Resistir i normalitzar

21.12.2012

El 13 i 14 de desembre de 2012, el grup de recerca IdentiCAT de la Universitat Oberta de Catalunya ha organitzat el Seminari internacional “Resistencialisme i normalització: Usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània”, vinculat al projecte d’i+D “Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: Institucionalització, representacions i identitat”.

 

Seminari sobre Resistencialisme i normalització, que va tenir lloc la setmana passada a Barcelona.

Durant dos dies intensos s’han debatut aspectes ben diversos al voltant dels usos del passat i la memòria durant els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle XX, a partir dels dos pols bàsics del Resistencialisme i de la Normalització.  Hi han participat una desena de professors de la UOC i convidats internacionals. Heus-ne aquí una breu crònica mirant de resumir les principals línies de debat.

A grans trets podríem agrupar les intervencions en tres eixos. El primer sobre textos literaris que s’apropen d’una manera o una altra a la recuperació de la memòria i a la seva utilització per legitimar una situació determinada. En aquests cas, no és la veracitat històrica el més important sinó com cada autor tracta el personatge i construeix el seu propi discurs fet d’incerteses. Enric Bou (de la Universitat de Venècia) va parlar sobre com de vegades la ficció pot substituir la Història, amb la qual comparteix el caràcter narratiu, tot analitzant Les veus del Pamano de Jaume Cabré i Camí de sirga de Jesús Moncada. Cristina Badosa (de la Universitat de Perpinyà) ens va explicar com Josep Pla va manifestar el seu rebuig al Modernisme i com la seva obra va contribuir a la substitució del catalanisme per un localisme mediterrani, empordanès i barceloní. Finalment, la professora Louise Johnson (de la Universitat de Sheffield), analitzà a partir del llibre de Miquel Lopez Crespi Les vertaderes memòries de Salvador Orlan (el nom de l’alter ego de Llorenç Villalonga) els processos de reciclatge de la memòria.

El segon eix sobre el qual es concentraren les intervencions va ser el de l’anàlisi dels artefactes socials i culturals que també contribueixen a perfilar aquesta identitat catalana. En aquest àmbit podem emmarcar les comunicacions de Helena Buffery (University College Cork), Anna Titus (UOC) i Jaume Subirana (UOC), que tractaren casos molt diversos però que comparteixen una vivència emocional del fet identitari. En el primer cas, Buffery comparà i contextualitzà les dues posades en escena de l’obra El Nacional d’Albert Boadella (1993 i 2011), on es veu com Boadella va passar de ser un símbol del catalanisme a esdevenir un “renegat” autoimposat de la cultura catalana, de la qual se sent exclòs i de la qual ell mateix s’exclou. A partir de l’anàlisi d’una instal·lació de l’artista Montserrat Soto, Anna Titus mostrà com l’art contemporani influeix sobre la noció moderna d’arxiu, transformant-lo en un espai d’expressió i reivindicació de la memòria oprimida, oblidada o ferida. En darrer lloc, Jaume Subirana va exposar com la troballa casual una octaveta ciclostilada que convidava a la gent a anar al Camp Nou el 1970 a xiular contra les autoritats permet constatar i documentar la genealogia del paper fonamental del FC Barcelona en la construcció del sentiment identitari català i l’existència de precedents i paral·lelismes encara vigents.

Finalment, el tercer eix tractà d’aspectes d’anàlisi històrica i política. Aquest bloc va incloure les comunicacions del professor Joan Fuster Sobrepere (UOC) entorn de la figura de Jaume Lorés i el seu concepte d’ideologia-marc, una reflexió sobre els conceptes de sutura i memòria a partir  de l’autobiografia de Joan Triadú feta per Josep Anton Fernàndez (UOC) o un relat detallat i ple de vincles amb bona part d’allò de què s’havia anat parlant sobre la trobada d’intel·lectuals i burgesos convocada a casa de Fèlix Millet, a l’Ametlla del Vallès, l’any 1966, un moment fundacional del Resistencialisme cultural català. En aquest bloc cal incloure també la conferència de Luisa-Elena Delgado (University of Illinois) sobre la fantasia de normalitat nacional espanyola i el repàs de les estratègies retòriques que ha plantejat l’Estat espanyol durant la Transició per a solucionar el “problema catalán”, una de les quals gestà el que es va anomenar “Operació Tarradellas”, analitzada pel professor Jaume Claret (UOC).

Els resultats del Seminari es publicaran en un número monogràfic de la revista DigitHum. Les humanitats en l’era digital previst pel segon trimestre de 2013.

 

Etiquetes: