Sergi Belbel, primer dramaturg català que estrena a la Comédie Française

8.06.2017

Avui s’ha presentat la programació de la temporada 2017-2018 de la Comédie Française de París, i entre les posades en escena de textos de Molière, Txékhov, Genet o Nóren, hi trobem el nom del dramaturg català Sergi Belbel. El Théâtre du Vieux-Colombier (creat per Jacques Copeau el 1913) acollirà la seva obra Après la pluie (Després de la pluja), vint-i-quatre anys després de la seva estrena. Belbel entra d’aquesta manera a un dels temples del teatre europeu.

El dramaturg Sergi Belbel. © Josep M. Muñoz / L’Avenç

El Théâtre du Vieux-Colombier (situat a Saint-Germain-des-Prés) acollirà les funcions d’Après la pluie del 29 de novembre de 2017 al 7 de gener de 2018. Aquest text és, juntament amb Carícies (1992) una de les obres més traduïdes de Belbel (compta amb edicions en neerlandès, noruec, portuguès, suec, italià, francès, anglès, castellà, danès i alemany) i es va estrenar el 1993 al Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès. El muntatge de la Comédie Française estarà dirigit per la directora suïssa Lilo Baur, que ha posat en escena textos de Gogol, Aymé o Lorca i també ha fet d’actriu a diversos muntatges de Complicité. El repartiment està format per actors de la Comédie Française Véronique Vella, Cécile Brune, Alexandre Pavloff, Clotilde de Bayser, Nâzim Boudjenah, Sébastien Pouderoux i Anna Cervinka. Aquest text ja és conegut pel públic francès, ja que va rebre el Premi Molière 1999 a la millor obra còmica, i a casa nostra Després de la pluja va rebre el Premi Crítica Serra d’Or 1994 i el Premi Nacional de Literatura Catalana de Teatre 1995.

Aquells catalans que es trobin a París durant les festes nadalenques o per Cap d’Any, si ho desitgen podran veure aquest muntatge que, com tants dels textos de Belbel, ha sigut sovint posat en escena per grups de teatre amateur de tota Catalunya. La història dels treballadors d’una empresa que pugen al terrat de l’edifici per fumar i esbravar-se segueix posant-se en escena a tot el món. I ara arriba a un dels temples del teatre europeu, també conegut com la Maison de Molière.