Set motius per llegir Yannick Garcia

5.10.2012
Yannick Garcia

Yannick Garcia

Publicat dins la revista Paper de vidre. núm. 61. Maig 2012. 

Yannick Garcia va guanyar l’any 2003 el premi Gabriel Ferrater de poesia amb De dalt i de baix (Edicions 62, 2003), un llibre que projectava les petites coses a una esfera d’ingravidesa i d’inquietud que revelava abismes: era el llibre d’un poeta de vint-i-tants anys que escrivia poesia sense sonsònia ni moralina ni gesticulació maximalista. Yannick Garcia tenia de poeta en aquell llibre tot allò que un poeta ha de tenir: la consciència esmolada com una navalla i absorbent com una esponja, i el do d’escriure, des d’un aparent informalisme, trossos de vida, frases inacabades i imatges fulgurants.

Ara que gairebé deu anys més tard publica el recull de relats Barbamecs (Cossetània, 2012) provaré d’exposar de la forma més breu i clara possible als lectors de la revista Paper de vidre set motius que justifiquen que jo hi dediqui el meu temps i el meu espai, amb el desig que vostès, si els plau, facin de manera semblant:

1.    Perquè en els vuit contes del llibre les primers frases hi compten més que les últimes, i perquè en totes les frases del llibre s’hi nota l’oïda de qui practica una escriptura polifònica  i conscient de la primera matèria amb què treballa: s’hi nota la sensibilitat i la paciència de qui sospesa cada paraula, de qui escolta el revers del ritme i modul·la la lleu però visible dicció de la parla de l’Ebre en els relats.

2.    Perquè el primer conte del llibre és un artefacte admirable, el segon una màquina d’acceleració progressiva d’inquietar i de crear interès, el tercer es transmet en un registre que no s’assembla  als anteriors i alhora emociona i sorprèn com els següents…

3.    Perquè més enllà de resoldre amb ofici i netedat de traç el bricolatge de la forma, en aquests contes s’hi xifra una reflexió veraç i relevant sobre les relacions entre germans, entre amants, entre pares i fills…

4.    …i perquè més que una reflexió hi destil·la el regust dels licors i els verins que es beuen amb les vivències inventades d’una veracitat sàvia: els licors i els verins de la fredor i la calidesa, la distància i el vertigen, el menyspreu i la comprensió que tensen i destensen els fils que es trenen en xarxes amicals, familiars o amoroses.

5.    Perquè en un conte a un nen li tallen un tros de dit, i això no té res a veure amb el conte de Quim Monzó i d’alguna manera remota però significativa també hi té alguna cosa a veure.

6.    Perquè el llibre sustenta una reflexió biopolítica sobre les perifèries i les singularitats vitals en una Catalunya més divergent que convergent, i ho fa sense necessitat d’enfilar-se per senderes faucaultianes, sense sortir mai del clos de la ficció i sense caure en esquematismes, correccions polítiques o commiseracions: ho fa a abse d’enfocar una estona l’objectiu en cossos tan poc normatius com fràgils i contradictoris: dones grans i solitàries que van al gimnàs, fotografien dones nues i reben el menyspreu de filles tan modernes com imbècils, afrocatalans radicals en temes de pell però no tant en temes de gènere o de pensament màgic, pares adoptants homosexuals amb un tractament que no té res a veure amb el to de la comèdia àcida (també magnífica) de Modern Family…

7.    Perquè Yannick Garcia entra amb aquest llibre amb molt bon peu en la conversa de l’esprit de l’escalier que va inaugurar Diderot, i en la que han conversat entre altres Cesar Aira, Paul Válery (“la totalitat de la literatura és una vasta venjança a l’esperit de l’escala”) o Enrique Vila-Matas en dos articles publicats fa pocs mesos sobre aquesta conversa.

Font: Paper de vidre