Salvador Company guanya el premi Pin i Soler de novel·la

9.05.2015

Salvador Company ha guanyat el premi Pin i Soler amb la novel·la Sense fi, un retrat demolidor de la descomposició moral del País Valencià, que publicarà Angle Editorial. L’autor valencià aborda el càncer de la corrupció en una obra calidoscòpica, que alterna una veta tràgica amb guspires d’humor esclatants.

Salvador Company

Salvador Company

 

Company aborda la societat valenciana des d’un angle molt particular, el d’un club de tenis, un esport que l’autor ja havia tractat en obres anteriors, com Lawn Tennis, una novel·la breu que Sebastià Alzamora va publicar fa uns quants anys a Editorial Moll. Si Lawn Tennis ens traslladava a l’escenari de la guerra civil, aquí la pista és rabiosament actual. En la primera part de Sense fi, Toni Sanchis, un monitor de tenis assassinat, reviu des del més enllà la seva vida d’etern adolescent. Sanchis, el primer dels quatre narradors d’aquesta novel·la, ens guia de manera subtil per les seves conquestes amoroses i els seus remordiments fins a descobrir-nos qui ha estat el seu assassí. La segona part de la novel·la alterna dues veus: la d’un professor universitari amb aspiracions polítiques que confessa davant d’un capellà una addicció a la pornografia d’encàrrec. I la d’una llicenciada en filologia que ha perdut la seua parella, i que viu desolada la desintegració de tota una societat que ha renunciat a la seva identitat a canvi d’unes señas postisses. “Una societat on, tot sovint, les recerques, les confessions i les reflexions arriben massa tard, quan el mal ja està fet i les seues —sarcàstiques— conseqüències es perpetuen sense fi”, diu Company.

El món de Benborser, al cor d’un expaís

El món de Company és insubornablement valencià, per bé que curiosament ha publicat sempre els seus llibres fora del País Valencià.  Va debutar l’any 2001 amb El cel a trossos (Empúries), un recull de contes on ja dibuixava el món literari de Benborser, un poble situat als afores de la capital que és un microcosmos de totes les virtuts i defectes d’un país, el valencià, que Company sovint prefereix anomenar expaís. L’any 2002 Empúries va publicar la seva primera novel·la, Voleriana (Premi Documenta), en què Company se submergia en una història d’amors i passions, tant carnals com literàries, ambientada entre València i Anglaterra. L’any 2004 va publicar el recull de contes Lawn Tennis (Moll) i l’any 2008 Silenci de plom (Premi Joanot Martorell). En l’obra de Company hi conviuen tant la descripció faceciosa i sarcàstica d’un país moralment podrit com l’elegia desesperada per un món extingit. Aquesta ambivalència còmico-agònica es concreta formalment en una hàbil alternança de registres, que Company modula amb virtuosisme. I en totes les seves obres hi circula, subjacent, la passió textual, el joc metaliterari, l’obsessió per llegir el món a través de la literatura.

Un premi renovat

El Pin i Soler ressuscita amb un rècord de participació, atès que enguany s’hi han presentat més de cent originals. I amb tres novetats: a partir d’ara el premi, de 20.000 euros, és íntegrament per a l’autor, perquè no es considera un avançament de drets d’autor. L’editor a partir d’ara és Angle Editorial, que podrà destinar a promoció els diners que hauria invertit en un avançament. I també s’ha renovat el jurat, que aquest any ha estat format per Margarida Aritzeta, Lluïsa Amorós, Pere Guixà, Jordi Llavina i Bernat Puigtobella.

Gabriel de la S.T. Sampol, premi Vidal Alcover de Traducció | Foto Rosa Planas

Gabriel de la S.T. Sampol, premi Vidal Alcover de Traducció | Foto Rosa Planas

El premi s’ha lliurat aquest dissabte en una festa literària en què també s’han concedit dos premis més: el Premi Vidal Alcover de Traducció, qud ha guanyat el mallorquí Gabriel de la S.T. Sampol per la traducció de ‘Pereginaçâo’ de F. Mendes. I el 18è Premi de Narrativa Curta TINET, que enguany ha estat atorgat amb Nela Miralles amb el conte ‘Els noms de les vaques’.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Ja era hora. En el seu moment, vaig quedar meravellada amb Silenci de plom. Alta literatura, la d’en Company. Enhorabona als membres del jurat per la tria.