Seguint els preceptes de Confuci a Madza Space

19.01.2017

L’art es pot explicar de moltes maneres: amb paraules o sense, amb imatges o sense, amb sons o sense. Però segurament una de les maneres més eficaces per apropar el disseny als espectadors és la pràctica. Aquesta màxima, doncs, és la que caracteritza els Madza Creators, un conjunt de tallers que tenen relació amb la il·lustració i el disseny. El conjunt de tallers del 2017 es van inaugurar dijous amb el workshop que va fer Javier Rodríguez, que utilitza com a nom artístic Lóbulo.

Lóbulo Design al MAZDA SPACE

En aquesta ocasió el taller es va anomenar “A piece of sheet”, fent referència a una obra que l’il·lustrador i creador de papercraft (fer figures amb paper). Concretament, la creació de Lóbulo es titulava “Do epic shit” que segons ell significa: “facis el que facis, fes merda bona”. I segurament “fer merda bona” és el que buscava amb el taller que va fer al Mazda Space de Barcelona.

La sala estava plena majoritàriament de joves -segurament estudiants de disseny o il·lustració-. Però això no era un inconvenient perquè tots els assistents, una servidora inclosa, estiguéssim expectants per saber com Lóbulo seria capaç de fer una instal·lació col·lectiva formada per peces fetes per cada un de nosaltres. 

Abans de descobrir-ho però, l’artista va voler explicar com van ser els seus inicis i com va traslladar-se a Anglaterra per tenir més feina i prendre-s’ho més seriosament. En la seva explicació també va voler explicar que el seu nom artístic, Lóbulo, fa referència al lòbul que és la part del cervell d’on surt la creativitat. Però la seva trajectòria no era tan important com la segona part de l’esdeveniment i va intentar sintetitzar les coses que el definien més amb frases tan il·lustratives com “fes el que estimes i oblida la resta” o “fes errors i comparteix-los”. Lóbulo tampoc es va voler encasellar dins la idea il·lustrador, dissenyador gràfic o enginyer de paper i va explicar que preferia considerar-se un rei del ganivet (fent referència a l’instrument que utilitza per tallar el paper).

Lóbulo Design al MAZDA SPACE

Després d’aquest petit resum dels seus 10 anys d’experiència, va voler deixar de parlar per a passar a la creació col·lectiva: ens va indicar que agaféssim les estisores i la cola que ens havien donat a l’entrar i que muntéssim els poliedres que teníem en un full de cartolina. “Això sembla Art Attack” bromejava mentre tothom es posava conscientment a retallar i enganxar les figures.

Quan ja havíem construït els 3 poliedres -“i sense sortir-se de les línies” com deia Lóbulo- vam poder utilitzar les nostres creacions per a fer una instal·lació conjunta. És per això que, a mesura que vam anar acabant, ens vam anar aixecant per unir totes les figures i poder crear una merda bona. D’aquesta manera, entre cola, estisores i formes geomètriques, va ser com tots els assistents vam aprendre la lliçó de Confuci: “Si escolto, ho oblido. Si ho veig, ho aprenc. I si ho faig, ho entenc”.