Retallades al MACBA

28.10.2016

Probablement, pels curadors del Museu d’Art Contemporani de Barcelona no hi ha cap resposta millor per assegurar-los que han complert el seu deure que una sala plena de gent preguntant-se “I això és art?”. El que caracteritza els actes del MACBA, però, és que la perplexitat generalitzada entre el públic va acompanyada de bon humor i de ganes d’entendre allò que els artistes proposen. La cervesa gratuïta, inseparable de les performances que tenen lloc al rebedor del museu, tampoc s’hauria de menystenir com a part important per entendre el paisatge. En aquest context, el dissabte passat, el col·lectiu artístic Llobet & Pons, format per Jasmina Llobet i Luis Fernandez Pons, va proposar un ritual especialment exitós tant pel que fa a l’assistència de públic com per la capacitat de generar una barreja de rialles, fascinació i desorientació interpretativa: una vintena de perruquers joves van tallar-se el cabell mútuament mentre es movien formant una rotllana i es mantenien en silenci absolut.Cercle de Perruqers Llobet i Pons. MACBA

Intentaré fer una dissecció de l’acte amb més precisió. A les set de la tarda, hi havia un punt vermell d’uns cinc metres de diàmetre instal·lat al bell mig de la planta baixa del MACBA. Al voltant, unes quantes cadires, pufs i sofàs distribuïts per l’espai, permetien a una trentena de persones seure reglamentàriament, i obligaven a la gran majoria o bé a romandre drets o bé a escarxofar-se a terra. Els primers a arribar s’havien col·locat a l’enorme rampa que dóna accés al pis de dalt i que sol convertir-se en graderia improvisada per a aquesta mena d’actes.

No seria cert dir que la sala era plena a vessar, perquè és un espai enorme, però va superar el nombre d’assistents de les darreres performances a les quals he assistit i això em feia una sensació d’urgència i excepcionalitat. El públic també era més eclèctic de l’habitual: menys joves estudiants de belles arts -locals o estrangers-, menys hipsters i més famílies i gent gran. Entre els assistents que vaig saber detectar, potser us sona Neil Harbisson, un artista contemporani cèlebre per ser la primera persona del món reconeguda com a ciborg per un govern. El seu cas ha aparegut a infinitat de programes de TV3, ja que va viure a Mataró fins als 18 anys i parla un català perfecte. El tret distintiu de Harbisson és que té una antena instal·lada al cap que li permet reconèixer els colors que no pot distingir per culpa del daltonisme acromàtic que pateix. Veient-lo entre el públic, vaig pensar que l’antena i el seu pentinat característic podrien donar molt de joc en el marc d’una intervenció capil·lar recíproca, però em vaig endur una desil·lusió en veure que no participava.Cercle de Perruqers Llobet i Pons. MACBA

Però tornem a l’acció de perruqueria conceptual. Quan passava un quart d’hora de les set, els joves aprenents de perruquers van entrar en fila índia pel fons de la sala sense dir res, es van obrir pas entre el públic expectant, i van formar una rotllana al volant del punt vermell. Anaven vestits de negre i portaven una ronyonera amb l’instrumental mínim. Cada membre de la cadena humana mirava al clatell d’un company i oferia l’esquena a un altre. No sonava cap mena de música, només els xiuxiuejos entre el públic. Un cop situats, els joves es van posar a caminar, xino-xano, mantenint el cercle en tot moment i, efectivament, no hi havia hagut publicitat enganyosa: van començar a tallar-se els cabells mútuament alhora que circulaven.

Alerta, perquè alguns van fer trampa. I no gaire subtil: un noi rapat duia unes extensions de 50 centímetres gens dissimulades o una noia amb el cabell estil afro només es deixava tallar un bon grapat de cabells sospitosament llisos que emergien des de les profunditats de la seva cabellera arrissada. Targeta groga. Tot i que també va haver-hi valents que van sacrificar una mica de queratina per amor al happening que mereixen un fort aplaudiment. Sigui com sigui, durant uns 25 minuts, tant els herois com els espavilats van seguir exhibint la seva tècnica d’aspirants a estilistes -el que s’ha de fer perquè et convalidin els crèdits de pràctiques!- davant de l’atenta mirada del públic i els smartphones. Abans he mencionat la presència obligatòria de la cervesa en aquests actes però, en aquest cas, la gasolina del circuit cultural barceloní estava programada per a després de l’acte. Això vol dir que l’escrutini era exhaustiu i els assistents barrinaven amb plenes facultats per tal de trobar el sentit de la performance.Cercle de Perruqers Llobet i Pons. MACBA

No va haver-hi cap traca final, ni la lectura d’un manifest que fes explícita la simbologia oculta rere l’acte. Els perruquers van anar marxant com havien entrat, deixant rere seu un terra ple de cabells de tots colors que, evidentment, formaven part de l’acció artística. M’hauria agradat preguntar-los si Llobet & Pons els havien explicat el sentit del ritual, però els somriures desorientats que compartien amb el públic em fan pensar que, tant si havien estat instruïts com si no, els protagonistes de la vetllada també participaven de la perplexitat general davant els motius opacs de l’art contemporani.

Un aplaudiment unànime va acompanyar la retirada dels protagonistes i va donar el tret de sortida a la gresca posterior mentre la gent fotografiava les restes de la cerimònia capil·lar. Jo feia cua per refrescar-me i, ara sí, vaig rendir-me. M’agrada assistir a aquests actes amb la mirada verge, sense haver llegit el text que els acompanya. Un cop acaba l’espectacle, comparo les hipòtesis que vaig formant durant l’esdeveniment amb la intenció dels organitzadors que, val a dir, a vegades es torna encara més obscura després de la lectura -i si penso que hi ha dues capes d’ironia i en realitat n’hi ha tres?-. De l’explicació que apareixia a la web del MACBA, destaco: “Aquest ritual involucra físicament la gent i ens pot fer reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions i sobre els efectes dòmino. Si amb aquestes mateixes tisores els governs retallen en cultura o en educació, això no només afecta allò més immediat (escoles, professors, alumnes..) sinó que, com a pilars socials bàsics que són, acaba afectant tot el sistema.”. Deixem-ho en  què, aquesta vegada, no m’hi havia acostat gaire.

Aquest dissabte 29 d’octubre torna el MACBA es viu amb La tribu inefable.

 

Cercle de Perruqers Llobet i Pons. MACBA