Records del polifacètic Enric Cluselles

Francesc Besses i Jordi Gràcia van treballar durant anys a l’estudi d’Enric Cluselles. No fa gaire es van retrobar per visitar l’exposició Enric Cluselles. Ninots i llibres, comissariada per Julià Guillamon a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Hem parlat amb ells de la seva relació amb aquest artista polifacètic aprofitant que ara la Fundació Carulla i Biblioteques de Barcelona publiquen el llibre catàleg de l’exposició.

Francesc Besses va estudiar al FAD i recorda que va entrar a l’estudi de l’Enric Cluselles (Barcelona, 1914-2014) l’any 1949, i s’hi va estar fins al 1962. En Jordi Gràcia, quan encara era estudiant de l’Escola Massana, va entrar al despatx de Cluselles un any després que en Francesc, i s’hi va estar fins l’any 1961. De fet, en Jordi tenia una relació familiar amb en Cluselles, perquè l’Enric era cosí-germà del seu oncle.

L’estudi on treballaven estava situat en un àtic del carrer Aragó, 282, just a sobre l’estafeta de correus, tocant al Passeig de Gràcia, i havia pertanyut al decorador Santiago Marco i Urrútia, amb qui en Francesc Besses va començar a treballar. En Santiago Marco, membre fundador de l’Escola Massana (1928), va ser el 6è president del Foment de les Arts Decoratives (FAD) entre el 1922 i el 1949, mentre que l’Enric Cluselles era vocal de la Junta, on es van relacionar. L’any 1944 Cluselles va ser l’artista responsable de dissenyar la copa de la festa anyal del FAD-1944, feta d’aram sobre daurat i vori. En morir Marco l’any 1949, l’Enric Cluselles va fer-se càrrec del seu despatx i va conservar alguns dels seus clients. Amb en Francesc i en Jordi, a l’estudi d’en Cluselles també hi van treballar en Pau Cots, en Francesc Galí (fill d’Alexandre Galí, el pedagog) que havia tornat de l’exili de Cuba; en Josep Mainard, en Pere Màrtir Mayoles i l’Antoni Blanc, dissenyador de làmpades.

A l’estudi Cluselles feien feines de decoració, disseny industrial (flascons per “Juper”, làmpades, coberts per “Metalls i Plateria Ribera S.A.”, jardineria i aixetes per sanitaris), arquitectura, arquitectura d’interiors (p.e. per la seu de l’”Editorial Éxito”, joieria Capdevila, oficines i cases particulars) i publicitat (p.e. per la marca de perfums “Juper”). “En Cluselles no era manaire, i per les feines havia de ser fora sovint” comenta en Jordi Gràcia. “En Cluselles feia l’esborrany i nosaltres el passàvem en net. Aleshores no hi havia l’AutoCAD, ho fèiem tot en tiralínies i amb escaire i cartabó”, explica Besses.

“Quan l’Enric acabava una obra o feina de decoració i ja havia liquidat amb els clients, ens convidava a en Cots, en Besses i a mi a dinar en un restaurant, i de vegades aprofitàvem per fer excursions fora de Barcelona” diu en Jordi Gràcia. “Recordo que una vegada vam anar a collir bolets cap a Alpens i després ens vam repartir els rovellons que vam trobar”. Cluselles, nascut l’any 1914, els portava 15 i 18 anys d’avantatge. “Era polifacètic i un persona molt tractable. Mostra de la bona sintonia que hi havia entre ell i els seus col·laboradors és que sortíem i anàvem a la platja tots plegats. Recordo una vegada que ens va convidar a passar un dia a la casa que l’Enric tenia a Talamanca a la comarca del Bages”, diu Besses.

Tots dos coincideixen a dir que Cluselles no parlava mai de la guerra. L’entrada dels nacionals va ser especialment traumàtica per a figures com ell, que s’havia significat durant la República, sempre amb una gran sentit de l’humor i amb una gran capacitat crítica respecte al propi bàndol republicà.

Francesc Besses, que és el pare de la periodista Montserrat Besses, explica que “Cluselles era molt esportista. A l’hivern li agradava molt anar a esquiar, va ser dels primers, i tenia tirada a pujar als Pirineus”. L’any 1962 Cluselles va muntar una botiga que portava el nom de “Tírvia”, a la Via Augusta, 168. De fet, el nom de la botiga el va treure del municipi del Pallars Sobirà, enlairat damunt la confluència entre la Vall Ferrera, Vall de Cardós i la Coma de Burg. Aquest punt, també denominat “de les tres vies”, és el que dóna nom a la vila. A la botiga “Tírvia” hi venia mobles moderns, estris per a la casa i objectes de decoració dissenyats per ell mateix. Va ser com una mena de “Vinçon” avant-la-lettre.

L’any 1961, en Jordi va deixar l’estudi d’en Cluselles per anar a l’estudi de decoració d’en Valeri Corberó. L’any seguent, en Francesc va derivar cap als prestigiosos tallers d’”Ebenisteria Llorens”. Cluselles va continuar treballant a l’estudi del carrer Aragó uns pocs anys més, fins que deixà definitivament l’antic estudi de Santiago Marco, perquè al local de “Tírvia” ja hi tenia una oficina. Al cap d’un temps tanca la botiga i Cluselles projecta diversos habitatges (cases de pisos i xalets), entre ells la seva pròpia residencia al barri del Coll de Barcelona. L’Enric Cluselles continuà amb les seva trajectòria personal de múltiples facetes, i en concret com a xilògraf (e.g. ex-libris, gravats decoratius i nadales).

“Recordem amb afecte les felicitacions que l’Enric ens enviava per Nadal, sovint representat per en Nyerra (“l’home foca”), reflectint amb ironia alguna inquietud personal o esdeveniment d’actualitat”, comenten afectuosament en Francesc i en Jordi.