Shakespeare balla Cole Porter

12.10.2015

“Hem d’enamorar, hem de fer que la gent s’enamori, hem de ser feliços, hem de fer feliç a la gent” va ser la primera directriu que Àngel Llacer va donar a tot l’equip tècnic i artístic de Molt soroll per no res. La comèdia es podrà veure del 15 d’octubre al 29 de novembre a la Sala Gran del Teatre Nacional.

Molt soroll per no res arriba dijous al TNC © David Ruano

Molt soroll per no res arriba dijous al TNC © David Ruano

Llacer ha optat per situar la popular comèdia de Shakespeare al Hollywood dels anys 50 i fer ballar els 19 actors (es diu aviat!) al ritme de Cole Porter i altres compositors. “Ha estat capaç d’alçar la peça a l’altura de les tres grans comèdies del bard” assegura el traductor Salvador Oliva. Els protagonistes de l’espectacle són els treballadors d’un estudi de cinema que estan rodant una pel·lícula i posaran en crisi, per tant, la frontera entre la realitat i la ficció: hi ha escenes de l’obra de teatre i escenes del rodatge. Tot i que, tal com assegura Llacer, manté l’essència de l’obra de Shakespeare.

Com que no van obtenir els permisos per a tots els temes de Cole Porter que volien utilitzar, Llacer i Manu Guix hi van afegir peces d’Irving Berlin i I.Herb Brown. A l’espectacle hi sonaran, finalment, temes com Let’s do it, Night and day, Begin the beguine,Everytime we say goodbye de Porter, Cheek to cheek de Berlin i Good morning de Herb Brown. Una de les particularitats del muntatge és que alguns dels actors del repartiment, com Albert Triola, Òscar Muñoz, Lloll Bertran (que debuta al TNC) o Victòria Pagès, debuten en el musical. A més, tot serà en rigorós directe i sense cap suport tecnològic. “És tot un repte”, assenyala Guix, “però li dóna molt de valor i aportarà una energia molt important”.

“És una obra de fàcil digestió, divertida però gens frívola. Volem ser seriosos des de la felicitat i crec que una comèdia com aquesta pot ser la porta d’entrada al teatre per a molta gent. Som el primer esglaó i m’agradaria que d’aquí anessin, per exemple, a un espectacle d’en Xavier Albertí” explica Àngel Llacer. I conclou: “La felicitat és contagiosa i generar-la és una de les funcions primordials del teatre.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Aquest no és pas debut en els musicals, de Victòria Pagès! “Snoopy el musical”, “T’odio, amor meu” (precisament també amb cançons de Cole Porter)…