«Serra d’Or» recorda el poeta i hel·lenista Carles Miralles

6.07.2015

Al número de juliol-agost, «Serra d’Or» publica una àmplia entrevista que Zeneida Sardà fa a Mariona Carulla, presidenta de l’Orfeó Català a la nova junta elegida després de la defenestració de Lluís Millet. Carulla explica el laboriós procés de fer retornar el prestigi i la confiança a la centenària institució, greument afectada per les irregularitats de l’anterior responsable, a més de les gestions per a rescabalar-se del desfalc. I Xavier Chavarria recorda justament una pàgina gloriosa de l’Orfeó, la seva consagració europea en ocasió de la sèrie de concerts que va oferir a París i a Londres el 1914, just abans d’iniciar-se la guerra europea.

Carles Miralles | Foto: Pere Virgili

Carles Miralles | Foto: Pere Virgili

Encara dins l’apartat de música, Miquel Pujadó parla de la figura del gran pianista i compositor Michel Legrand; Albert Ferrer Flamarich fa un repàs de la recent producció discogràfica de música clàssica, i Daniel Codina evoca la figura del recentment desaparegut monjo de Montserrat Gregori Estrada, compositor i organista, impulsor de la construcció del nou orgue de la basílica.

Teresa Cabré i Carles Garriga evoquen la figura de Carles Miralles, que ens va deixar fa poc, recordant-ne respectivament la tasca erudita i universitària i l’activitat de poeta i traductor.

També dins l’àmbit de les lletres, Carme Llull entrevista l’escriptor Guillem Frontera, d’actualitat per la novel·la recent en què equipara Mallorca a Sicília, illes competidores en el rànquing de la corrupció, i també explica la relació de Frontera amb el camp musical.

Arran de l’edició pòstuma d’un llibre d’haikus inèdits de Jordi Sarsanedas, Francesco Ardolino analitza la relació del poeta amb l’àmbit creatiu japonès.

Vicent Pitarch, a partir de la troballa d’una fotografia de 1945, evoca l’ambient quasi clandestí que envoltava la figura del poeta Bernat Artola i el seu cercle d’amistats, activistes intel·lectuals al Castelló de la postguerra.

I tancant aquest capítol literari Carles Albesa presenta un poema inèdit de Ventura Gassol, adreçat a la dona que li va enviar un ram de flors a la presó, després dels fets dels 6 d’Octubre.

En l’apartat d’art, i arran de l’exposició presentada al Museu Marès, Pilar Vélez explica sengles viatges de dos artistes noucentistes: Maillol a Grècia i Obiols a Itàlia.

Dins la secció d’espectacles, Enric Ciurans repassa l’activitat que qualifica d’òpera-circ, l’espectacle total que ha sabut crear Carles Santos els darrers vint-i-cinc anys en col·laboració amb creadors de diferents camps com Joan Brossa, Mestres Quadreny o Pere Portabella. Sandra Comas Anglada conversa amb Jordi Cadena sobre el seu cinema, que no ha tingut mai la vocació de ser elitista ni tampoc majoritari, i Gabi Stanislavsky repassa amb l’actor i director David Selvas la seva activitat en el camp de la televisió, bàsicament en els serials de gran ressò popular.

La revista també publica el reportatge gràfic i textual de l’acte de lliurament dels premis Crítica «Serra d’Or» 2015, amb la reproducció dels parlaments de Josep Massot i Muntaner, director de la revista, Salvador Esteve i Figueras, president de la Diputació de Barcelona, Laura Borràs, directora de la ILC, i Josep M. Soler, abat de Montserrat.

Completen aquest número altres articles d’informació i opinió, les acostumades ressenyes de novetats literàries i discogràfiques i la resta de seccions habituals.

Etiquetes: