Saskia Sassen: «L’estat és un poder privatitzat amb qui ja no es pot passar comptes»

Saskia Sassen, que és considerada un dels deu científics socials més importants del món, va compartir amb Mònica Terribas i el nombrós públic que va assistir a la tercera sessió del D.O. Europa les seves reflexions al voltant de conceptes com la identitat i el territori, la globalització i la lògica de les expulsions del sistema, les ciutats globals o la pèrdua de poder dels estats i de drets dels ciutadans.

Professora de Sociologia de la Universitat de Columbia, on també és copresidenta del Comitè de Pensament Global, la sociòloga Saskia Sassen va fugir de la solemnitat a l’hora de parlar de les grans qüestions que li plantejava Terribas i va mostrar un gran sentit de l’humor durant tota la vetllada. El seu riure franc sovint s’encomanava al públic que el passat dijous 20 de març va omplir la Sala Moragues del Born Centre Cultural.

Sobre el territori i la identitat, els primers temes de la sessió, Saskia Sassen va dir que cada vegada hi ha una distància més gran entre els estats i els ciutadans, que fa que aquests últims «construeixin amb el seu esforç altres territorialitats amb lògiques diferents de la del territori tradicional que s’identifica amb un estat», com passa amb el moviment okupa, amb els indignats o amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Per Saskia Sassen, aquest allunyament ha arribat al punt que fins i tot les classes mitjanes, que tradicionalment eren protegides i promocionades pels estats liberals, «han estat abandonades a favor d’altres actors més poderosos» en el procés de globalització, un fenomen més visible a causa de la crisi, que s’utilitza com a argument per justificar-ho tot.

Aquest fenomen forma part del que Sassen anomena «la lògica de l’expulsió», en què el sistema econòmic deixa de tenir en compte cada cop més inputs o factors que li resulten negatius, com per exemple el medi ambient, les petites empreses o els parats de llarga durada, «que deixen d’existir per als indicadors econòmics i passen a ser invisibles i desposseïts de drets en un sistema que ens empeny a la concentració de riquesa».

«L’estat és un poder privatitzat amb qui ja no es pot passar comptes», va assegurar la sociòloga. Ara «es tracta de fugir del vell model de protestar davant del poder i no caure en la dialèctica d’amo i esclau», com ha fet la PAH, per exemple, «que ha deixat de protestar per passar a l’acció».

Un altre dels objectes de reflexió de l’autora de Inmigrantes y ciudadanos (2013) o Territorio, autoridad y derechos (2010), entre molts altres títols, són les ciutats globals, «uns espais de producció d’instruments per globalitzar l’economia» que, tot i que són similars arreu del món, tenen cadascuna «unes capacitats diferenciades i un capital de coneixement determinat per la seva història».

Pel que fa a les ciutats intel·ligents, Sassen va alertar sobre la utilització de la tecnologia com a eina de vigilància de les persones, «en una època en què les relacions de l’estat amb els ciutadans té un nou ADN». D’altra banda, però, la sociòloga va valorar les possibilitats d’una «xarxa oberta a tots els ciutadans en la qual podrien compartir els seus coneixements únics al servei de la comunitat».