Shakespeare, hikikomoris i conillets

27.10.2015

“El teatre és el reflex de la societat. I, alhora, una de les millors eines per entendre la realitat, mirar la societat amb uns altres ulls i, qui sap, si intentar canviar alguna cosa. Les properes setmanes al Temporada Alta de Girona coincideixen una sèrie d’espectacles que, a través de la comèdia o el drama, toquen aspectes concrets de la societat contemporània. Tres espectacles totalment imperdibles. 

NOTRE-PEUR-DE-NTRE © Jean-Louis Fernandez

Notre peur de n’être, de Fabrice Murgia  © Jean-Louis Fernandez

Política: Mesura per Mesura, és, tot i que va ser escrit el segle XVII, un dels millors retrats sobre el poder i la naturalesa dels govern. Un espectacle que desborda talent per tots costats: Shakespeare, Cheek By Jowl i els actors russos del Teatre Puixkin de Moscou. I si encara no esteu convençuts, només cal que recordeu l’Ubu Rei que vam veure fa dos anys al Festival Grec o Les Tres Germanes (TA 2012). Un muntatge colpidor, ambientat a la Rússia contemporània, i que gira al voltant de la idea de justícia, el poder i l’amor.  I una anècdota: a Vladimir Putin no li ha fet gaire gràcia. Sortireu pensant: “segur que no Shakespeare no està viu i el va escriure abans d’ahir?”

Tecnologia: El teatre del belga Fabrice Murgia és un teatre ric en recursos expressius i tecnològics i, alhora, una crítica incisiva a les patologies del món actual. A Notre peur de n’être fa un retrat de la solitud extrema que amaga la nostra aïllada societat hiperconnectada, un retrat dens i contundent de l’ésser humà contemporani de la seva por a no ser-hi. Un retrat dels hikikomori, un fenomen que està més a prop d’Occident del que pensem. “Els humans ja no estem al centre del sistema. Avui en dia, la feina de les màquines és servir a aquest sistema i condicionar les nostres relacions” explica Murgia.

La dona: La protagonista de Conillet divideix el temps i multiplica els dies; ella mateixa es multiplica i es divideix, una vegada i una altra… Però, per més que s’hi esforça, no li surten els números. Us sona? És el retrat de centenars de dones i, també, l’argument de Conillet, de Marc Martínez. La selfie d’una dona polièdrica, una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares: mare, amant, treballadora, ésser humà, social, viu… pesa més que l’altra? Què passaria, si un dia, a totes les conilletes del món… se’ls acabessin les piles?