Reus, vermut i ciutat

Reus és la capital catalana del vermut, per producció i tradició. Una ruta en destapa els secrets i els orígens, tot mesclant història ben explicada i tasts únics i originals. És fruit de l’entesa entre els agents locals del sector, liderats per Vermuts Miró, i Còdol Educació, empresa de serveis culturals.

“Aneu amb compte”, advertia el venedor àrab, ens narra la guia de la ruta “Reus, bressol del vermut”. Li compraven donzell, en cap cas una planta qualsevol. De sabor amargant, s’utilitza en l’elaboració de l’absenta i del vermut. La seva toxicitat, controlada, pot ser utilitzada per a fins mèdics, com és el cas del vermut. Però la dolçor d’aquest vi amb espècies i plantes aromàtiques —el donzell i 40 més!— ja el convertiren en l’alternativa popular del vi: rics i pobres en bevien per tot Europa per obrir la gana. Tant es popularitzà que l’aperitiu passà a dir-se poc a poc vermut.

Un sector que fa ciutat. Una ciutat que fa indústria

El Baix Camp comptava amb dos ingredients de luxe per llançar-se a la producció de vermut: una industria d’aiguardent puntera al món —gràcies a favors i contrafavors reials en ple segle XVIII…— i la producció agrícola més important de Catalunya. Al tombar el segle XX, tot i la crisi de la fil·loxera i posteriorment la guerra civil, es compten fins a 60 fàbriques de vi aromàtic, algunes d’elles amb canonades directes als vagons de tren llestos per exportar. Aiguardents i vermuts, en tren des de Reus a París i Londres. La frase perdura.

Però en l’últim terç del segle passat la indústria decau per la popularització del consum de cerveses, del bíter-soda i dels vermuts italians (difícil competir amb un homenot de llavis endolcits…). Desapareixen més de tres quartes parts de fàbriques i de marques. Tot i així, a Reus hi queden la immensa majoria de fabricants de tot l’Estat i, el que recupera aquesta ruta, un interessant patrimoni al centre de la ciutat.

Una ruta que tasta el passat col·lectiu

Antigues fàbriques de vermut i d’aiguardent com Cal Massó i Cal Rofes, residències senyorials com el Palau Bofarull i Cal Boule, bombardejos de la guerra i fins i tot una mona (salvatge, no etílica)… Les visites de Còdol Educació —vegeu-les també al Pere Mata de Reus, a Tàrraco i pròximament a Siurana— són una mescla de rigor, pedagogia i experimentació pels sentits. Però entre places i carrers on s’hi bevia i s’hi beu vermut, s’ofereixen fins a tres tasts —de rigorosa producció local— i una sorpresa al Restaurant Museu del Vermut, on finalitza la ruta.

La ruta, en paraules del director de Vermuts Miró, Carles Prats, “parla de Reus i reivindica l’orgull de la ciutat”. La capitalitat de Reus en aquest sector fou fruit de la combinació de molts factors i no tindria sentit conèixer la història des d’una sola perspectiva. És per això que s’ha buscat l’entesa entre diferents agents, entre fabricants, patrimoni i restauradors. A diferència d’altres rutes vermuteres, aquesta posa l’accent en la descoberta del paisatge que bressola l’elaboració del producte, això que a França fan tan bé. L’únic risc d’aquesta ruta és que la mona i el donzell passin factura als menys avesats.