Isaki Lacuesta i Frederic Amat avui a CaixaForum

19.04.2013

Isaki Lacuesta i Frederic Amat participaran avui a les 19.30h al cicle de diàlegs visuals organitzat per l’Obra Social ”la Caixa”. El cicle, coordinat per la professora associada de la UdG Marta Sureda, tindrà lloc cada dilluns a CaixaForum fins al 13 de maig de 2013. L’entrada és gratuïta.

Isaki Lacuesta

La tradició pictòrica ha esdevingut una font inesgotable d’inspiració per a la fotografia i moltes altres expressions artístiques i culturals. Ha estat un referent visual no només dels pioners vuitcentistes, sinó també d’autors contemporanis que, manllevant i re-interpretant gèneres, composicions i figures, han establert un diàleg constant amb el llegat artístic. No obstant, la fotografia no és l’única expressió artística vinculada a la pintura i és en aquest context de diàleg entre diferents disciplines que l’Obra Social ”la Caixa” organitza el cicle Seduïts per la pintura, que acull CaixaForum Barcelona cada dilluns fins al 13 de maig. Importants i reconeguts artistes, professors d’art contemporani i cineastes  protagonitzaran durant 4 setmanes aquests diàlegs que, amb l’ajuda de projeccions d’una selecció de vídeos i imatges en dues pantalles, permetran anar teixint un discurs conjunt, posant en relació la pintura amb diverses manifestacions artístiques i culturals. Es tracta d’una de les activitats que acompanyen l’exposició Seduïts per l’art: passat i present de la fotografia.

Dilluns 29 d’abril. 19.30 h. Cinema i pintura. Amb Frederic Amat, artista, escenògraf, cineasta i il·lustrador i Isaki Lacuesta, cineasta i guionista.

L’adveniment del cinema també va generar un seguit de controvèrsies en el món de l’art. L’objectiu pictòric d’assolir una representació fidel de la naturalesa es va materialitzar en la imatge cinematogràfica. L’instant fugaç, la representació dels efectes canviants de la llum i el temps en els cossos van ser capturats amb un senzill gir de maneta. La fotografia i el cinema van alliberar la pintura de la mimesi i la van obrir a l’exploració de nous territoris visuals. La investigació plàstica d’alguns artistes es va transformar en pràctica cinematogràfica, i es van establir les bases estètiques per dotar de prestigi artístic al cinema. Així comença una relació ambivalent, plena de matisos, entre cinema i pintura, amb la progressiva dissolució dels límits imposats que separen els artistes dels cineastes; les professions es creuen i s’entrellacen. En els darrer anys, l’obra d’alguns cineastes ha trobat el seu espai d’exhibició als museus i galeries d’art, allunyant-se de les sales de cinema. Transformació que, juntament amb la democratització de la tecnologia, estimula la reflexió i enriqueix el debat sobre la relació entre cinema i pintura.

 

Time after Time: Blow-Up, Number 05, 2007

Dilluns 6 de maig 19.30 h. Videoart i pintura. Amb Avelino Sala, artista i Imma Prieto, crítica d’art, comissària independent i professora d’art contemporani i nous mitjans

Des dels inicis del videoart, aquest s’ha vist immers en un diàleg constant amb altres llenguatges. Entre els quals, la pintura i el cinema, sembla que hagin estat alguna cosa més que simples disciplines amb les que ha mantingut certa correspondència. El mateix concepte, correspondència, fa referència a una particular acció recíproca: a un saber rebre i retornar. El vídeo ha mantingut i manté una correspondència amb la pintura. Des dels primers exercicis de caràcter experimental realitzats per Steina i Woody Vasulka fins als bodegons de Sam Taylor Wood. Des de les representacions de la passió de Viola fins als plantejaments al voltant de la contemplació de Rasdjarmrearnsook.

Dilluns 13 de maig. 19.30 h. Pintura, televisió i noves tecnologies. Amb Ingrid Guardiola, professora de comunicació audiovisual i gestora cultural i Félix Pérez-Hita, historiador de l’art, editor i realitzador

Han passat més de cinquanta anys des de les ciberutopies dels anys seixanta que entenien que les noves tecnologies ens farien més humans, més ben organitzats i convertirien el planeta en un sistema equilibrat en un tot interrelacionat. La tecnologia es va posar al servei de l’art i la comunicació, els artistes es van llançar a les noves tecnologies des de l’experimentació formal i també des del punt de vista socio-humanista. La Televisió va esdevenir, tot i la seva tendència general conservadora, una nova font de reflexió per les arts visuals (textures, emissió en directe, comunicació de masses, etc.), i un mitjà de divulgació que oferia la possibilitat de crear espais didàctics consagrats a l’art i l’educació de la mirada de l’espectador no especialitzat.