions de Sellent són especialment dúctils. “Les traduccions de Joan Sellent són per a un actor com les ales per a un ocell”, ens diu l’actriu Sílvia Bel. Lluís Homar, que ha encarnat Hamlet i Coriolà i l’any que ve farà el mateix amb Ricard III, assegura que les versions de Sellent són “precises, entenedores, sempre poètiques”. La confiança en les seves traduccions s’estén als directors: “Sempre que duc a escena un text traduït per en Joan Sellent, tinc la certesa que, passi el que passi, tot anirà bé”, afirma el director Josep M. Mestres, que va estrenar Nit de reis. “Tinc la tranquil·litat que la història que explicarem arribarà a l’espectador sense forçar res, de manera clara i nítida. Que les paraules que direm seran les més precises i també les més belles”. El crític teatral Marcos Ordóñez se suma a l’entusiasme per la publicació d’aquest volum: “El nombre de Joan Sellent es garantía instantánea de versiones vivas, en un catalán brillante, sensato y fluído, que da gusto escuchar. Es mucho más que un traductor: es un hombre de teatro, siempre atento a la potencia escénica y la musicalidad del lenguaje”.

 

 

La Bíblia Shakespeare

No s’havia publicat mai en català un volum que reunís un tast tan ampli del millor Shakespeare, amb un equilibri tan ponderat de comèdies i tragèdies. Aquí hi trobareu les cuites i afanys dels grans personatges de l’univers shakespearià: el dubte turmentat de Hamlet i la desesperació còsmica del rei Lear; el fràgil cant d’Ofèlia i l’audaç sinceritat de Cordèlia; l’esperit juganer de Puck i la ridícula petulància de Malvolio; la frescor apassionada de Viola i el sol·liloqui adolorit de Shylock o l’ambició desmesurada de Ricard III.

Som fills de la modernitat que s’inaugura amb Shakespeare. La seva obra vessa per tot arreu. La trobem a l’òpera, a la literatura, al cinema i a les sèries de televisió. Després de la Bíbila, no hi ha cap autor que hagi poblat amb tants referents el món que encara habitem. Shakespeare, el nostre contemporani, ens retrata a cada pàgina. La seva obra hauria de ser a totes les cases.

Pots adquirir Versions a peu d’obra al portal LIBELISTA i recollir-lo a la teva llibreria més propera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. Una proposta excel·lent.

    Espere que siguen unes traduccions fetes sense presses ni corrences. Unes traduccions reposades, repensades i repassades.

    Perquè mira que estic fart de llibres traduïts en pocs dies plens d’errors i de solucions poc genuïnes (ja sé que és temps de xifres i bufes de pato).

  2. Em sorprèn que un fet tan important com aquest que Núvol ens acaba d’oferir no hagi tingut un seguit de comentaris favorables a peu de notícia.
    Ja fa anys que les traduccions que Joan Sellent fa d’obres del teatre de tots els temps ajuden els actors a expressar-se als escenaris de manera clara, entenedora i correcta. El seu nom als programes és tot un símbol de rigor i agilitat.
    Per això m’estranya que tots aquells que no paren d’expressar un seguit de greuges quan hi ha algun fet que els molesta i que no deixen de posar en evidència allò que creuen erroni de l’actuació d’altres que no pensen com ells, ara no hagin aplaudit i fet voleiar campanes plenes d’eufòria per celebrar un fet tan destacat. O és que potser només ens agrada plorar? O és que esperen parlar-ne si, quan es publiqui aquest volum, troben que en una dels centenars de pàgines hi ha una coma que creuen fora de lloc?

    • Admirat Joaquim Carbó. Shakespeare ja està traduït íntegre i per un “professor” de Sellent. És que no hi ha persones que puguin aportar una perspectiva nova que hem de recórrer una vegada i una altra al mateix fogar? Ai, les capelletes…

  3. En l’article només es fa referència a les versions –per cert, no completes, de Sagarra. S’ignora que 62 va recollir en dos volums immensos i mal relligats el que havia fet 40 anys abans el poeta barceloní.
    Però sobretot m’emprenya allò que abans en deien “cultureta” o “cultura de campanar”. Sellent no es va estrenar amb el “Hamlet” d’Homar sinó amb el “Much ado about nothing” del cinema (esclar, el cinema no és literatura). Aleshores (Ramon Solsona) es va destacar que Sellent era deixeble del controvertit Salvador Oliva (que aquest sí que va fer, per bé o per mal, l’obra completa). I es va ressenya el to teatral, per ser representat i diguem-ho finament, fàcil, dels dos traductors.
    Aleshores, la pregunta és la següent. Què aporten aquestes versions la major part de les quals ja ha estat representada si empren el mateix nivell de llengua del seu predecessor? I sobretot, quan tindrem unes traduccions del teatre de Shakespeare amb un nívill digne?
    Al pas que anem, el millor que podem fer és aprendre anglès i comprar una edició de vell a Londres (que valen literalment quatre rals) i llegir-lo directament. El més probable és que tampoc entenguem res.

  4. Com el Vallès no hi ha res. A Castellar, al cor de la comarca, hi tenim el senyor Sellent i també el senyor Desclot. Dos cracs a qui hauríem de besar-lo els peus, si fóssim un país normal.

  5. El senyor Joan Sellent va col·laborar en l’elaboració del llibre de Toutain i Paricay ‘El malentès del Noucentisme’ així com amb Toutain en la traducció de diverses obres. Toutain va ser membre fundador de Ciudadanos. Sellent va ser memebre del GEC (Grup d’Estudis Catalans) del qual ho fou també Pericay, actualment diputat per Ciudadanos a Mallorca. El model lingüístic que promou el senyor Sellent, cosa ben natural en esguard de tot això adès dit, és el de Ciudadanos que es resumeix en el següent fragment d’un de la seva mateixa corda, Ivan Tubau:

    «És clar que aquesta llengua s’assemblarà al castellà, potser cada cop més. És natural que sigui així, fa molt de temps que passa i no es pot impedir de cap manera enraonada que continuï passant. Més val acceptar-ho. No és pas cap drama que dues llengües s’assemblin molt. I, sobretot, el català castellanitzat és l’únic català viu, i per tant l’únic que pot sobreviure.»

    El senyor Sellent clama al cel pel fet que ‘la tendència a explotar el potencial simbòlic de la llengua al servei de reivindicacions nacionalistes’ causa ‘que posar en qüestió aspectes normatius del català per potenciar-ne la funcionalitat sigui automàticament acusat no pas de no ser nacionalista, sinó de ser nacionalista espanyol’.

    Les implicacions polítiques de la llengua en general i en particular de la llengua catalana són incontestables. La pretensió que les manipulacions a què eventualment es pugui sotmetre la llengua catalana –o la llengua en general– tant en el sentit de restituir-la com de castellanitzar-la, són notòriament part d’una ideologia. La del senyor Sellent, diria, és transparent. La de la restitució de la llengua catalana crec que també. L’una mena a la dissolució d’una llengua en una altra, és vora el poder; l’altra vol impedir la mort d’una altra llengua, en aquest cas, la catalana. En aquella darrera no hi ha cap mena de cimbell de ‘nacionalisme’, que l’hàbil nacionalista alleva sempre a l’altre per a desactivar-lo. La cosa és més que clara.

  6. Hola sóc una petita llibreria de la Garriga de nom Strogoff i m’agradaria poder disposar del vostre llibre “Versions a peu d’obra” .
    Com ho he de fer (porto poc temps a l’ofici i no trobo la manera d’aconseguir-lo)
    Moltres gràcies!