Shakespeare al vestíbul

22.12.2014

Shakespeare ha vingut per instal·lar-se al vestíbul del TNC. Es tracta de l’exposició Shakespeare a Catalunya, comissariada per Albert Arribas, i es pot veure fins al 18 de gener del 2015. 

shakespeare_lliureDe fet, tal com explica el comissari de l’exposició, Albert Arribas, “l’estudi de Shakespeare a Catalunya és una eina molt interessant per comprendre en profunditat la cultura catalana”, ja que “la mirada de la seva obra ens permet resseguir com la nostra cultura ha donat diferents «raons de ser» a les arts escèniques segons els diferents interessos socials, econòmics i polítics que han anat tenint els grups de poder i la ciutadania al llarg dels anys”.

No va ser fins al segle XIX que Shakespeare es va convertir en una icona inqüestionable del teatre. De fet, va ser gràcies a l’actor Ernesto Rossi que el va donar a conèixer a través de les magnífiques interpretacions que va fer de personatges com Otel·lo, Macbeth, Hamlet o Shylock arreu dels teatres europeus. Així és com va arribar a Catalunya Shakespeare, explica Albert Arribas: “L’actor italià Ernesto Rossi (1827-1896), admirat arreu d’Europa va ser l’introductor de l’obra de William Shakespeare als escenaris catalans, en els quals va treballar els anys 1866, 1868, 1875 i 1884”.

A través de l’exposició, l’espectador viatjarà pels teatres del segle XIX, moment en què es va consolidar a Barcelona una nova oferta d’oci per donar resposta a les demandes que els augments demogràfics comportaven i es podrà endinsar també en la vida social del moment, tal com explica el comissari, Albert Arribas: “La segona meitat del segle XIX va ser especialment convulsa a causa de les diferents guerres d’Àfrica i les contínues guerres carlines […]. No és estrany, doncs, que les inquietuds d’aquella ciutadania trasbalsada connectessin amb la violència domèstica d’un general moro —Otel·lo— o amb les tribulacions que provoquen a Macbeth o Hamlet els enfrontaments intestins entre els successors a la corona després que hagi mort el rei”.

L’obra de Shakespeare esdevindrà per a la societat del moment un mirall de la seva realitat: “La societat occidental recorre sovint a Shakespeare per interrogar-se sobre les grans preguntes que pesen —d’una manera més o menys urgent— sobre la seva ciutadania en relació a les qüestions identitàries, tant a nivell individual com col·lectiu. Així, l’inici de la democràcia a Catalunya és el moment en què les obres de Shakespeare començaran a tenir per primer cop una presència habitual als nostres escenaris.” Hamlet, tal com ens explica Arribas, representa la realitat catalana (ser o no ser?). I és que l’estudi de Shakespeare ens ajuda a comprendre la nostra pròpia història.