Roberto Casati: natius o mutants digitals?

13.07.2017

Dilluns passat el CCCB va acollir la segona edició dels debats sobre el futur del llibre organitzat conjuntament amb Edicions 62. Josep Ramoneda, president del Grup 62, i Vicenç Villatoro, director del CCCB, van presentar el debat llançant les primeres preguntes a l’aire: com llegim i què llegim avui? El com canviarà el què? El filòsof italià Roberto Casati, autor del llibre Elogi del paper (Ariel), donà el tret de sortida a la vetllada amb una conferència sobre saturació i colonització digital. Els escriptors catalans Jordi Puntí i Sílvia Soler van prendre el relleu, en un debat sobre la vigència del llibre en paper.

Roberto Casati | © Pau Fabregat, CCCB

Vivim envoltats de tecnologia, navegant a totes hores en un mar de dades i informació, enganxats a pantalles repletes de lletres i paraules. Quants correus electrònics, whatsapps, tuits, missatges al Facebook, etc., passen per les nostres pantalles al final del dia? Ens passem el dia llegint; però, llegim? Casati parla de saturació digital, però no podríem parlar també de saturació textual? Quantes paraules llegim al dia? Tanmateix, llegir en diagonal és llegir? Llegir una paraula de cada tres és llegir?

Quina millor manera d’encetar una conferència sobre tecnologia i lectura que fer-ho partint d’un exemple? Casati enceta la seva conferència mostrant-nos una pàgina web americana la finalitat de la qual és entrenar la nostra velocitat lectora amb la fita d’arribar a llegir més de 1.000 paraules per minut. Però realment podem llegir tantes paraules per minut? Podem entendre el que estem llegint? Aleshores, si no llegim totes les paraules, estem llegint? En algunes ocasions ens pot ser útil, però ens deixarem enganyar tan fàcilment? Aquestes “noves formes de llegir poden ser-nos útils en algunes situacions, per llegir les bromes de whatsapp del sogre, per exemple”, bromeja Casati

Quan deixem de decidir per nosaltres mateixos, ens alienem, i ens convertim en “ramats digitals”, emprant la noció de l’informàtic americà Jaron Lanier. Som una cosa més que mers ramats en mans de la tecnologia, que ha acabat colonitzant el nostre imaginari, les nostres pràctiques socials i culturals? El filòsof italià empra el terme “colonialisme digital”, que ell mateix encunya i que entén com la invasió tecnològica en tots els àmbits culturals, espais fins ara ocupats pels llibres, diaris i altres escrits, però també socials. Casati, especialista en filosofia de la percepció, creu que aquestes “noves formes de lectura” digitals se’ns imposen de forma violenta, són formes súbtils de colonialisme. O estàs hiperconnectat o no existeixes.

Segons Casati, no es tracta d’oposar-se al digital, de lluitar-hi en contra sinó de trobar l’equilibri, de prendre les decisions encertades i no deixar-nos portar per la marea digital. Es pot llegir, es pot aprendre, es pot viure i, fins i tot es pot lligar, fora de les pantalles. La tecnologia ha entrat a les escoles (com a tot arreu) per la porta gran i, fins i tot, abans que en sorgís la necessitat. Quantes escoles tenen ja tauletes a les aules? Gairebé totes. I per què les utilitzen? 

Casati fa broma i compara les tablets amb una super navalla suïssa: serveixen per a tot! Tanmateix, “si tinguéssiu una navalla suïssa que contingués tots els estris culinaris, llençaríeu tots els estris de cuina?”, ens pregunta. Gairebé tothom té una navalla multiusos, però, la utilitzem sempre per a tot? O només en casos d’emergència? Per a Casati, les tauletes i els smartphones són eines d’emergència, talment com ho és una navalla suïssa. Serveixen per a tot, però no poden substituir un bon ganivet o un bon llevataps. Si no llençaríem tots els estris de cuina, per què hauríem d’abandonar els llibres?

Reprenent la metàfora de Casati, perquè hauria de ser diferent llegir en paper o en digital? Són tan diferents la fulla de la navalla i la del ganivet de cuina? Manejar una navalla suïssa ens impedeix fer servir els altres estris? Segons el filòsof italià el procés cognitiu que hi ha en joc quan llegim és sempre el mateix, independentment de quin sigui el format o el dispositiu. Envoltats de múltiples pantalles, dispositius, hipervincles, estímuls i distraccions constants, llegim igual avui que ara fa uns anys? Que potser el multitasking és una cosa nova? Que no ens distrèiem abans de l’arribada dels smartphones i les tauletes?

“La meva mare és una nativa digital”, bromeja Casati: llegeix, com gairebé tots nosaltres, amb el Facebook obert, tuitejant de tant en tant alguna frase i mantenint cinc o sis converses per WhatsApp. Som tots, aleshores, natius digitals? Pot la tecnologia haver-nos canviat tant en tan poc temps? Aleshores, segons el filòsof, ens hauríem d’espantar: en lloc de natius digitals ens estaríem convertint tots en mutants digitals. Natius digitals o, simplement, adaptats al segle XXI?