Cendrós o l’oblit i el record del mecenatge cultural

Carpe diem. Tòpic horacià que decora les carpetes i els fons de les mil pantalles d’homes i dones obstinats a fer de la seva vida una experiència centrada en la satisfacció d’un plaer que es presenta, avui, transitori, efímer, caduc i, sovint, individual. Una resposta lacònica a l’accelerada vida a la qual la societat d’aquest nou segle sembla abocada. Però Joan Baptista Cendrós i Carbonell (1916-1986) va viure setanta anys de Carpe diem, omplint els seus dies d’empresa, mecenatge, activisme i lluita. Genís Sinca, autor d’El cavaller Floïd. Biografia de Joan B. Cendrós (Proa), serà aquest dissabte 2 de desembre al Mercat de Nadal del Llibre acompanyat del periodista Manel Haro.

Potser un dels personatges més desconeguts de la història catalana, Cendrós, l’industrial de l’aftershave Floïd, no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que es convertí en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya.

De personalitat abassegadora i amb múltiples facetes, el que s’autodefinia com a xovinista professional va fer del mecenatge cultural el seu ofici i de la quimera, realitat. I és que Joan B. Cendrós fou l’artífex d’una època de llums i ombres, marcada per l’èxit fulgurant de l’ataronjada ampolleta i envestida, alhora, per “la llarga nit de Catalunya”, com ell mateix anomenava a l’esporgada de l’excel·lència intel·lectual duta a terme pel franquisme.

Tot desafiant el règim, Cendrós va ser un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural, ideòleg del Premi Sant Jordi, recuperador del Teatre Romea i creador de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana. Amb una obstinada voluntat de lluita per la llengua, el país i la cultura, va voler fer del llibre una arma carregada de futur. En aquest sentit, va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). Impulsant el rellançament de la col·lecció A tot vent, el panorama literari català s’envigorí amb la traducció d’obres cabdals de la literatura contemporània i amb l’edició de les millors plomes de la literatura catalana. Dostoievski, Dickens, Tolstoi, Zweig es van unir a Rodoreda, Bertrana i Llor, entre tants d’altres, i amb “La Represa”, tal com l’anomenà Pau Casals, el llibre en català va tornar a pujar al tren de la modernitat.

Visionari de mena, l’insaciable empresari va comprar els drets per publicar les històries de l’agent més internacional, James Bond, en català, tot obrint la lectura al públic de quiosc i el best-seller. La relació de Cendrós amb intel·lectuals de la talla de Borges, Neruda i Miller -que va dedicar la versió catalana dels seus “Tròpics” a Cendrós, “one of those rare publishers who really likes books!”- lliga amb el seu afany de protecció dels poetes, als quals veia com els identificadors de l’ànima del país. Així doncs, el mecena va lluitar per la recuperació de la figura de Josep Carner, pel qual inicià una pugna burocràtica pel retorn de les seves despulles des de Brussel·les, i s’erigí com un dels principals impulsors de la campanya pro Nobel de Literatura a Salvador Espriu, el qual li dedicà el poema “Gressol” publicat a “Les cançons d’Ariadna”.

Cendrós va ser un home d’acció en un temps de repressió i censura. El seu compromís amb la terra el va portar a finançar publicacions clandestines que, com “La presse catalane”, expressaven arreu la voluntat genocida del franquisme; la tensió amb la censura imposada per la Llei Fraga (1966) ràpidament es va fer evident. De fet, en una trobada de Cendrós amb el ministre arran de la retirada de la “Història de Catalunya Il·lustrada” de Soldevila, el mateix Fraga va confessar: “No permitiremos que se diga en catalán más de lo que se puede decir en español”.

No és altra que aquesta vida original, atrevida i en lluita, la vida d’un esperit tan rebel com actiu, d’un personatge tan apassionant com poc conegut, que l’actualitat vol fer aflorar, recordar, homenatjar. A partir del 24 d’octubre i fins al 4 d’anril de 2018, l’Espai Santa Caterina de la Generalitat de Catalunya de Girona rememora el mecenatge i l’activisme de Joan B. Cendrós a través de l’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!”, un recorregut exhaustiu per la seva vida i obra. D’altra banda, el proper dilluns 23 de gener, el Teatre Romea acollirà la presentació del llibre “El cavaller Floïd. Biografia de Joan B. Cendrós” (Proa) escrit el periodista i escriptor Genís Sinca, i que pretén ser un retrat de la sèrie de personatges que dibuixaren una generació d’invictes, una generació que va haver de passar pràcticament tota la seva vida en lluita. Un retrat que, rere l’aroma de Floïd, amaga, en definitiva, la història semidesconeguda de Cendrós, un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.