Set candidats al premi Martí Gasull

7.01.2015

Dijous es faran públics els tres finalistes al Premi Martí Gasull. Des de Núvol hem nominat diversos candidats, un per a cada àrea geogràfica de la llengua catalana. Els recollim en aquest article.

Carme Junyent

Carme Junyent

Carme Junyent ha estat nominada per la seva lluita a favor de la protecció i promoció de totes les llengües: “La lluita de Junyent és, per tant, la lluita a favor de totes les llengües. Potser per això creu que el concepte de llengua oficial és un concepte que no serveix per res —només per fer mal, declara obertament en l’entrevista que Andreu Barnils li va fer a Vilaweb—. Potser per això li sembla que l’escola a Catalunya hauria de funcionar en català perquè és la cosa més normal del món, i que no s’ensenyés cap llengua de manera obligatòria, sinó que cadascú aprengués les que volgués. Junyent és revolucionària, perquè s’aparta de les teories de la lingüística clàssica —que, tal com ella mateixa diu, no són res més que això, teories—, i proposa, per combatre els prejudicis lingüístics, oferir una bona formació a favor de la diversitat lingüística. L’activisme lingüístic de Carme Junyent no és exclusiu, sinó inclusiu: hi cabem tots”.

Joan-Carles Martí Casanova creu que el candidat idoni per guanyar el premi Martí Gasull d’aquest any és Escola Valenciana: “Si voteu Escola Valenciana, però, votareu un País Valencià imprescindible. Haureu votat per Jaume II, ‘el Just’, nascut a la ciutat de València el 1267; pel segle XV amb Ausiàs Marc —el poeta més gran en llengua catalana de tots els temps— i per Joanot Martorell i el seu Tirant lo Blanc universal. Haureu votat per la Renaixença valenciana amb Wenceslau Querol i les seues Rimes Catalanes o per Teodor Llorente quan versava: “Salut ciutats volgudes: València i Barcelona”. Haureu votat per Enric Valor i Vives i la seua Gramàtica catalana per al País Valencià, per Manuel Sanchis Guarner i La llengua dels valencians, per “Jo vinc d’un silenci” de Raimon, per Ovidi Montllor quan pentinava així el territori: “barret Pirineus i una llesqueta / per sabata Oriola d’estranquis”. Haureu votat —i què voleu que us diga?— per Joan Fuster i Nosaltres, els valencians. A més a més, haureu votat per una plèiade de personatges comarcans com Antoni Bru i Gómez i Josep Maraldés, l’advocat il·lustrat i el petit empresari intel·lectual elxans que donaren classes de català a l’Elx en la “negra nit negra”: uns cursos que foren prohibits per ordre governativa quan el Centenari a Pompeu Fabra l’any 1969”.

Natxo Sorolla, en canvi, creu que l’Associació de Pares Clarió és un bon candidat per guanyar el premi Martí Gasull perquè “és un dels puntals més recents de l’activisme per la llengua nascuts a la Franja, que ha situat la seua veu més alt que mai i ha reforçat tota l’activitat que es fa des de la Franja”. I afegeix: “Des d’un país que mai ha garantit l’alfabetització en català de la seua població, on hi ha qui ha estat capaç d’engendrar el LAPAO, i on es comencen a ataüllar els primers símptomes sòlids de substitució lingüística, Clarió ha nascut per a quedar-se. Ha treballant colze a colze amb tots els actors que participen al món educatiu, i el seu treball ha estat present dia a dia més enllà de les paraules. Ha fet arribar guies de benvinguda al professorat nouvingut al Matarranya, ha estat actor principal en la lluita per mantenir l’assignatura optativa de català a l’IES Matarranya, contra les propostes de l’administració aragonesa, i ha organitzat diverses jornades de pares i professorat sobre les llengües en els models educatius, per a fer una passa més enllà”.

Antoni Riera, per la seva banda, nomina amb un poema Jaume Sastre, que es va encarar al govern de Bauzà en contra de l’aplicació del decret de trilingüisme:

“Prendràs l’agulla
perquè ja embastes
contra els desastres
nova casulla.”

Des de l’Alguer, Antoni Nughes és un dels candidats a optar al premi Martí Gasull pel seu activisme a favor de l’alguerès: per a Nughes, és “una qüestió d’atenció a la fragilitat d’una realitat única”. Segons el director de l’Escola d’alguerès Pasqual Scanu, l’alguerès va néixer amb la conquesta per part dels catalans a l’illa de Sardenya, pels volts del 1353. La supervivència d’aquesta llengua, al llarg dels anys, és per a Nughes “«un miracle vivent en l’àmbit històric i sociolingüístic» i insisteix que «hem de fer tot el possible per mantenir-lo viu» i, per aconseguir-ho, diu que hi ha esperances «si no, no hi treballaríem».

Pere Manzanares és el candidat de la Catalunya del Nord. És pedagog i activista lingüístic. En una entrevista que Agustí Mas li va fer al programa Estira la Llengua, Manzanares afirma, pel que fa a l’ensenyament de la llengua catalana, “que la demanda dels pares és important i a l’administració li costa d’atorgar una aula aquí i una aula per allà per respondre a aquesta demanda”. “Senzillament demanen que als concursos públics de places de mestre se n’habilitin més de bilingües que fins ara, per evitar situacions surrealistes com la d’Elna (el Rosselló), on les places d’ensenyament bilingüe català-francès s’han de sortejar entre les famílies demandants.”

La candidata per a Andorra a optar al Premi Martí Gasull és Maria Cucurull. Cucurull és professora de llengua catalana i vicepresidenta del Centre de Cultura Catalana a Andorra, des d’on, tal com ella mateixa explicava a l’entrevista que li va fer Agustí Mas, considera que les llengües han de seguir reivindicant-se, encara que sigui amb menys activitats. Després que el centre es quedés sense local, “continua viu”: “Nosaltres seguim treballant d’una altra manera. Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se, promocionant-se”.