Set de novembre, la Diada de la Catalunya Nord

6.11.2012

Demà dimecres, la Catalunya Nord celebra el Set de novembre, la seva Diada, en què es commemora l’aprovació del Tractat dels Pirineus, que seccionava Catalunya en dues. El dissabte següent la celebració esclatarà de ple als carrers de Perpinyà amb un seguit d’activitats que també serviran per cloure el Correllengua d’enguany. La responsable de la comissió organitzadora Set de novembre, Marta Serra, n’ha donat tots els detalls al programa Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra, tot recordant l’eslògan que fa anys que es repeteix de forma popular: “Dissabte, tothom a Perpinyà!”.

Cartell dels actes festius del 10 de novembre, a Perpinyà, per commemorar l'aprovació del Tractat dels Pirineus.

Aquest dissabte a les tres de la tarda comença un programa d’activitats tant de l’àmbit familiar com amb vocació festiva al centre de Perpinyà per recordar i commemorar el Tractat dels Pirineus, que el 7 de novembre de 1659 van signar França i Espanya i pel qual es posava fi a la guerra dels Trenta anys. Va suposar el pas del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya sota jurisdicció francesa. Un pacte que Felip IV va intentar amagar durant quaranta anys a Barcelona, però que els catalans eren conscients que existia. Un pacte que, a més, tenia per escrit preservar les institucions catalanes de la nova Catalunya Nord, però que aviat, Lluís XIV va trencar.

Els actes els organitza la Comissió Set de novembre, formada per múltiples associacions i personalitats de la Catalunya Nord amb un compromís especial amb la llengua i la identitat catalanes. Aquesta vegada, tot començarà amb una classe gegant en plena plaça de la Victòria dirigida pel col·lectiu Brigada d’Intervenció Poètica. Com explica Marta Serra, “enguany la comissió ha decidit centrar-se en el lema ‘Per l’ensenyament del català’ perquè no tothom que ho voldria pot aprendre català a l’escola”. Paral·lelament a això, també es vol explicar de forma didàctica què és el Tractat dels Pirineus.

Serra puntualitza que “la diada del Set de novembre durant molt temps ni s’ha reivindicat ni s’ha reconegut. No ha sigut fins als anys setanta. Això fa que durant molt de temps, la gent no sabia exactament què passava”. De fet, molts nord-catalans s’han assabentat d’aquesta efemèride en trobar-se dins la comissió organitzadora a través de les entitats en què participen. A més, és un festa que implica molta gent a l’organitzador i que porta molts visitants d’altres territoris dels Països Catalans, “de la mateixa manera que molts nord-catalans vam baixar l’11 de setembre a Barcelona perquè compartim una mateixa lluita”.

Els actes continuaran a les quatre de la tarda amb una manifestació, que acabarà amb la lectura del manifest del Correllengua, enguany escrit per Màrius Serra. La lectura la faran representants d’entitats com Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear o la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, que és qui coordina el Correllengua. Tot seguit, a les set del vespre hi haurà una marxa de torxes i la jornada es tancarà amb un concert a la Casa Musical de Perpinyà. Hi prendrà part el conjunt Tribute to Jamaican Music (format reduït dels famosos nord-catalans 100 grammes de têtes), els maresmencs Ebri Knight i els empordanesos Dekrèpids. Justament, amb el concert, Marta Serra emfatitza que “la idea és mostrar al jovent de la Catalunya Nord que es pot fer música en català”.

Més enllà de la commemoració que dissabte es farà del Set de Novembre a Perpinyà, Marta Serra és molt conscient que el Tractat dels Pirineus no té marxa enrere. “Va marcar un punt en què la Catalunya Nord es destaca totalment de la resta dels Països Catalans i viu una història paral·lela”. Tot i això, destaca l’èxit de la persistència del sentiment de catalanitat dels nord-catalans “després de 350 anys inculcant-nos una altra identitat”. Afegeix que “des del 1700 que la llengua està prohibida, no hi ha cap legislació que en reconegui fermament l’oficialitat però molta gent parla el català. Segurament no es pot fer marxa enrere [pel que fa a la frontera] però en el desconeixement de la identitat i la llengua segurament que sí. Hi ha voluntat que els mainatges aprenguin la llengua, hi ha molta proximitat cultural i econòmica amb la Catalunya Sud i per això reivindiquem l’ensenyament del català a la Catalunya Nord”. Serra admet que la realitat no és per tirar coets i que hi ha moltíssima feina per fer, però li aporta optimisme veure com han avançat les coses en qüestió d’anys. Sovint, però, la sorpresa també ve del sud, quan es posa de manifest que molta gent de la resta de països catalans desconeix la Catalunya Nord i no només se sorprèn en veure gent que hi parla català sinó perquè “molta gent de moltes d’aquestes zones venen a practicar el francès a Perpinyà i això ens xoca”.

Marta Serra tanca la qüestió destacant que tenen sort de tota la gent que treballa per la llengua i la identitat des del voluntariat. Però creu que qui cal emplaçar a prendre la iniciativa són les diferents institucions franceses, que són les que “tenen la responsabilitat de les llengües parlades al seu territori”.

Podeu descarregar el programa de ràdio, aquí.

Twitter: @estiralallengua