Ser-ho o no, en format paper

27.02.2016

Pagès Editors publica el llibre Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva, la comèdia de Jean-Claude Grumberg que va estrenar-se amb èxit al Teatre Lliure a finals del 2015. L’obra reivindica la identitat jueva i desmunta tòpics.

Josep Maria Flotats i Arnau Puig, protagonistes de Ser-ho o no. © Ros Ribas

Josep Maria Flotats i Arnau Puig, protagonistes de Ser-ho o no. © Ros Ribas

Grumberg és “l’autor tràgic més divertit de la seva generació”, llegim a la introducció del llibre Ser-ho o no, editat per Pagès Edicions. En aquest cas, el creador francès crea una diàleg entre dos veïns que es troben sovint al replà de l’escala. Un és jueu, l’altre no. Aquests coneguts, d’orígens diferents i creences antagòniques, mantenen converses sobre el judaisme, la identitat col·lectiva i personal, la tolerància i la necessitat de formar part d’un grup.

“El perill del qual Grumberg ens adverteix –molt indirectament, és clar, perquè estem davant d’una obra d’art i no d’un assaig social-”, escriu Salvador Oliva, traductor de l’obra al català, “és sobretot el que representa el fet d’abraçar una fe o una identitat qualsevol d’una manera cega”. Grumberg fa pedagogia amb tocs d’humor, i aprofita el teatre per a oferir la seva pròpia història. Josep Maria Flotats ha sigut l’encarregat de la dramatúrgia i direcció de l’obra que, segons ell, fa servir un humor “irresistible” i intel·ligent que ens porta a interrogar-nos sobre la condició humana.

Uns temes recurrents en l’obra de Jean-Claude Grumberg que sol evocar la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític però en clau de comèdia. “Tota l’obra teatral de Grumberg planteja dalt dels escenaris un problema que ha encarcarat Occident des dels segles obscurs de l’Edat Mitjana: el del poble jueu. Grumberg desfà, amb humor, ironia i fins i tot sarcasme, aquests tòpics que van començar com a justificació religiosa i van acabar per infiltrar-se durant segles a la consciència, sobretot l’europea, fins a constituir una mena d’ADN en contra dels jueus” explica el periodista i crític teatral Mauro Armiño.

Si bé durant el diàleg de Ser-ho o no cap dels dos personatges té nom, a l’epíleg hi trobem un monòleg final on Grumberg explica la seva història i culmina l’obra amb un discurs molt potent. A part del text, la publicació de Pagès Edicions compta amb imatges de la interpretació que Arnau Puig i Josep Maria Flotats en van fer al Teatre Lliure. En general, aquesta és una obra innovadora que, tal i com explica Salvador Oliva, “ens diverteix i ens ensenya, que és el que l’art, des de temps immemorials, ens ofereix quan arriba a les qualitats més altes, com és el cas de l’obra que ens ocupa”.