Salt al 2030: Editorials i llibreries 2.0?

7.07.2017

Barcelona ha acollit aquesta setmana (del dimecres 5 al divendres 7 de juliol) el Fòrum Edita, una trobada de debat sobre el present i el futur del món del llibre i l’edició organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra i la Barcelona School of Management. El dijous a la tarda el fòrum arribà al seu equador parlant del món del llibre portes endins.

Ester Pujol i Núria Tey al Fòrum Edita

Núvol va assistir a dues de les taules rodones d’ahir a la tarda, ambdues dedicades al mercat del llibre. Juan Cerezo (Tusquets), Marcos Chicot (autor), Ester Pujol (editora) i Núria Tey (Plaza&Janés), professora del Màster d’Edició, van compartir experiències, coneixements i estratègies per a la promoció d’un llibre. A continuació, quatre llibreters de van prendre el relleu. L’holandès Maarten Asscher, el britànic James Daunt, el català Antonio Ramírez (La Central) i el francès Nicolas Vivès van dibuixar el panorama llibreter europeu.

“Com us visualitzeu l’any 2030?”. Editors, autors o llibreters van respondre unànimament: “llegint”. Ara bé, com? Alguns d’ells s’imaginen amb el boli a la mà i d’altres, amb un gadget encara per inventar. Nostàlgia o futurisme? O potser un punt intermedi? Sigui quin sigui el dispositiu de lectura o el format llibre, tots ells s’imaginen llegint.

Per què ven un llibre que ven?

Quin és el secret de l’èxit d’un llibre? Hi ha alguna recepta màgica? Segons les editores Tey i Pujol no n’hi cap, de recepta màgica. Com sosté Tey, que actualment dirigeix vuit segells editorials, “l’èxit és fruit de la casualitat”. Depèn, però, tot de l’atzar? Tots ells coincideixen a afirmar que l’ingredient indispensable és un: una bona història. I la resta? Depèn de molts factors: una bona campanya de promoció, el boca-orella, l’efecte bola de neu i, sens dubte, la sort. Cerezo, l’editor de Tusquets, ens desvela la seva màxima: “tenir un bon llibre és el millor negoci”. Però, tot i així, reconeix que l’èxit no depèn sempre de la qualitat de l’obra: hi ha un munt de bones històries que no funcionen, que no es venen o n’hi ha d’altres que passen desapercebudes en el mercat editorial: “no sempre l’encertem”. Un exemple n’és el debut literari de Chicot, L’assassinat de Sòcrates, que malgrat haver quedat finalista en el premi Planeta, va veure la llum i es va convertir en un bestseller gràcies a l’autoedició i el boca-orella de les xarxes socials.

“Quan un llibre es converteix en tema de sobretaula”, assegura Pujol, aleshores no n’hi ha cap dubte: és un bestseller. I moltes vegades, un sol bestseller (un llibre-mare, en paraules de Tey) acaba desencadenant un cicle d’èxits. El “boom” del fenomen dels armaris de Marie Kondo, la literatura eròtica de Cinquanta Ombres de Grey, les novel·les històriques després de La Catedral del Mar o el recent cas de Pàtria, en són alguns exemples. I per què tenen èxit? En paraules de Cerezo, perquè “tots busquem llibres que transcendeixin la nostra vida”, històries que ens siguin properes i, d’alguna manera parlin de nosaltres. Aquell mateix matí al Fòrum Edita, Javier Cercas, l’autor de Soldados de Salamina, parlà d’aquesta necessitat d’universalitat i de presència de tot bestseller. “L’èxit editorial és la coincidència atzarosa entre les obsessions íntimes d’un escriptor i el que necessita públicament la societat en aquell moment”, puntualitzava Cercas citant a citant al filòsof nord-americà Richard Rorty.  Aleshores, per què ven un llibre que ven? És l’èxit editorial quelcom més que un encadenament d’atzars?

Quin és el futur de les llibreries?

Com seran les llibreries l’any 2030? Llibreries 2.0? Segons Antonio Ramírez, llibreter fundador de La Central i professor del Màster d’Edició, als llibreters els acostuma a espantar el futur, imaginar-nos l’any 2030 quan “futuròlegs del llibre han pronosticat la nostra mort”? És possible, però, un món sense llibreries?

Què ha canviat en els últims anys en el món de llibre? Tot. El fenomen Amazon ha capgirat el sector, asseguren tots ells. Malgrat les diferències i els matisos de cada geografia, el sector llibreter holandès, espanyol, britànic i francès tenen una cosa en comú: depenen, d’una manera o altra, d’Amazon. Tal i com sosté Ramírez, qui conduí el fil conductor del debat, Amazon no tan sols ha canviat el sector editorial i llibreter sinó també que ha canviat la manera de llegir i la forma d’entendre i viure la lectura. Llegim igual ara que fa vint anys? Llegirem igual d’aquí a vint anys?

Antonio Ramírez, llibreter de La Central, al Fòrum Edita

Què tenen en comú una llibreria ubicada al centre d’Amsterdam amb un ampli públic angloparlant, una cadenes de llibreries britànica i una històrica llibreria de Toulouse? El seu lector és el mateix: un lector hiperconnectat, que té qualsevol llibre a l’abast, que està sobreinformat i lligat a la novetat. Com atraure a aquest lector? Tots els coincideixen a afirmar que la solució passa per la reconnexió entre el llibre i el lector. Una reconnexió que no pot trobar-se en la virtualitat però sí a les llibreries. Al cap i a la fi, les llibreries i els llibreters no deixen de ser intermediaris entre el llibre i el lector. Quin és l’ideal d’una llibreria? Segons el francès Vivès, ha de ser un espai de trobada que fomenti aquesta connexió però sense caure en el parany de la desmaterialització del llibre. Com sosté Daunt, el llibreter britànic, es tracta de trobar un “ecosistema” sostenible (un punt intermedi entre el proteccionisme francès i el lliure mercat britànic), en el qual tots els models de llibreries puguin coexistir: Amazon, la llibreria de la gasolinera o del supermercat i les llibreries de tota la vida. Cada llibreria hauria de lluitar per mantenir i oferir “el seu propi ADN”, que el desmarqui de la resta i aquesta és, en paraules d’Asscher, la funció de tot llibreter.

Segons Daunt, Amazon no pot ni podrà competir amb les llibreries físiques, que més enllà de salvaguardar un fons de llibres i atresorar coneixement, crea una comunitat lectora. Per què ens hauria, doncs, de fer por Amazon?

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. L’enhorabona per la crònica “Salt al 2030”. En especial m`ha agradat la reflexió de “Per què ven un llibre que ven?”

  2. M’ha agaradat l’article. Se m’ha fet curt, però m’ha fet pensar en una cosa en la qual no penso habitualment.

    Tot i que, suposo que com molts lectors, mantinc un amor gairebé romàntic per les meves llibreries preferides, reconec que compro força a Amazon.

    A Amazon, hi compro llibres estrangers, còmics vells difícils de trobar en una llibreria i molts llibres relacionats amb la meva feina acadèmica que sí que trobo en llibreries normals, però que generalment he d’encarregar i surten més barats comprats en línia. Aquests de vegades els compro en kindle i els llegeixo a l’ipad.

    Literatura en català i poesia, tota en llibreries, i no pas per militància. Perquè m’agrada mirar les portades i contraportades, veure el tipus de lletra i llegir-ne unes pàgines abans de comprar-me’l. I perquè em fa il.lusió descobrir un llibre i tenir-lo en una bossa al cap de deu minuts.

    No sé si contribueixo a mantenir les llibreries o a la seva desaparició. Possiblement, a totes dues coses.