Salvador Oliva: “Jo m’envaixello”

2.06.2014

L’article ‘Jo acuso‘ de Salvador Oliva ha estat, de lluny, l’article més llegit del cas Garolera a Núvol. Ara Salvador Oliva ha fet balanç de totes les reaccions que li han arribat arran de la publicació del seu article a Núvol. Entre tots els correus privats i comentaris públics que ha rebut, en destaca un.

Salvador Oliva

He rebut una mitja dotzena comentaris per e-mail sobre el meu article. Tots molt sensats. I n’hi ha un que m’ha fet gràcia i el vull posar aquí al “Núvol”. Em preguntaven si jo sabia per què l’Institut d’Estudis Catalans era tan refractari a acceptar “barco”, quan tenim la paraula “barca” i la forma verbal “jo m’embarco”. No tinc la resposta; no sé per què no l’accepten. Intuïtivament, penso que no volen baixar del burro. D’una banda, les mentalitats estretes, en lingüística, saben molta normativa; però, de l’altra, tenen molt poca idea de per què serveix una llengua. L’arbre no els deixa veure el bosc. Si “embarcar-se” vol dir pujar a un barco o a una barca, i al Principat diem “jo m’embarco”, el que a mi em fa por és que les mentalitats estretes diguin que només podem usar “embarcar-se” quan pugem a una barca. Encara algun dia veurem que algú recomanarà que, si pugem a un barco, és a dir: a un vaixell, haurem de dir “jo m’envaixello”!!!

Accepto que “barco” i “maco”, per exemple, puguin ser barbarismes, però no hi ha cap llengua que no aculli i integri algun barbarisme en els seus diccionaris. És evident que hi ha d’haver un límit, i aquesta seria una discussió interessant. Ara bé, enravenxinar-se a no acceptar “barco” significa no permetre que la llengua respiri. Ho diu tothom, llevat dels normativistes estrets. I el que és més important: ningú pot impedir que la gent ho digui o ho escrigui. En tot cas, després d’haver reflexionat sobre la possibilitat d’acceptar “barco”, jo, personalment, no em resigno a perdre aquest mot. Vol dir això que rebutjo “vaixell”? De cap manera. Si mai escrivís una novel·la on sortís un personatge de la secció filològica, és obvi que li faria dir “vaixell”. Ara bé, a una persona normal, li faria dir “barco” i, naturalment, no posaria pas la paraula en cursiva. Aquesta és la meva convicció. Per què? Doncs perquè la credibilitat en art és essencial. Però sembla que això, a “la filològica”, els costa una mica d’entendre. Què hi farem? Així és com funciona el país, així continuarà funcionant i així la llengua haurà d’anar bevent verins interns. I no cal que recordi a ningú que els verins, sobretot els interns, maten.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Algú de TV3 es podria comprometre a que cap “periodista” de la casa mai més no digués “ara que fa vint-icinc anys” com a vinticinGanys ? Jo per ara ja en tindria prou. I si la senyoreta Bibiana desaparegués del meu horitzó ja seria la hòstia !

  2. Aquest és un article d’un perfecte subjectivisme. I a més ple de prejudícis i d’un baix to escruixidor. I a mi què m’importa si l’autor creu que l’art és A o B. Però és que a més, amb aquest prejudíci intenta legitimar una postura. Això ja és delirant, si no és que l’autor pren els lectors per imbècils.
    Tant se val el sentit històric. Tant se val el fet que la llengua catalana no és l’anglesa; que és una llengua en una situació molt particular. Això tant se val, home! Que acceptin “barco” perquè a mi m’agrada i ho diu tothom. Això és tot l’article. I a sobre diu de l’IEC que és “normativista estret”. Per l’amor de déu.
    Au, va.