SÂLMON, Moviment i (molt) més

9.12.2016

Del 24 de novembre al 4 de desembre Barcelona s’ha omplert de les fresques propostes de joves creadors d’arts escèniques del moment. El propòsit del festival SÂLMON és l’escolta d’allò que succeeix a l’actualitat. “Això és el present. No es tracta de produir discursos, legitimar estils o afirmar ideologies: sabem que el present no es troba en allò que ja coneixem”, afirmen les seves directores. És a dir, que anar al Festival SÂLMON pot ser revelador del que veurem en un futur; el que és segur és que no trobarem creadors establerts còmodament en una forma fixa de crear o en un estat avançat i consolidat de la seva carrera, ens trobarem amb projectes experimentals tant innovadors com ossats d’artistes que estan cercant (tot i que realment cap artista, neòfit o veterà, deuria mai caure en un estat de tranquil·litat espiritual).

Una imatge de 'UnDosTresUnDos' d'Albert Quesada i ACME, que es va poder veure al SÂLMON

Una imatge de ‘UnDosTresUnDos’ d’Albert Quesada i ACME, que es va poder veure al SÂLMON

De totes les propostes d’artistes i col·lectius tan espanyols com estrangers que hi van formar part únicament vaig poder veure’n tres. Per tant, això és un petit tast de tot el que ha passat a la ciutat en aquestes setmanes de SÂLMON. Tres dies consecutius i tres peces molt variades: R.E.M. de Manuel Rodríguez, UnDosTresUnDos d’ACME/Albert Quesada i Afasians: The Last Conference del col·lectiu Los Corderos + ZA!.

A R.E.M. ens endinsem en un espai dominat per l’abstracció plàstica i conceptual, com si entréssim en un quadre de Malèvitx tridimensional, aquells el vermell i el negre es converteixen en diverses formes geomètriques simples que conviuen en un fons blanc. La creació tracta de mostrar l’espai i la percepció dels somnis, on l’ésser humà, amb el seu cos i la seva ment, es confronta amb ell mateix en les seves dos vessants: com a ésser tangible i ésser projectat. R.E.M. aposta per sortir de les fronteres de la dansa amb una proposta molt visual, on el moviment és protagonista a la segona meitat de la peça i l’espai escènic té gairebé el mateix protagonisme que els ballarins. Amb sons i música majoritàriament electrònica i un ambient general futurista, Manuel Rodríguez demostra tenir un gust estètic clar i precís que trasllada molt bé a la seva creació. Tot i no ser una escenografia especialment complexa, ho sembla per l’intel·ligent ús de la il·luminació i els materials escenogràfics.

 

UnDosTresUnDos és un duo en què dos ballarins es qüestionen què és el flamenc i el seu funcionament basat en la música i la dansa. Els ballarins disseccionen i examinen cada aspecte d’aquest tipus de dansa, desconstruint la mateixa en funció d’una recerca d’un nou llenguatge propi i original. La peça comptava amb diverses peces de diferents artistes: Sabicas, Miguel Poveda, Manolo Caracol i Camarón de la Isla. Si algú no està familiaritzat amb el flamenc, potser era una mica difícil veure en què consistia la desconstrucció del llenguatge en què treballen, però hi han solos d’especial força expressiva.

Per últim, Afasians: The last Conference (podeu trobar una meravellosa crítica dedicada al mateix espectacle aquí) és una conferència –que no és una conferència–, amb quatre Afasians com a parlamentaris. Els Afasians són una tribu , però en realitat no ho són: ens ho expliquen així perquè ens entenguem. Seguint aquest exemple, tot el que se’ns diu és i no és al mateix temps, com el famós Gat de Schrödinger que és mort i viu al mateix temps: hi posen paraules a les coses només perquè ens entenguem.. Los Corderos + ZA! destaquen per la seva forma de narrar esdeveniments, allunyant-se del retrat naturalista de la realitat i endinsant-se en un llenguatge escènic basat en sons, textos, fissicalitat i objectes. Realment, són hiperactius. En aquesta peça els Afasians ens exposen (repeteixo, tot és o no és al mateix temps) els seus últims descobriments científics, com la “Destrucció del JO” o com pot sentir-se un ésser humà: partícula, onda, Sancho, Quijote, Aquí o Allí. Desprenen una energia única, fresca i contundent. No sabria dir exactament quin és el seu missatge més enllà d’ironitzar tots els temes centrals de la ciència i la filosofia, però tal com a vegades penses que són uns bojos, d’altres creus que són uns genis.