Roberto Bolaño al Tantarantana

Entre el 13 i el 30 de març es podrà veure al Tantarantana Teatre de Barcelona la versió teatralitzada de la primera novel·la del xilè Roberto Bolaño coescrita amb A. G. Porta 'Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce' a càrrec de l’actor i director Fèlix Pons a través de la seva productora ARSENIC ART STUDIO.

Joan Millaret Valls/ACPG

Joan Millaret Valls/ACPG

Crític cinematogràfic i articulista en diferents mitjans periodístics.

Entre el 13 i el 30 de març es podrà veure al Tantarantana Teatre de Barcelona la versió teatralitzada de la primera novel·la del xilè Roberto Bolaño coescrita amb A. G. Porta Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce a càrrec de l’actor i director Fèlix Pons a través de la seva productora ARSENIC ART STUDIO.

   Consell d’un deixeble de Morrison a un fanàtic de Joyce

La novel·la Consejos, gestada de forma complicada entre els anys 1979 i 1983, finalment va ser publicada el 1984 guanyant tot seguit el Premi Ámbito Literario. L’obra estava centrada en les peripècies de dos joves amants de tarannà força antitètic. D’una banda, Àngel Ros, 29 anys, escriptor frustrat especialitzat en James Joyce, també cineasta aficionat i músic en una banda d’aires tropicals. Un bon dia, Àngel, coneix en un dels seus concerts a una Ana Ríos Ricardi, 22 anys, una noia embogida amb comportaments extrems, malaltissos, i plegats enceten un perillós camí autodestructiu ple de turbulències amoroses i delictives.

Una novel·la intrínsecament barcelonina que prenia el pols a l’efervescència dels 80 i esbossava un gran fresc d’una joventut urbana rabiosa i llençada que sortia de la foscor del franquisme enmig d’un entorn polític i social convuls i subversiu, amb atemptats terroristes i atracaments sonats com el del Banco Hispano Americano. La novel·la era una autèntica voràgine amfetamínica, saturada de violència, crims i transgressió, “un Tarantino abans de Tarantino” en paraules de Pons.

Una novel·la que, en sintonia amb allò que després es va anomenar post-modernisme, fusionava lúdicament diferents estils així com referències literàries o temàtiques oposades. A Consejos conviuen la música rock –The Doors i la seva icona, Jim Morrison -, l’alta literatura o, també, la iconografia del cinema negre, especialment aquella que sorgeix de les vides al límit de delinqüents perdedors i nihilistes com la parella per antonomàsia, Bonny and Clyde.

L’obra arriba en un moment d’efervescència del fenomen Bolaño coincidint també amb el desè aniversari de la mort d’aquest importantíssim escriptor llatinoamericà. L’estrena trenta anys després del debut conjunt de Bolaño i Porta en la rabiosa novel·la Consejos planteja alguns paral·lelismes entre l’obra original i l’actualitat. El director del present muntatge planteja semblances entre la convulsa transició del moment, que superava el franquisme i al nacionalcatolicisme, i el moment actual de crisi sistemàtica i de desballestament de la societat del benestar que ens situa en un nou moment de transformació amb tot el que això significa de repensar ideals, formes i posicionaments de la joventut.

Els actors Nao Albet i Claudia Benito són els dos únics protagonistes de la funció, encara que assumeixen les veus d’altres protagonistes de la història original, en una actuació més propera a la performance que a l’actuació clàssica teatral. L’estratègia dramatúrgica de Pons consisteix a tancar als dos criminals pròfugs en un pis clandestí, un espai únic, condensant així d’alguna manera els diferents escenaris de la novel•la original.
El director situa un epicentre escènic tan rotund com pot ser un llit de matrimoni per interessar-se més per l’experiència lisèrgica, creativa i passional dels enamorats en què Àngel és l’amant pusil·lànime arrossegat per Anna, una torrencial i enfollida femme fatale. Simultàniament es projectaran imatges en blanc i negre per transmetre la presència d’un temps i d’una ciutat i diferents vídeos preparats per a l’ocasió que simulen la textura del super-8, amb la finalitat de crear un joc visual i sonor calidoscòpic en què actors i projeccions s’entrellacen com en una instal·lació animada en què que sovint es pot posar en qüestió els límits de la ficció i la realitat. Una prometedora aposta equidistant de les arts escèniques i les arts visuals que permet situar-se lluny del minimalisme, la nuesa escènica, d’una adaptació tan recent de Bolaño com és El policia de las rates, sota direcció d’Àlex Rigola i amb un duel interpretatiu a càrrec de Joan Carreras i Andreu Benito.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació